La infància és una de les èpoques més importants pel que fa al desenvolupament físic, cognitiu i neuropsicològic de les persones. Els infants són especialment vulnerables als efectes de la contaminació i als factors mediambientals de risc, malauradament molt presents en la immensa majoria d’entorns del nostre territori.

La comunitat científica ha decretat que l’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit de vehicles de motor té greus impactes a la salut per al conjunt de la societat, però especialment en infants i adolescents. És per aquest motiu que des de fa anys s'ha articulat un moviment que treballa perquè els entorns escolars siguin segurs, saludables, sostenibles i agradables de cara al correcte desenvolupament dels infants. Al cap i a la fi, l’escola o l’institut és on passen la majoria d’hores de la seva jornada.

La Societat Catalana de Pediatria i l’Institut de Salut Global (IS Global) han elaborat un decàleg amb un seguit de propostes per transformar els centres educatius i els seus entorns, i deixar-hi una petjada ambiental. Com bé destaquen les autores del document, “l’entorn on la infància viu, creix, aprèn i juga té una gran repercussió en totes les esferes de la seva salut”.

A continuació, exposem les deu mesures que les entitats creuen que cal prendre per dur a terme aquesta evolució:

1 - Pacificar el trànsit en els entorns escolars. S’ha de prioritzar la peatonalització i la restricció del trànsit motoritzat, així com promoure un canvi generalitzat cap al model de ‘Ciutat 30’, amb l’objectiu de reduir de manera efectiva la velocitat del trànsit a tot el viari urbà.

2 - Creació de camins escolars i carrils bici amples i segregats. Aquesta mesura és necessària per afavorir la mobilitat escolar activa i promoure l’arribada i la sortida al centre educatiu de manera autònoma i segura.

3 - Prioritzar la proximitat al centre escolar com a criteri bàsic. És un benefici per a la infància i de tota la comunitat per tal de disminuir el nombre de desplaçaments motoritzats diaris i promoure la mobilitat activa.

4 - Transformar els aparcaments per a cotxes dels entorns escolars. Aquests es poden substituir per aparcaments per a bicicletes i patinets, per exemple. També es poden transformar en zones d’espera, de trobada i joc a l’espai públic amb arbrat, vegetació i aigua, a més de crear pàrquings de bicicletes i patinets a dins dels centres educatius. Les autores recomanen la utilització d’autobusos elèctrics en les línies escolars.

5 - Monitorar les aules. Instal·lar sensors de qualitat de l’aire i acústica com una eina pedagògica i de millora de la salut. Els valors de referència que motivaran mesures correctores seran els de l’Organització Mundial de la Salut.

6 - Naturalitzar els patis escolars i els entorns escolars amb arbrat i plantes. Aquestes contribueixen a millorar la qualitat ambiental proporcionant ombra, frescor i color a aquests espais, i mitiguen l’efecte illa de calor, creant refugis climàtics. És necessari aplicar principis de resiliència arquitectònica i urbana per adaptar l’escola i el seu entorn al canvi climàtic.

7- Realització de l’activitat lectiva i no lectiva a l’aire lliure sempre que sigui possible. Un pas endavant per augmentar el contacte amb la natura és traslladar l’aula a entorns naturals propers al centre educatiu com a mínim un cop a la setmana.

8 - Posar en marxa d’iniciatives com ‘Entorns sense fum’ o ‘Classe sense fum’. L’objectiu és afavorir l’eliminació de l’exposició al fum ambiental del tabac als entorns immediats dels centres educatius i prevenir el tabaquisme abans de l’adolescència, així com treballar en activitats preventives a l’àmbit del consum d’alcohol i altres drogues.

9 - Establir plans de salut mediambiental escolar per a cada centre. Amb un diagnòstic escolar i amb la participació de tota la comunitat educativa, i incorporant la salut mediambiental al currículum escolar.

10 - Incloure expertes i afectades en les decisions basades en la sostenibilitat. Per configurar tota mena de plans en relació amb la mobilitat i els entorns escolars segurs i saludables i integrar-les en la redacció dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).

La superfície urbana que es dedica al trànsit motoritzat i, per tant, asfaltada, frega el 70% del total dels municipis. Una xifra elevada que descavalca els espais protectors de la salut, com poden ser les zones verdes i blaves, i que suposa un entrebanc per la mobilitat activa.

Amb aquesta situació, els reptes principals a assolir impliquen reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, i minvar els accidents de trànsit, a més de fomentar la mobilitat activa per arribar als centres educatius i augmentar el contacte amb la natura.