8 innovacions en la filantropia global

Imatge principal a portada: 
Portada de l'informe
Autor/a: 
Meritxell Prados Ràfols
Resum: 

Us presentem 8 innovacions d’arreu del món que estan ajudant a fer créixer la filantropia canalitzant millor els recursos i garantitzant que s’utilitzen de forma més efectiva.

Imatges secundàries: 
staguaverde.blogspot.com
Subtitols: 
Accés a dades: PoweredbyData i WASHfunders.org
Transparència: Glasspockets
Aprendre de l'error i filantropia eficient: Shell Foundation's i Knight Prototype Fund
Col·laboració: Dasra Giving Circles
Equilibri de poders: Edge Fund
Finançament en capes: Goodstart deal
Inversió d'impacte del 100%: KL Felicitas Foundation
Mercats de donacions en línia: Betterplace.org
Continguts: 

Gràcies a Internet i a les noves tecnologies cada vegada més usuaris tenen accés a bases de dades i informacions de forma lliure i gratuïta i poden fer-ne l'ús que desitgin.

PoweredbyData

Partint d’aquesta premissa PoweredbyData treballa amb finançadors i governs de tot el món per crear un nou ecosistema complet de recopilació de dades i anàlisis relacionades amb el sector no lucratiu. L’objectiu és posar la informació més a la disponibilitat de tothom i que aquesta sigui també accessible a través de diferents plataformes.

WASHfunders.org

Per altra banda, el portal en línia WASHfunders.org conté informació (dades i investigacions) sobre fluxos de finançament, anàlisis de necessitat, èxits i reptes de finançament entorn del sector de l’aigua, el sanejament i la higiene de països d'arreu del món, principalment de l'Àfrica. El públic principal són donants però com que està oberta al públic en general és utilitzat regularment per tot tipus d’ONGs, polítics, investigadors...

Amb informació actualitzada dinàmicament, notícies i coneixements relatius a la filantropia i l'accés sostenible a l'aigua potable, el portal té com a objectiu facilitar una major col·laboració i una presa de decisions més estratègiques entre els finançadors/donants.

La trasparència és un aspecte cada vegada més important a tenir en compte per les entiats, associacions, fundacions i empreses ja que és un punt molt valorat pels usuaris.

Glasspockets

En aquest sentit Glasspockets és una iniciativa en línia que proporciona dades, recursos, exemples i passos d’acció perquè les fundacions entenguin el valor de la transparencia i perquè siguin més obertes en les seves comunicacions.

Una de les eines (Who has glass pockets?) de les quals disposa Glasspockets permet a les fundacions mesurar la seva pròpia transparència en comparació amb la seva competència mitjançant una avaluació de la seva pràctica a través de 23 indicadors, com la disponibilitat d’informació sobre la concessió de subvencions, les polítiques de governança o el seu rendiment .

També ofereix un mapa de transparència que il·lustra amb quina freqüència els diferents tipus d’informació apareixen als llocs webs de les fundacions.

A més a més proporciona informació sobre com les fundacions poden utilitzar els mitjans socials i digitals de comunicació per comunicar-se més obertament i amb més freqüència sobre tot el que realitzen.

Existeix també un blog (Transparency talk) on hi apareixen les millors pràctiques per a una filantropia transparent.

El fracàs en la filantropia pot tenir un gran nombre de significats però potser el pitjor de tots, entre d'altres, és el de finançar una entitat o organització benèfica fraudulenta. Ara bé, sempre es pot aprendre dels errors, és per això que algunes fundacions enfoquen el fracàs des d'una altra perspectiva, donen a conèixer les seves experiències i reconeixen com de beneficiós pot ser parlar-ne.

Shell Foundation's

En aquest cas hi ha l'exemple de la Shell Foundation's, nascuda al 2000, dedicada a tractar qüestions mundials de desenvolupament vinculats a l'energia, la mobilitat i la creació de feina sostenible.

Al 2010 la Fundació va voler avaluar com estava realitzant la seva activitat tot comparant-ho amb la de fundacions similars formulant-se la següent pregunta: "La nostra activitat fins a dia d'avui en l'escala d'assoliments ha estat bona, regular o dolenta en comparació a la nostra competència?" El problema va ser que la Fundació va ser incapaç de trobar cap tipus d'informació pública sobre les actuacions de la seva competència.

El resultat d'aquesta manca d'informació fou un informe, Enterprise Solutions to Scale (Solucions per a empreses a escala), on apareixia l'avaluació de la seva activitat tot compartint els seus èxits i fracassos de forma pública.

D'aquestas manera presenta un recull dels seus aprenentatges després dels seus primers anys de concedir subvencions amb una taxa de fracàs elevada i la posterior adaptació de la seva estratègia per millorar.

Pel que fa a la filantropia eficient, aquesta encoratja i estimula les organitzacions sense ànim de lucre a a adoptar principis d'eficàcia per millorar el seu impacte social.

Knight Prototype Fund

La Fundació Knight Prototype Fund anima les organitzacions benèfiques a innovar i experimentar amb prototips a través de petites i ràpides donacions.

Així doncs la Fundació ajuda als beneficiaris a explorar idees, experimentar i provar iniciatives. Ofereix donacions de fins a 35.000 dòlars a les idees innovadores en el món dels mitjans i el periodisme. Per optar a aquesta donació els solicitants han de respondre a 5 preguntes sobre la seva idea, de manera que és un procés ràpid i senzill.

Un cop finançat, els beneficiaris tenen un termini de 6 mesos per desenvolupar el seu projecte i poden participar en un taller de 3 dies sobre experimentació i disseny.

Aquest tipus de finançament s'adapta a organtizacions benèfiques que vulguin provar noves idees però no projectes establerts, de manera que és un bon complement d'altres fonts de finançament d'una fundació.

Cada vegada més els "cercles de donacions", donants que posen en co mú els seus recursos i els ofereixen de forma col·lectiva, són més comuns, sobretot als EEUU, on cadascun es dedica a una aspecte o col·lectiu concret. Ara bé, aquests també estan creixent arreu del món, adaptant-se a contextos i necessitats locals i emergent com a models millorats.

