Dotze denúncies diàries per agressions sexuals són les que reben els Mossos d’Esquadra a Catalunya, una xifra que representa un augment del 20% si ens fixem en dades de l’any 2022. A més, en tres de cada cinc casos l’agressor és una persona que forma part de l’entorn de la víctima. Aquesta informació ha estat difosa pel cos policial de Catalunya i fa referència als quatre primers mesos de l’any 2023.

Els mitjans de comunicació han fet ressò en repetides ocasions d’aquesta problemàtica social estructural, però sovint utilitzant conceptes erronis i estructures incorrectes que popularitzen expressions i fets que no acaben d’englobar el significat real del context. És per aquest motiu que la nova campanya del projecte 'Observatori Noctàmbul@s', iniciativa de la línia Drogues i Gènere de la Fundació Salut i Comunitat, se centra a abordar aquesta difusió.

En aquest marc, han confeccionat l’informe 'Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l’ús de drogues i la submissió química’ i la ‘Miniguia per informar sobre les violències sexuals amb presència de drogues’. L’autora dels estudis és Laura Castells, amb la supervisió d’Ana Burgos.

L’objectiu principal de la campanya, plasmada en la guia, és analitzar els mites detectats en les narratives mediàtiques per contrastar-los amb la realitat d’aquesta greu violència i oferir consells útils per tal d’informar amb una mirada crítica i feminista, a més de presentar recursos i bones pràctiques per sensibilitzar sobre les violències sexuals amb presència de drogues.

Com anomenar aquest problema estructural

Primer de tot, l'informe rebutja l’ús de les expressions ‘submissió química’, ‘violències sexuals sota submissió química’ i ‘violències sexuals facilitades per drogues’. Proposen que la millor manera d’indicar-ho és utilitzant ‘violències sexuals amb presència de drogues' o 'amb ús de drogues’. D’aquesta manera “es dona cabuda a les diverses casuístiques relacionades amb el consum de drogues quan es dona violència sexual”, assenyalen.

Alguns exemples d’aquestes poden ser: el consum voluntari de drogues amb un fi recreatiu, la ingesta de psicofàrmacs fora d’entorns d’oci per prescripció mèdica o sense, o la intoxicació de la víctima contra la seva voluntat. Com bé afirma l’autora, “els termes que emprem no són neutres; són una manera de posicionar-nos i tenen impacte en la realitat: el que no s’anomena, no existeix”.

Els conceptes erronis que perpetuen els mitjans de comunicació

En aquest camp, 'Observatori Noctàmbul@s' va publicar el 'Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l’ús de drogues i la submissió química’, el qual analitza el tracte de les violències de gènere i sexuals per part de les narratives dels mitjans de comunicació. La hipòtesi principal de l’informe és que aquests relats difonen el ‘terror sexual’ per controlar la conducta de les dones.

La guia mostra una comparació entre els mites i la realitat d’algunes de les expressions promogudes. Per exemple, sobre els casos que impliquen drogues, la més present en les agressions sexuals és l’alcohol, no la burundanga, les punxades o les mal anomenades ‘drogues de la violació’, que no existeixen.

Pel que fa als estereotips dels agressors, s’afirma que la majoria d’aquests són coneguts per la víctima; no tenen problemes de salut mental, per tant, són perfectament conscients dels actes que estan exercint; els orígens i el color de la pell no tenen a veure amb la violència sexual, i les agressions grupals representen un 10% del total de les ateses.

És a dir, els agressors, majoritàriament, no són persones desconegudes, no tenen problemes de salut mental, no provenen d’altres contextos culturals i geogràfics, no actuen sempre en grup i no tenen una relació directa amb altres actes delictius. A més, es tracta el perill de patir una agressió sexual com quelcom natural o inevitable, quan és producte de la desigualtat de gènere i del sistema heteropatriarcal, segons es destaca a la miniguia, la qual analitza més exemples de males expressions.

Consells per rectificar i informar de manera fidel a la realitat

La guia proposa quatre consells principals i útils. El primer, assenyalar la causa, és a dir, no posar el focus en la substància, sinó en la problemàtica estructural que és la violència sexual. A més, es posa èmfasi en parlar des de totes les dimensions: abordatges comunitaris, polítiques públiques, propostes dels col·lectius feministes, veu de les expertes, funcionament i limitacions del sistema judicial, etc.

Posar el punt de mira en els agressors, visibilitzar els processos de recuperació i no revictimitzar les agredides són els tres últims consells per a informar correctament a la població dels casos de violència sexual amb presència de drogues. La guia conclou amb la sentència “el discurs és un instrument que reprodueix i, alhora, crea violència sexual; també pot ser un punt de partida per a la transformació feminista”.