Projecte Sarau, oci integrador i inclusiu

per la comissió de discapacitats

bravo Edgar bravo,endavant,he vist el singulars tv3,gracies Edgar!!

Bon dia, Ahir vaig veure el programa "singulars" de TV3 i em vaig quedar literalment enganxada per com es tocaven temes tan delicats com les emocions, els etiquetatges als quals estem exposats contínuament i altres... cosa no gaire usual. Felicitats Edgar per com te'n vas sortir quan el presentador va voler “urgar” en la teva vida (com sempre passa a la tele, volen sensacionalisme..) Jo hagués preferit que seguíssiu parlat de com tractar les emocions però em va sorprendre com vas saber exposar les teves vivències com a exemple de superació personal. Ánim i força en el vostre projecte. Núria

Bon dia, també felicitar-te Edgar. El reportatge em va emocionar, sóc infermeria i també treballo en el món de la salut mental i drogodependències i és brutal la capacitat que tenen les persones amb discapacitats mentals per agraïr el més mínim detall (cosa que a nosaltres ens costa moltíssim)i com s'expressaven en el vídeo... Ajudar-los a sentir-se com els altres i no diferents, a poder difrutar del que els demès disfrutem. Personalment, tampoc vaig trobar del tot acertat que el presentador volgués "furgar" en la teva vida personal però vas ser capaç d'explicar les teves emocions, fet que no és gens fàcil i tampoc ho és, acceptar en públic un trastorn mental (encara que estigui estabilitzat): et felicito, també, en això. Es parlava sobre l'etiquetatge, em va donar la sensació que el mateix presentador ho estava fent amb tu... FELICITAR A AQUESTA ASSOCIACIÓ PER LA TASCA QUE ESTEU FENT! SALUT!!!

Hola, Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure l'entrevista mentre sopava amb la meva mare (que pateix dues malalties mentals comòrbides). Només volia agraïr-te a tu i a tot el teu Equip la tasca que esteu emprenent amb aquest Projecte d'oci inclusiu, que és alhora tant terapèutic com socialment necessari. L'entrevista em va semblar una presa de posició molt valenta i sincera, especialment tenint en compte la cobertura que habitualment se sol fer d'aquestes qüestions als mitjans. Fins i tot, en certs moments, em vaig sentir incòmode (com a espectador que coneix aquesta situació, s'entén) amb certes preguntes i una certa mirada, que furgava innecessàriament en vivències personals, com si aquests aspectes haguéssin d'eclipsar la tasca professional i el compromís ètic que la defineix. En certa manera, em va semblar evocar l'esperit de la Marató de fa un parell d'anys, amb algunes de les preguntes que semblaven recuperar el vell discurs amarat de paternalisme i d'una certa ignorància. No obstant, considero que el programa va ser prou respectuós. Imagino que el senyor Barberà no s'esperava unes respostes tant sinceres ni un discurs tant honest com el que es va poder veure ahir. D'altra banda, voldria agraïr-te que esmentessis la qüestió dels mètodes conductistes, de la mirada de l'altre i de les contencions físiques o mecàniques. Són qüestions fonamentals que molt rarament tenen presència als mitjans (molt menys encara si es tracta d'una perspectiva crítica o d'una vivència personal). El vostre és un projecte brillant, ple d'esperança i de futur per a qualsevol persona afectada per problemes de salut mental o discapacitat, així com pels seus familiars i amics. Espero que el vostre projecte permeti crear un precedent, com va passar amb La Colifata / Radio Nikosia ja fa uns quants anys. Salut i força! Joan.

Gràcies companys pel suport. És molt important per seguir fent feina. Salut i Sarau :)

Hola a todos. Tengo un hermano discapacitado psiquico y me gustaria saber como puede ser miembro de l'associació SARAU. Gracies.

la vostre idea es genial,aquest colectius de vegades tenen fanca d'informacio,personalment com vountari de moment m'agradaria me enviesiu esdebeniments que realitzeuper tal de informar els meus llocs de voluntariat.Per cert,ahir veu esta al Parc Nou del Prat de Llobregat i espero que us agrades.