Dasra Giving Circles

Dasra és una Fundació de filantropia estratègica líder a la Índia que treballa amb filantrops i emprenedors socials per crear un canvi social a gran escala.

La Fundació realitza una investigació durant 8-12 mesos abans de donar cap finançament, això li permet identificar les bretxes d'un determinat sector i detectar els problemes. A continuació, crea una llista d'organitzacions examinant el seu impacte i potencial per a ser ampliades i les ajuda a crear de tres a cinc plans anuals de negoci per presentar a un Cercle de donació, cada un especialitzat en un àmbit concret.

Els membres del Cercle, format per 10 filantrops, escullen una organització a finançar amb 50.000 dòlars durant tres anys. En aquest període Dasra ofereix suport en l'estretègia, les finances i la recaptació de fons.

L'ànalisi detallat de les organitzacions i el suport de Dasra fa que els donants confiïn en què la seva donació serà útil i que el projecte escollit serà sostenible.

La idea d'equilibris de poder consisteix en intercanviar aquest entre fundacions i beneficiaris, de manera que quedi equiparat.

Edge Fund

Edge Fund fou creada al 2012 i ofereix petites donacions a organitzacions de base que centren la seva activitat en la injustícia en les "comunitats marginals". Aquests grups poden sovint trobar-se amb dificultats per obtenir finançament a través de mètodes tradicionals, ja que poden ser considerats massa radicals o informals.

Contràriament, Edge Fund veu en aquestes organitzacions una oportunitat per crear un canvi social sistèmic real.

Així doncs es tracta d'una nova iniciativa que treballa per superar la dinàmica de poder desigual comuna en la filantropia tradicional. Els seus mètodes ajuden doncs a allunyar el poder del tradicional i estàtic model de donant - receptor.

El finançament en capes es produeix gràcies a la participació de diferents tipus de proveïdors de fons. D'aquesta manera pot involucrar un cofinançament indivual amb fundacions i governs o fundacions privades amb corporacions, ara bé, sovint les subvencions filantròpiques configuren la primera capa de finançament.

Goodstart deal

El Consorci Goodstart nasqué el 2008 de l'agrupació de 4 organitzacions australianes. Aquest Consorci fou registrat el l'àmbit no lucratiu amb l'objectiu de transformar l'aprenentatge infantil a Austràlia.

En aquest cas el Consorci rebé finançament provinent de diferents llocs. Una primera capa de finançament fou proporcionada pel Banc Nacional d'Austràlia, en segon lloc també hi col·laborà el Govern australià en forma de préstec i finalment, l'última capa provení de 41 inversors.

D'aquesta manera el Consorci va ser capaç d'aprofitar les seves xarxes per buscar diferents finançadors que ajudessin a finançar l'empresa social demostrant així el que es pot arribar a aconseguir mitjançant la col·laboració intel·ligent entre tots els sectors.

La inversió d'impacte és una forma d'inversió socialment reponsable on les inversions en les empreses o organtizacions busquen un retorn social o mediambiental així com financer.

KL Felicitas Foundation

Es tracta d'una Fundació familiar nascuda l'any 2000 amb el compromís de destinar el 100% de la seva dotació a organitzacions coherents amb els valors i propòsits de la fundació, els quals són donar suport a les empreses socials en fase inicial per desenvolupar-se i créixer sosteniblement.

Al mateix temps que els seus actius treballen per un màxim impacte social, des de la Fundació també impulsen un moviment d'inversió d'impacte del 100% a través de la promoció del seu enfocament i educant i empoderant a altres inversors.

La Fundació KL Felicitas ha aconseguit demostrar que l'aliniació del 100% dels actius amb valors socials a través de la inversió d'impacte és una estratègia fiable i exitosa.

Betterplace.org

Betterplace.org és una plataforma en línia on tot tipus de projectes de caritat poden crear un perfil i presentar-se davant de donants potencials; qualsevol persona pot registrar un projecte i sol·licitar diners o temps.

Se centra en la creació d'una cultura de transparència i en l'establiment d'una xarxa de confiança entre projectes i donants.

En aquesta xarxa els usuaris poden veure els perfils, fer preguntes i decidir si confien en el projecte. Els donants poden llavors avaluar el projecte i enviar comentaris en línia, així altres usuaris poden veure qui ha donat en un projecte, com l'han puntuat, ...

Els finançadors/donants utilitzen aquesta informació per decidir si poden confiar en l'organtizació a l'hora de finançar-la i ajudar així a reforçar la seva xarxa de confiança.

field_vote: 

Protecció civil, una altra forma de fer voluntariat

Imatge principal a portada: 
Protecció civil de l'Hospitalet de Llobregat. Font: http://goo.gl/5VzMr
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs t'expliquem que són les associacions del voluntariat de protecció civil i que cal fer per col·laborar amb la protecció del teu municipi o comarca.

Imatges secundàries: 
Protecció civil de l'Hospitalet de Llobregat. Font: http://goo.gl/5VzMr
 Dia Internacional del Voluntariat de Protecció Civil. Font: http://goo.gl/OEnOp
Subtitols: 
Què són les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya (AVPC)?
Qui pot ser voluntari/a de protecció civil?
Quins drets i deures tenen aquestes persones voluntàries?
Contacte i més informació
Continguts: 

El municipis i consells comarcals representen les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya. Però la ciutadania també pot col·laborar de forma voluntària i altruista en aquesta tasca a través de les associacions de voluntariat de protecció civil de la seva localitat o comarca. Aquestes organitzacions són les encarregades de canalitzar la col·laboració del voluntariat com a recurs del municipi en el desenvolupament de les funcions corresponents de protecció.

En concret, aquestes associacions sense ànim de lucre tenen com a finalitat:

  • La coordinació de l’aportació desinteressada del voluntariat en tasques de protecció civil dins del municipi.
  • L’impuls de la participació ciutadana en temes de prevenció o actuacions de protecció civil.
  • La sensibilització de la població respecte dels riscos que els puguin afectar.
  • La realització d’activitats formatives i divulgatives.
  • El suport en l’elaboració, la implementació o el manteniment de plans de protecció civil que dugui a terme l’Administració pertinent.

