Xènia Ros: "La nostra salut depèn íntimament de la salut del mar"

Som Mar, l'Associació de Salut Integral i preservació del mar, va néixer el setembre de 2019 amb la voluntat de preservar la salut del mar i del litoral. La flama de l'entitat, però, es va encendre mesos abans arran del projecte del Pau Calero, estudiant del postgrau de la Universitat de Girona 'Significats i Valors Espirituals de la Natura'. Una de les professores, la Xènia Ros, va recollir el guant, i van impulsar l'organització. Va ser un procés acompanyat també pel suport d’en Josep Maria Mallarach, doctor en biologia i medi ambient i president de l'Associació Silene.

Parlem amb Ros, actualment presidenta de l'entitat, que treballa en municipis de l'Albera marítima com Portbou, Colera i, sobretot, Llançà, al voltant de les dues línies principals d'actuació de Som Mar, de la importància del medi marí en la salut de les persones, de l'educació ambiental i de les principals lluites, preocupacions i reptes en una zona de Catalunya amb uns destacables valors naturals.

Per quin motiu escolliu la preservació i la salut integral al mar com les dues línies d'actuació principals de Som mar?

A través del treball de postgrau d'en Pau Calero, va sorgir l'impuls d'una associació a Llançà, localitat en la qual vivim els dos, on promoure la salut integral al mar sota uns valors i significats espirituals, que és una cosa de la qual no se'n sol parlar. I a partir d'aquí, vam començar a traslladar la idea a persones del nostre entorn que treballen al mar, com les biòlogues Irene Álvarez o la Sònia Cervià, i també el biòleg Deli Saavedra. De seguida es van voler unir a nosaltres i vam conformar una junta implicada en centrar la mirada en la salut integral i el mar.

Dins la junta tenim també filòlogues, professores de Qi Gong, de Ioga, mestres, psicòlogues, educadores socials o pescadores. Però el que ens uneix a tots els membres de la junta és l'amor per la mar. Tots som uns enamorats del mar i ens hem ajuntat sota aquesta força. Gràcies a tots aquests perfils diferents que tenim, vam veure que calia impulsar una línia de preservació i voluntariat. Evidentment, si no tenim en compte el mar per a la salut, no anirem enlloc: la nostra salut depèn íntimament de la salut del mar. 

De quines activitats o accions consta aquesta línia de preservació de la biodiversitat?

La majoria d'actuacions les fem a Llançà. A l'entitat tenim diversos grups de treball, i un d'ells se centra en la preservació. Darrerament, estem intentant que els pobles de l'Albera marítima es posin d'acord per tal de preservar aquest litoral que es troba entre dos valors naturals importantíssims, com són el parc natural del Cap de Creus i la reserva marítima de Banyuls. Si preservem aquesta zona, tindrem molta més biodiversitat i podrem ampliar una mica més la zona de protecció.

És cert que cada cop hi ha més espais naturals que s'estan posant en valor, com la gran pradera de posidònia de la platja de Canyelles de Llançà, un espai que és essencial per a una bona biodiversitat.

Com dius, cal cuidar els valors naturals que tenim al nostre país.

Exacte. En aquest sentit, també fem voluntariat per tal d'anar conscienciant la població que aquest territori té molts valors, i que cal preservar-los. I així, d'alguna manera, ajudar a estimar i respectar més aquest territori. De fet, aquest estiu estem realitzant un cicle de cinema, que ha impulsat la Valérie Espinasse, amb el qual tractem que la gent del poble s'apropi al mar. Després de les projeccions, a més, fem xerrades on el públic ens pot fer preguntes.

Quant a voluntariat, també col·laborem amb altres entitats, com Observadors del mar, ajudant en els estudis que fan d'observació de les espècies de peixos que hi ha a la zona, o amb Platges netes, duent a terme neteges de platja.

Quines lluites o preocupacions trobeu a la zona en la qual desenvolupeu la vostra tasca?

Acabem d'iniciar una campanya de recollida de signatures per poder aturar la presència de motos d'aigua a Llançà. A l'estiu el litoral es transforma, tenim a l'aigua un nombre exagerat de barques, a tot arreu, que posen les àncores sobre les posidònies i que contaminen. Sense comptar amb l'impacte del turisme, que deixa plàstics i burilles a la platja. És desesperant. Falta molta educació en aquest sentit. Fem el que podem per fer accions de consciència, xerrades i neteges.

Sobre l'altra línia d'actuació de l'entitat, com ajuda el mar a la salut de les persones?

Està clar que tenim una interrelació i una reciprocitat amb el medi, amb la natura en general. A nosaltres ens agrada destacar més aquesta relació que tenim amb el mar i el que ens aporta als éssers humans. Durant el primer any de l'entitat vam impulsar unes jornades, que van tenir molt d'èxit, al voltant de la relació entre la salut i el mar. Es van dur a terme activitats vora mar, xerrades i taules rodones sobre la protecció del mar i el litoral, el turisme més conscient i la promoció de la salut integral al mar.

Quin tipus de projectes impulseu al voltant de la salut integral amb el mar?

Actualment, estem obrint una línia de col·laboració amb la Nury Segura, referent de benestar emocional comunitari, al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Llançà i introduir la 'recepta blava' a l'atenció sanitària primària, és a dir, sortides sanadores i conscients al mar, afavorint així el contacte amb el mar. Esperem posar-lo en marxa properament.

La idea és fer un projecte de vuit sessions al mar amb les quals ajudar aquelles persones cuidadores que estan emmalaltint a escala psicològica per l'estrès, la soledat i el burnout o esgotament personal o/i professional. Nosaltres parlem de salut física, emocional, mental i espiritual. L'ésser humà té totes aquestes dimensions i, per tant, les tenim en compte quan fem una activitat.

Les ajudareu a tots els nivells.

La idea és impulsar un contacte amb la natura on la persona pugui estar davant del mar i fer activitats de respiració amb les que pugui silenciar una mica la ment. D'aquesta manera, la persona se sentirà millor a escala física. També tenim en compte la part emocional: com se sent la persona, com la podem ajudar a expressar o gestionar les seves emocions. El mar és un medi que permet aprendre a expressar tot això.

Quant a la part més espiritual, posem la mirada més cap a la contemplació, el silenci. I ho fem fora i dins de l'aigua. Fem el bany de mar, una activitat que té molts els beneficis per a la salut tal com afirmen molts metges que ho han estudiat. De fet, a la Càtedra d'oceans, de la Universitat de Girona, són pioners en la recerca científica sobre els beneficis de la 'Recepta Blava-E-Health', projecte coordinat pel biòleg Josep Lloret i la Dra. Eva Fontdecaba. Esperem poder col·laborar i sumar objectius comuns amb ells.

Destaqueu molt la part espiritual dins la salut.

Valorem molt la part espiritual de la relació amb la natura, no només la part física. Evidentment, un mar o un bosc no contaminat afavoreix la nostra salut, però després també hi ha una part de relació que va més enllà, que si la desenvolupem ens pot ajudar a fer-nos sentir part de la natura. Hi ha una reciprocitat en la qual no només podem rebre, sinó que també podem donar a la natura, podem sentir la transcendència i la unitat amb el mar.

Som Mar es diferencia d’altres entitats ambientals, principalment, per aquesta mirada que tenim al voltant dels significats i valors espirituals de la natura. Fem preservació, com altres entitats, però el nostre tret diferencial és la mirada, no només a escala física, sinó a tots els nivells, de la salut integral de l'ésser humà, sempre en relació amb el mar. Va unit, no està separat.