La Direcció General de la Joventut ha publicat l'estudi TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu, amb el qual pretén orientar els/les professionals de joventut, els/les educadors/ores i la resta de persones que duen a terme actuacions en l'àmbit de la joventut.

La publicació destaca la importància que tenen les activitats d'educació no formal en l'adolescència i la joventut: "Els animadors socioculturals, dinamitzadors, educadors socials o de temps lliure tenen un gran poder d'intervenció en els joves i l'hem de saber aprofitar constructivament". Així, afirma que l'educació serveix per proveir els/les joves d'habilitats i recursos que els permetin interaccionar amb els mitjans tecnològics de forma autònoma i crítica.

Per tal que puguin realitzar aquesta tasca, l'estudi inclou un decàleg de bones pràctiques en l'ús de les TIC adreçat a aquests professionals que treballen amb joves:

1. Conèixer les eines que protagonitzen el dia a dia dels joves per entendre els significats, les potencialitats i els riscos que els joves han d'afrontar. Conèixer què consumeixen i mirar d'entendre per què.
2. Potenciar el coneixement crític de la identitat digital pròpia. Da­vant els riscos a la privacitat, es poden plantejar activitats –imparti­des per persones properes sense connotacions coercitives– sobre els mitjans socials més utilitzats pels joves. Qui sóc a la xarxa? Pren­dre consciència del rastre que es deixa a internet i les implicacions presents i futures.
3. Fomentar un contracte social entre joves, pares i educadors. Definir conjuntament unes pautes d'ús de les TIC i revisar-ne el compliment i, si cal, renegociar-les.
4. Facilitar eines de detecció de possibles problemes (assetjament, addiccions, etc.) i respondre-hi sense criminalitzar les eines ni cen­trar el focus en els problemes. Al contrari, cal viure les TIC com un món d'oportunitats i aprendre a calcular els riscos. Si la prevenció no és suficient, cal oferir espais d'assessorament on-line (en línia) i off-line (fora de línia) dirigits a joves per afrontar les possibles proble­màtiques derivades de l’ús de les TIC.
5. Curar continguts. Ajudar els joves a seleccionar i garbellar els con­tinguts de la xarxa i donar eines perquè ho facin ells. En definitiva, discernir allò constructiu d'allò que no ho és. Acompanyar, especi­alment durant l'adolescència, per tenir uns joves adults conscients i competents mediàtics.
6. Mostrar exemples d'èxit i fracàs d'ús de les TIC. Presentar mo­dels enriquidors que fomenten la participació en la construcció de la societat i models perillosos. Proporcionar el testimoni de joves afectats (ciberassetjament escolar, ciberbulling, addiccions, etc.), tal com ja es fa amb la violència masclista, és recomanable per veu­re les conseqüències i com s’ha afrontat el problema.
7. Vetllar per la diversificació de consums de productes i eines tecnològiques. Com més varietat de consums hi ha, més es relati­vitzen les influències. Abans, però, cal proporcionar als joves diver­sitat d'estímuls i experiències presencials, fer-los descobrir que més enllà de les pantalles també hi ha "vida".
8. Dissenyar activitats que incloguin la capacitat multitasca dels joves alternant tasques de diversa complexitat. Atès que, inevi­tablement, hi seran presents, cal introduir les diferents pantalles a les activitats d’aprenentatge formal i informal.
9. Introduir el joc com a eina d'aprenentatge a través de les TIC. És a dir, gammificar, obtenir tots els elements divertits que es troben en els jocs i aplicar-los al món real o les activitats pro­ductives. Si ja s’estan aplicant al màrqueting i a la ciència, per què no aplicar-los als espais educatius?
10. Educar amb mitjans i, també, en mitjans. A mode de recapitulació, aquest punt engloba els anteriors i serveix de conclusió: l'ús de les TIC com a eina bàsica de treball a l'educació és essencial en el con­text actual, però és igual d’important l'educació en mitjans, l'educa­ció per a la convivència òptima dels joves amb els mitjans. I aquesta educació no només s'ha de centrar en l'apoderament a través del pensament crític o l'actitud crítica –la més comuna–, sinó que s’han de treballar altres aspectes com l'estètica, la producció, la interacció amb els mitjans, els llenguatges, etc. Quan s'educa en mitjans s'ha d’intentar tractar-los amb tota la seva riquesa i complexitat.