Per tal de col·laborar amb una associació del voluntariat de protecció civil de Catalunya cal el compliment d’una sèrie de requisits com és:

  • Tenir la majoria d’edat.
  • Ser residents a Catalunya.
  • Superar el programa de formació bàsica en matèria de protecció civil.
  • Comprometre’s de manera escrita a conèixer i acceptar la normativa i la planificació aplicables en matèria de protecció civil. En aquest document es farà constar que la persona interessada executarà les tasques que li siguin encomanades.
  • Altres requisits addicionals que pugui determinar l’ajuntament respectiu.

Totes les persones membres de les associacions del voluntariat de protecció civil tenen una sèrie de drets i deures que tot seguit es detallen.

Drets de les persones voluntàries

  • Portar el nom de “voluntaris i voluntàries de protecció civil” del municipi corresponent.
  • Fer ús dels elements autoritzats en totes aquelles actuacions en què participin.
  • Rebre els coneixement, les mencions i les recompenses honorífics previstos en la normativa vigent.
  • Rebre formació.
  • El reemborsament per les despeses realitzades en l’acompliment de les seves activitats.
  • Ser coberts per una assegurança d’accidents, subscrita per la corresponent associació, per aquelles que es produeixin durant les activitats en què participin, que comprengui indemnitzades per disminucions físiques i invalidesa temporal o permanent, defunció i assistència sanitària.
  • Ser coberts per una assegurança de responsabilitat civil, subscrita per la corresponent associació, per les activitats en què participin.
  • Formular peticions i suggeriments a la unitat municipal que atén el servei de protecció civil, a través dels seus responsables immediats.

Deures de les persones voluntàries

  • Participar en les activitats formatives i preventives a les quals siguin convocats pels òrgans reactors de l’associació i per les autoritats de protecció civil, directament o a través de la unitat municipal que atengui aquest servei.
  • Assistir a la crida de les autoritats de protecció civil en els casos d’activació de plans, presentant-se amb la màxima urgència en el lloc indicat, llevat dels casos d’impossibilitat, degudament justificats.
  • Realitzar en cas d’emergència, les actuacions que siguin ordenades per l’autoritat de protecció civil corresponent.
  • Conèixer els plans de protecció civil que afectin el seu municipi, en especial en tot allò que faci referència a la participació del voluntariat a la protecció civil.
  • Abstenir-se d’actuar al marge de les activitats establertes per l’autoritat de protecció civil, sense excloure les obligacions que els puguin correspondre com a ciutadans.
  • Abstenir-se d’utilitzar els elements previstos per a l’ús del voluntariat de protecció civil fora de les activitats en què participin. En aquestes activitats no podran utilitzar-se elements diferents dels autoritzats per l’ajuntament respectiu.
  • Posar en coneixement de la unitat que atén el servei municipal de protecció civil o de les autoritats competents l’existència de fets o circumstàncies que puguin suposar un risc per a les persones, el béns o el medi ambient.
  • Respectar l’estructura funcional determinada per a les activitats en què participin.
  • Conservar i mantenir en perfecte estat els elements que els siguin confiats i seguir les normatives establertes per al seu ús.

Per iniciar un voluntariat en aquest àmbit, només has de contactar amb l’associació del voluntariat de protecció civil més propera. En aquest link trobaràs el llistat d’associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya.

Etiquetes: 
field_vote: 

Bases per millorar la relació entre voluntariat i personal contractat

Imatge principal a portada: 
Teamwork. Font: Kool_Skatkat (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Us proposem una sèrie de mesures que us poden ser d’ajut en la gestió dels equips que conformen l’entitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Tenir clar el tipus d’entitat que som i el rol de cadascuna de les persones
Ser coherents amb el model i explicitar-ho
Onze mesures per evitar el conflicte entre el personal remunerat i el voluntariat
Per aprofundir
Continguts: 

Com assenyala Roger Buch, dins de les entitats de voluntariat podem distingir tres models d’organitzacions:

  • Entitats bàsicament de voluntariat: Es tracta d’entitats que poden comptar amb alguna persona assalariada que s’encarrega de realitzar tasques de coordinació i/o gestió, però el motor de l’organització són les persones voluntàries. Elles són les veritables responsables del funcionament i marxa de l’entitat.
  • Entitats bàsicament d’assalariats: El creixement del tercer sector, gràcies a la prestació de serveis a la ciutadania, ha fet augmentar el nombre d’organitzacions que principalment compten amb personal remunerat. En aquests casos, la tasca de les persones voluntàries és basa en recolzar i complementar l’activitat que realitzen les persones contractades.
  • Entitats mixtes: Es tracta d’organitzacions on hi ha un equilibri entre la tasca que desenvolupen les persones assalariades i la tasca de les persones voluntàries.

Cap d’aquests tres models és millor que altra. Allò realment important és que cada entitat tingui clar quina és la seva realitat i actuï en conseqüència a l’hora de concretar rol i expectatives dels equips.

Un cop feta la reflexió sobre el model d’organització, és moment de definir - de forma clara i explícita – pautes i sistemes de treball i de relació coherents amb la nostra tipologia i que facilitin la gestió dels equips.

Una de les vies que tenim per fer aquesta concreció dels procediments és el desenvolupament del projecte de voluntariat, l’eina que esdevé el full de ruta a l’hora de gestionar aquestes persones.

Alguns dels aspectes que ha d’incloure aquest document són:

  • Raó de ser del voluntariat a l’organització i necessitats que volem cobrir
  • Tasques que realitzaran aquestes persones i perfil que hauran de tenir per poder-les desenvolupar
  • Situació de les persones voluntàries en l’organigrama de l’entitat i figura responsable de la gestió del voluntariat
  • Expectatives que tenim per aquestes persones i compromisos que assumim com a entitat per a què es facin realitat
  • Dedicació i compromisos mínims que han d’assumir les persones voluntàries
  • Canals i circuits de comunicació interna amb les persones voluntàries
  • Espai de comunicació i relació entre persones voluntàries i remunerades
  • Espais i mecanismes de participació i pressa de decisions

Si tenim clarificats aquests aspectes, i totes les persones que integren l’entitat els coneixen, ens estalviarem malentesos i afavorirem un bon clima de treball.

Així mateix, una mesura que també ens pot ajudar a la millora de clima de treball és el desenvolupament del Reglament de Regim Intern, un document on es detalla el funcionament propi de cada organització.

El Manual de gestió de voluntariat, elaborat per l’Observatori del Tercer Sector, recull una sèrie de mesures que ens poden ajudar a millorar la convivència d’aquests dos perfils. Aquestes recomanacions es basen en la proposta que van fer Steve McCurley i Rick Lynch a principis dels anys 80.

  1. Implicar el personal en les decisions sobre el voluntariat.
  2. Planificar la definició de funcions i els sistemes de supervisió del voluntariat.
  3. No acceptar tot el voluntariat sense tenir en compte el seu perfil i les seves capacitats.
  4. Tenir en compte que no tot el voluntariat pot assumir qualsevol coneixement o habilitat.
  5. Assegurar-se d’incloure en el disseny de la formació el personal amb el qual les persones voluntàries treballaran.
  6. No assumir que el personal remunerat ja ho coneix tot sobre la gestió adequada del voluntariat.
  7. Reconèixer de manera explícita les contribucions que les persones voluntàries fan a l’organització.
  8. Recompensar el personal que treballa bé amb el voluntariat.
  9. Permetre que el personal supervisi el voluntariat amb el qual treballen coordinadament amb el responsable de voluntariat,
  10. Escoltat tots el problemes per trobar solucions.
  11. En cas de conflicte, analitzar cada una de les situacions i implicar les persones concernides en les solucions.

En aquestes publicacions podeu trobar més informació sobre la relació entre personal voluntari i remunerat.

A més a més, des dels Serveis d’assessorament de Xarxanet també us podem ajudar en el desenvolupament del projecte de voluntariat o el Reglament de Regim Intern de l’entitat.

field_vote: 

6 Guies bàsiques per elaborar el pla estratègic de la teva entitat

Imatge principal a portada: 
Recursos organitzatius. Font: Ramon Oromi Farre (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs us mostrem diferents manuals que us ajudaran a analitzar la situació de l’entitat i definir un pla adient a la vostra realitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Guía de planificación estratégica en ONG de Acción Social
Guía para la elaboración e implementación del Plan Estratégico y Plan de Gestión en Entidades No Lucrativas
Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic
Manual de ayuda para la gestión de entidades no lucrativa
Manual de planificación estratégica
Planificació estratègica de les Organitzacions No Lucratives
Continguts: 

Aquesta publicació de la Plataforma de ONG de Acción Social reflexiona sobre la planificació estratègica en el si de les entitats no lucratives. Així mateix, mostra els passos que cal fer per realitzar l’anàlisi estratègica , formular el pla i fer el seguiment i l’avaluació d’aquest.

En aquest dossier de la Plataforma de Voluntariat Social de la Comunitat Valenciana trobareu tot el que cal tenir present a l’hora de desenvolupar un pla estratègic. A més a més, la guia proporciona fitxes i models per elaborar un DAFO, definir la missió, visió i valors de l’organització, analitzar el processos, definir la matriu de processos prioritaris, formular l’estratègia a seguir o comptar amb un quadre de comandaments.

Tot i que aquesta publicació del Departament d’Educació està pensada per als centres educatius, es tracta d’un material de referència per a totes les organitzacions que volen iniciar-se en la planificació estratègica i comptar amb un pla adient a les seves necessitats.

Aquesta guia és resultat del treball realitzat amb 12 organitzacions a través del “Programa de Diagnóstico de Entidades No Lucrativas” de la Fundación Luis Vives. A partir de l’anàlisi d’aquestes organitzacions, s’estableixen recomanacions tècniques per a la millora de la gestió.

Aquesta guia, elaborada per Iniciativas de Cooperación y Desarrollo i l’Observatori del Tercer Sector de Biscaia, mostra els 12 passos que cal seguir per comptar amb un pla estratègic que respongui a la realitat de l’entitat. El manual també proporciona fitxes metodològiques i models per facilitar l’elaboració.

Josep Maria Canyelles reflexiona en aquest article –publicat al número 37 de la Revista Educació Social– sobre com les entitats no lucratives han d’avançar en aquest àmbit si volen ser sostenibles en el temps. Trobareu conceptes com la gestió del canvi, missió, visió i valors de l’entitat o quadre de comandament integral.

field_vote: 

La importància d'una correcta gestió de les entitats

Imatge principal a portada: 
Challenging. Font: Olivander (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

T’expliquem 4 motius per avançar en la millora de la gestió i els beneficis que comporta a les entitats.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Ajuda a analitzar l’entorn i les necessitats emergents
Ajuda a millorar la captació de fons
Ajuda a millor el clima de treball
Ajuda a arribar a més persones i ampliar la base social
Continguts: 

La precarització de la situació socioeconòmica de la societat catalana, amb un augment de les necessitats socials i una reducció de la despesa pública destinada a les polítiques socials, està fent que augmentin el nombre de persones que accedeixen a les entitats no lucratives. A més, el perfil d’aquestes persones és força heterogeni, cosa que afegeix complexitat a l’hora de desenvolupar l’atenció.

Si volem replantejar el funcionament de l'entitat i optimitzar els recursos és cabdal comptar amb protocols i criteris de treball estandarditzats. Aquests documents ens ajudaran a analitzar l’entorn i introduir canvis en les activitats per marcar prioritats i millorar l’atenció que realitzem.

Són moltes les entitats que actualment es troben amb dificultats econòmiques i de tresoreria i han de replantejar-se les vies de finançament i avançar cap a la diversificació de fons. No obstant això, la diversificació de fons i la cerca de noves vies de col·laboració és un camí que requereix un canvi de mentalitat en les formes de fer fins al moment.

El desenvolupament d’un pla de captació de fons que parteixi de l’anàlisi de la situació financera de l’entitat i les necessitats i fortaleses de l’organització en matèria de finançament ens permetrà definir un full de ruta adient a la realitat i idiosincràsia de l’entitat, i fer-la sostenible en el temps.

L’increment del nombre de persones ateses, juntament a la cronificació de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social, està incrementant la pressió i tensió en els equips de treball de les entitats d’acció social.

A aquesta pressió i tensió en l’atenció també cal sumar-li l’augment en la ràtio dels programes, la reestructuració en els equips o la reorganització de les tasques.

Tenir correctament definides les funcions i responsabilitats dels òrgans de govern i dels equips de treball i desenvolupar sistemes de comunicació interna que permetin la coordinació i la gestió de la informació i de les relacions entre les diferents persones, són accions que ens permetran a millorar el clima de treball i la governança de l’organització.

La capacitat de les entitats no lucratives per connectar amb la societat i comptar amb la seva confiança i credibilitat és un dels seus estendards.

Per poder arribar a més persones i ampliar la base social, les organitzacions hem de destinar temps i recursos a la comunicació i visibilització d’aquestes i posar en valor l’activitat que desenvolupem i l’impacte que té en la ciutadania.

A més a més, si volem comptar amb un voluntariat implicat i identificat amb la missió de l’organització, també hem de destinar temps i recursos a la gestió, coordinació i capacitació d’aquestes persones.

field_vote: 

6 claus a tenir en compte en la creació d'un web associatiu

Imatge principal a portada: 
6 claus a tenir en compte en la creació d'un web associatiu
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

La pàgina web d'una entitat és la carta de presentació d'aquesta en el món virtual. Us presentem un seguit de consells que cal tenir presents a l'hora d'engegar un projecte d'aquesta magnitud.

Imatges secundàries: 
Claus a tenir en compte en la creació d'un web associatiu.
En l'elaboració d'una pàgina web, res es deixa a l'atzar.
Subtitols: 
Transmetre l'essència de l'entitat
Atractiu a la vista
Fàcil d'utilitzar
Imatge de modernitat i dinamisme
Continguts visuals
Fomentar la interactivitat
Continguts: 

Abans d'engegar un projecte d'aquesta magnitud, és imprescindible valorar amb els membres de l'entitat quina és la imatge que volem difondre. El web serà la nostra cara visible a la Xarxa i cal que, tant en el disseny com en el contingut, quedin ben marcades les característiques que defineixen la nostra organització. En aquest sentit, és interessant crear un petit apartat on s'expliqui "qui som" i "què fem" de manera acurada.

La pàgina web és la nostra carta de presentació i és important que sigui agradable per a l'usuari. La primera impressió serà clau perquè els internautes guardin la pàgina a la seva llista de webs destacats, i per tant, adquireixin una bona imatge de l'entitat, o per el contrari, la descartin. Per atreure l'atenció del públic cal:

  • Bona combinació de colors. És aconsellable utilitzar els colors corporatius de l'entitat i combinar-los de manera que el resultat sigui atractiu a la vista.
  • Ben estructurada. Una bona distribució de les seccions crea sensació d'espai i no espanta.
  • Evitar l'excès d'elements. No per tenir una pàgina web carregada d'elements, animacions i informació, aquesta guanya en qualitat. Normalment, les millors webs són aquelles més senzilles i on res està situat a l'atzar.

L'espai web de la nostra entitat ha d'estar pensat per a l'usuari. Hem de tenir present que no tothom està acostumat a navegar per la xarxa, i que per tant, la navegabilitat ha de ser senzilla:

  • Distribució estudiada. S'aconsella que les seccions i elements més destacats del web i que poden ser de major interès per al públic, siguin visibles a primer cop d'ull.
  • Menú senzill i ús adequat dels enllaços interns per facilitar la mobilitat per la pàgina.
  • Dotar-la d'un cercador eficient per facilitar la recerca de contingut.

Una bona pàgina web que busca fidelitzar usuaris, necessita renovar-se periòdicament. Ha de ser dinàmica i comptar amb elements variables que la permetin mostrar una imatge de modernitat i progrés constant. Si una persona accedeix al web i no hi troba quelcom diferent, tard o d'hora deixarà d'entrar-hi.

De la mateixa manera que amb el disseny i l'estructura, és necessari que els continguts es renovin diàriament. Cal que la pàgina estigui viva i sempre al dia. L'actualitat és clau per donar prestigi i valor afegit a la pàgina. Aquelles que siguin capaces de publicar primícies, sempre amb rigor informatiu, aconseguiran un públic fidel i convertir-se en referent dins del sector.

Tot i que el contingut principal serà transmès a partir de text, és important nodrir el web d'elements virals que ajudin a la lectura i facin la informació més visual. Parlem de galeries fotogràfiques, imatges, vídeos o esquemes que faran la pàgina més atractiva i convidaran als usuaris a compartir la informació. En aquest sentit, és preferible evitar un ús abusiu del text.

Un mecanisme imprescindible per fidelitzar els usuaris és la interacció amb aquests. Cal dotar la pàgina web d'eines per comunicar-nos amb ells i generar un clima de diàleg en el que els internautes es puguin sentir part activa del nostre espai web. Per assolir aquest objectiu podem:

  • Donar protagonisme a les xarxes socials. Caldrà analitzar prèviament a quines ens interessa tenir presència.
  • Afegir l'opció de crear comentaris a les notícies.
  • Fer enquestes i promocions on es demani la col·laboració dels usuaris.
field_vote: 

Introducció al voluntariat corporatiu

Imatge principal a portada: 
RSC. Font: Tom Rafkey (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs trobareu informació sobre aquesta forma de col·laboració entre el món empresarial i el món no lucratiu.

Imatges secundàries: 
Voluntariat corporatiu. Font: Arrels Fundació (Flickr)
RSC. Font: Tom Rafkey (Flickr)
Subtitols: 
Què és el voluntariat corporatiu i com portar-ho a terme
Quines accions de voluntariat corporatiu es poden desenvolupar
Bases per a l’èxit d’un programa de voluntariat corporatiu
Més informació
Continguts: 

Parlem de voluntariat corporatiu com el conjunt d’accions que una empresa realitza amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament social, cultural i ambiental del seu entorn. Aquestes accions, promogudes o facilitades de forma voluntària per l’empresa, es desenvolupen mitjançant entitats no lucratives i en elles intervenen els empleats, antics treballadors i/o familiars d’aquests.

Com assenyala la “Guía para la colaboración entre empresa y organizaciones no lucrativa” de l’ Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia, el desenvolupament d’aquest tipus d’accions pot ser:

  • iniciativa d’una entitat no lucrativa que cerca la col·laboració d’una empresa
  • iniciativa d’una empresa que busca una organització no lucrativa amb la qual col·laborar
  • iniciativa de totes dues organitzacions (empresa i entitat) que, després d’un contacte previ, desenvolupen un acció conjunt
  • iniciativa d’un agent intermediador que facilita el contacte i relació entre l’empresa i l’entitat no lucrativa

A continuació es detallen algunes de les iniciatives de voluntariat corporatiu a l’abast de les empreses que recull la publicació de la Generalitat de Catalunya “El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l’empresa a Catalunya”. Aquestes es poden combinar entre si.

  • Banc del temps: L’empresa destina una bossa d’hores dels treballadors per què els treballadors col·laborin amb entitats no lucratives.
  • Voluntariat professional: L’empresa cedeix hores dels treballadors a entitats no lucratives per tal que col·laborin en tasques concretes relacionades amb el lloc de treball d’aquestes persones, com és la gestió i administració.
  • Contribució a causes: L’empresa col·labora econòmicament amb iniciatives desenvolupades per entitats no lucratives en favor de causes concretes.
  • Contribució conjunta: Els treballadors fan donacions econòmiques a diferents entitats no lucratives procedents de recaptacions, nòmines, pagues extres, etc. L’empresa, per la seva part, també fa donacions econòmiques pel mateix import que els treballadors.
  • Contribució en espècies: Lliurament de materials o equipaments a entitats no lucratives. Sovint aquestes contribucions són fruit de la petició de treballadors que ja col·laboren amb entitats no lucratives.
  • Suport a les iniciatives dels empleats: L’empresa col·labora amb un projecte de voluntariat o de captació de fons desenvolupat per treballadors o antics treballadors. Aquesta col·laboració pot ser econòmica, cessió de material o suport en el desenvolupament de projectes de voluntariat en el si de les entitats no lucratives.
  • Actes: L’empresa promou la participació dels empleats i les seves famílies en esdeveniments i activitats adreçades a recaptar fons per a les entitats no lucratives de la comunitat.
  • Premis per reconèixer la tasca voluntària dels treballadors: L’empresa reconeix la tasca de les persones que desenvolupen accions de voluntariat a entitats no lucratives. Aquest reconeixement sovint és una donació o col·laboració de l’empresa amb l’entitat de voluntariat.
  • Programes de voluntariat: L’empresa desenvolupa un programa de voluntariat a través del qual canalitzar la col·laboració i participació dels treballadors amb les entitats no lucratives de la comunitat.
  • Dedicació del temps lliure: L’empresa promou que els treballadors col·laborin i realitzin tasques de voluntariat a entitats no lucratives en el seu temps lliure. Per tal de reconèixer aquesta acció que es realitza fora de l’horari laboral, l’empresa pot cedir algunes hores de treball o fer una aportació econòmica a l’entitat.

La “Guía de Voluntariado Corporativo” desenvolupada per Voluntare, la xarxa global de voluntariat corporatiu, destaca tres requisits indispensables per a què un programa de voluntariat corporatiu sigui un èxit.

Coherència

La conceptualització i el desenvolupament de la iniciativa ha de ser coherent amb els objectius de l’empresa, així com amb la seva cultura i maneres de fer. Només d’aquesta forma el programa tindrà credibilitat.

Bon clima laboral

Per a què els treballadors s’impliquin en el programa cal que el clima laboral sigui adient i es fomenti la participació d’aquestes persones. Així mateix, és important conèixer quins són els perfils dels empleats i les seves inquietuds i motivacions per tal de realitzar propostes adients i que convidin a la participació.

Compromís

Finalment, és cabdal que la direcció de l’empresa s’involucri en el programa de voluntariat corporatiu. A més a més, l’aposta i compromís dels responsables de l’empresa amb la iniciativa reforça la credibilitat del mateix.

field_vote: 

8 claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa

Imatge principal a portada: 
8 claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa Font:
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

En aquest recurs us presentem un seguit de bones pràctiques a tenir en compte a l'hora d'enviar una nota de premsa.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Definir el missatge que volem transmetre
Definir el públic al que ens dirigim
Estructura del missatge
El titular
Contingut de la nota de premsa
Informació addicional
Com enviem la nota de premsa?
Contacte posterior
Continguts: 

Com a exercici previ a l’elaboració d’una nota de premsa, és necessari pensar i consensuar quina és la idea que l’entitat vol transmetre. Necessitem un missatge precís, generar una història que, sense amagar la realitat, provoqui l’interès del receptor. És important recordar que les bústies d’entrada dels correus electrònics dels periodistes treuen fum i són poques les notes de premsa que arriben a ser llegides.

Per fer el missatge atractiu, és clau tenir en compte:

  • Singularitat. Què té de singular o exclusiu? Què el fa diferent?
  • Valor social. Té alguna implicació solidària? A qui beneficia?
  • Credibilitat. És important acompanyar el missatge amb l’opinió d’experts en la matèria o aportar dades, per dotar-lo de més veracitat i ressò mediàtic.
  • Valor afegit. En què millora allò existent? Com es posiciona respecte a la competència o altres entitats relacionades

Un altre aspecte previ a tenir en compte abans d’escriure una nota de premsa és analitzar el context i decidir a qui ens volem dirigir.

  • És important crear llistes personalitzades per a cada nota de premsa. D’aquesta manera, ens assegurem que la documentació arriba al públic potencial en cada cas i evitem bombardejar tots els nostres contactes amb informacions que en molts casos poden ser de poc interès.
  • Analitzar els nostres contactes. El coneixement dels receptors ens permetrà fer llistes personalitzades més acurades i fins i tot, saber a qui hem d’adreçar el missatge, quin és el millor horari per fer l’enviament, o altres aspectes que ens permetin realizar una nota de premsa més personalitzada.

Un cop definit el missatge i el públic al que va dirigit, cal pensar com organitzem la nota de premsa. L’estructura ha de ser clara i facilitar la seva lectura. Si elaborem un contingut desordenat i sense una lògica prèviament definida, el fracàs està garantit.

Tota nota de premsa ha de tenir:

  • Títol
  • Subtítol
  • Cos del missatge amb una entradeta inicial
  • Annexos

De la mateixa manera que succeeix amb les notícies, si hi ha un element cabdal en tota nota de premsa, aquest és el titular. De res ens servirà generar un contingut brillant si no dotem l’encapçalament de la força necessària per atreure l’atenció del receptor.

Què cal tenir en compte per elaborar un bon titular:

  • Breu: El titular ha de contenir poques paraules. Excepte en casos excepcionals, és important que siguin d’una sola línia.
  • Concís: Es tracta de condensar l’essència de la informació amb les paraules clau.
  • Clar: Cal evitar que l’encapçalament provoqui ambigüitat en el lector.

A l’hora de redactar el contingut, no podem deixar de banda que l’objectiu prioritari és facilitar la feina del receptor. Amb tota probabilitat, el periodista que rebi el missatge no li dedicarà més d’un minut i per tant, cal donar la informació ben mastegada perquè decideixi acabar-se el plat i promocionar-lo. Com ho fem?

  • Estructura del text. És important començar amb una entradeta que serveixi de resum del que posteriorment es desenvoluparà. En ella han d’estar visibles les 6W (Què, qui, com, per què, on i quan).
  • Piràmide invertida. Una bona manera d’estructurar el text, que consisteix en organitzar la informació amb les dades de major a menor importància.
  • Facilitar precedents i contextualitzar la informació. No podem donar per fet que el receptor sap el que creus que sap.
  • Evitar fer publicitat pura i dura i posar preus. Una nota de premsa no és un anunci.
  • Com més breu millor.
  • Evitar faltes d’ortografia. La feina mal feta perd credibilitat.
  • Utilitzar llenguatge precís per evitar ambigüitats i confusions.
  • Utilitzar el present i el futur i evitar el passat i les passives.

Per donar major credibilitat al missatge i facilitar la seva comprensió és recomanable acompanyar el contingut amb material fotogràfic, audiovisual, links i documents adjunts. Evitar documents que pesin molt per evitar problemes amb l’obertura del correu electrònic.

Un cop tenim enllestida la nota de premsa, procedim a enviar-la a la llista de contactes prèviament elaborada. A l’hora de realitzar aquest procés, és imprescindible:

  • Fer una darrera revisió de la nota de premsa i dels contactes.
  • Pensar l’assumpte del correu electrònic. Moltes vegades no som conscients de la importància d’aquest i és imprescindible ja que d’ell dependrà que el receptor decideixi obrir el missatge. En la majoria de casos, utilizar el titular de la nota de premsa resulta efectiu.

Per donar més ressò a la nota de premsa i alertar al periodista, en alguns casos, no està de més fer una trucada al receptor per informar de l’enviament i assabentar-se de la seva correcta recepció.

field_vote: 

5 accions que us ajudaran a millorar la captació de fons

Imatge principal a portada: 
Money plant. Font: Tax Credits (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Us proposem una sèrie de recomanacions que poden ser d’utilitat per garantir la sostenibilitat de l’organització.

Imatges secundàries: 
Money plant. Font: Tax Credits (Flickr)
Tools. Font: Shareski (Flickr)
Subtitols: 
Conèixer quines vies de finançament tenim al nostre abast i com funcionen
Identificar les convocatòries de finançament existents
Seleccionar quines convocatòries s’ajusten millora a la nostra activitat
Millorar la formulació dels projectes presentats
Dissenyar la nostra pròpia estratègia
Continguts: 

Els recursos que financen el desenvolupament de l’activitat de l’entitat poden procedir de diferents fonts. Aquestes vies es poden classificar en funció de la seva naturalesa o procedència.

Naturalesa del finançament

  • Finançament públic: Són els recursos procedents de les administracions públiques. Aquests recursos públics poden arribar a través de subvencions, contractes o convenis de col·laboració.
  • Finançament privat: Són els recursos procedents de particulars, empreses, altres organitzacions no lucratives i obres socials d’entitats bancàries.

Procedència del finançament

  • Finançament propi: Són els recursos que genera la pròpia organització a través de la quota dels associats, la prestació de serveis, la venda de productes, etc.
  • Finançament extern: Són els recursos que provenen de les administracions públiques, particulars o empreses.

Per altra banda, el desenvolupament de diferents plataformes de crowdfunding ha facilitat el desenvolupament de noves formes de finançar les entitats.

Comptar amb un calendari amb les convocatòries públiques i privades que anualment es posen en marxa i que s’ajusten a la realitat de la nostra entitat facilita el procés de redacció i presentació de les propostes.

En aquesta notícia trobareu les principals convocatòries de suport a les entitats. Per conèixer les dates exactes de publicació, els requisits, i ampliar el nombre de convocatòries, us recomanem consultar periòdicament les següent webs:

Llegint les bases de les convocatòries podem conèixer quines organitzacions i activitats prioritzaran en cada cas i a què ens comprometen si ens atorguen un o altre ajut.

En aquest recurs trobareu les 7 claus que hem de tenir presents a l’hora de llegir les bases i decidir si ens presentem.

Explicar correctament què es farà i de quina manera es portarà a terme és cabdal a l’hora de rebre fons, ja siguin públic o privats. En aquest recurs trobareu diferents publicacions que us facilitaran aquesta tasca. A més, us mostrem alguns consells pràctics que heu de tenir presents quan empleneu el formulari d’una convocatòria.

Finalment, us aconsellem que alguna persona de l’entitat destini temps a la realització d’un curs formatiu que us permeti millorar el disseny, realització i gestió dels projectes.

Un cop coneixem quines vies de finançament tenim al nostre abast i sabem quins elements ens permeten accedir a aquestes, és hora que ens asseiem i desenvolupem el pla de captació de la nostra entitat.

En aquest document hem d’establir els objectius que ens marquem en matèria de captació de fons, les accions que portarem a terme per assolir-los, la temporització d’aquestes accions i els resultats que esperem obtenir. En definitiva, el nostre full de ruta.

field_vote: 

Dissenyeu el vostre projecte!

Imatge principal a portada: 
 Font: Xarxanet.org
Resum: 

Redactar un projecte que doni resposta a les necessitats d’un col·lectiu diana no és una tasca fàcil. En aquest recurs de coneixement es definiran els elements bàsics per a dissenyar i planificar projectes.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què entenem per projecte?
Les fases del projecte
Guió d'un Projecte
Altres recursos
Continguts: 

Quan ens preguntem en què consisteix un projecte d'acció social o intervenció social, ho associem amb conceptes com les necessitats, l’acció planificada, objectius o activitats i resultats, tot concretant alguns dels termes claus relacionats.

Comencem per recordar què entenem per projecte:

Una metodologia de treball que ens ajuda a organitzar de manera coherent una intervenció o acció que pretén donar resposta a una necessitat social, tot definint una bona organització operativa que ens ajudi a afrontar les necessitats que té un col·lectiu determinat segons el nostre punt de vista. És doncs, una eina per observar la realitat, posicionar-se vers aquesta amb uns valors i definir una actuació.

Amb tot, un projecte és una eina de gestió que cerca l'eficàcia i l'eficiència orientada tant a la consecució dels objectius mitjançant la realització d'activitats diverses com a l'organització i optimització dels recursos humans, econòmics i materials.

Un procés, un cicle. Les etapes del cicle del projecte es constitueix com un cercle obert que s’adapta a la realitat social en què s’intervé, tot donant resposta a, si s’escau, situacions no previstes en la fase del disseny. Un projecte és un procés viu, donat que els resultats generats amb el projecte, com a repercussió social i com aprenentatge organitzatiu, van i han d'anar més enllà del seu termini d'execució per generar impacte a nivell extern i intern, i a mig i llarg termini.

Concloent, podem definir el projecte com:

L'acció planificada i tècnica per tal de dur a terme canvis en la realitat social d'una comunitat en la qual el seu desenvolupament requereix la participació activa d'aquesta. Amb aquesta finalitat, es defineixen un conjunt d'activitats a executar en un termini i amb uns recursos determinats per tal d'assolir uns objectius i uns resultats que donin resposta a les necessitats de la comunitat.

La metodologia del disseny de projectes vol donar resposta a algunes preguntes que constitueixen l’essència del projecte. Les qüestions a respondre seran:

  • Què està succeint en la realitat en la qual es vol intervenir?
  • Quines són les necessitats del col·lectiu sobre el qual anem a intervenir?
  • Quines prioritats i estratègies ens plantegem per la nostra intervenció?
  • Com, quan i amb quins recursos durem a terme la nostra intervenció?
  • S'han obtingut els resultats esperats?

Cada un d'aquests interrogants és tradueix en una de les fases del projecte:

- Anàlisi de la realitat. L'estudi de la realitat en la qual es vol intervenir és el punt de partida. És important conèixer amb profunditat la realitat que està vivint la persona beneficiària del projecte que ens proposem. Cal plantejar-se com és la situació actual (i què es vol canviar), les causes que originen aquesta situació o problemàtica, agents que intervenen i el seu paper vers aquesta situació, així com quina és la situació en que es vol arribar.

- Detecció de necessitats. Conjuntament amb les persones beneficiàries caldrà identificar quines són les seves necessitats i interessos. A partir d’aquest diagnòstic caldrà prioritzar aquelles necessitats que es consideren més importants. Es compararà la situació real amb la desitjada i es valorarà allò que es pot i es vol fer com entitat.

- Definició d'objectius. Els objectius ens permetran afrontar les necessitats definides i superar els problemes plantejats. Ens guiaran en les decisions que hàgim de prendre en relació al projecte. Han de ser, doncs, intel·ligibles per tothom (unívocs), fruit d'un procés democràtic, factibles, mesurables, redactats en diverses categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini) complementaris i excloents.

- Planificació de la intervenció i l'organització dels recursos. Consisteix en la definició de les activitats que s’utilitzaran i la metodologia adoptada. Es concreta el procediment a seguir, el temps, l'espai i els recursos, l’organització d’activitats i tasques, i la distribució de responsabilitats. La planificació en aquest nivell ens demana preveure, organitzar, fixar calendari i fer el pressupost.

- Avaluació. Ens serveix per a valorar els resultats del projecte. Es fa referència tant el seguiment (com es va desenvolupant del projecte) com els resultats finals (plantejant si els resultats esperats són els que s’han donat realment). Fruit d’aquesta reflexió ens porta a valorar allò que s’ha fet bé (factors d’èxit) o bé allò que es pot millorar la propera vegada (propostes de millora).

Guió de presentació d'un projecte:

- Títol del projecte

- Nom sencer de l'entitat que presenta el projecte

- Breu resum del projecte

  • dades bàsiques
  • ha de servir per donar una idea ràpida
  • ha de ser atractiu i fàcil de llegir
  • molt curt

- Presentació de l'organització

  • resum de la història de l'entitat
  • finalitats i propòsits de l'entitat
  • àmbit d'acció o línies de treball de l'entitat
  • destinataris, àrea geogràfica

- Quina detecció de necessitats s'ha fet

  • a quina necessitat/mancança es pretén donar resposta amb aquest projecte
  • a quin sector de gent va dirigit, quines característiques tenen
  • quina és la justificació del projecte

- Descripció dels objectius generals i específics

  • deixar clar què es vol aconseguir
  • detallar quins resultats s'esperen

- Mètode: com es volen aconseguir les objectius

  • activitats que es faran
  • pla de treball (resumit)
  • quin paper hi tenen les voluntaris i la resta de l'equip humà

- Avaluació: sistema de seguiment del projecte

  • qui avaluarà què
  • quins mecanismes s'han previst per a contrastar la realització amb les finalitats del projecte
  • indicadors d'avaluació

- Mitjans que es necessiten per a dur a terme el projecte:

  • equip humà
  • recursos materials
  • finançament (si cal)

Si volen saber-ne més, en el marc del Pla de Formació de voluntariat de Catalunya, periòdicament es realitzen cursos que ensenyen a dissenyar projectes. Existeix la modalitat presencial i a distància.

També podeu obtenir més informació en diversos recursos de coneixent com:

field_vote: