Vivim en un món on és habitual dur ritmes de vida ràpids, carregats d’activitats de tota classe i amb poc temps per parar-nos a reflexionar. Però, què passa quan el rellotge s’atura?

Les mesures preventives per erradicar el coronavirus han obligat a tota la població a frenar. I quan el temps es fa més espès i la nostra ment comença a trontollar, de sobte, connectem amb la realitat i ens preguntem: qui som, com estem, què ens sembla la vida que portem, com està la nostra relació de parella... I això s'ha vist reflectit a molts dels districtes de la ciutat xinesa de Xi'an, on s’ha batut un rècord de sol·licituds de divorci després que moltes parelles hagin hagut de conviure confinades més d'un mes, segons ha informat el diari Global Times.

Parlem amb la Cristina Günther, doctora en psicologia, psicoterapeuta, membre de la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i professora associada a la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull, amb l’objectiu d’esbrinar quines són les claus per poder tenir cura i no desgastar l’amor i les relacions durant la quarantena:

Com afecta el confinament a les ments humanes?

Una quarantena suposa una interrupció del nostre funcionament quotidià i, a més, està relacionada amb un possible perill com és una malaltia infecciosa. El nostre cervell està, d’alguna manera, preparat per detectar les amenaces de l’entorn i fer el possible per salvar-se d’aquestes amenaces. El mateix govern ha batejat aquests dies com “estat d’alarma”, oi? Doncs així està el nostre cervell, generant respostes per poder fer front a aquesta situació desconeguda.

La quarantena ens pot provocar canvis d’humor?

Evidentment, pot provocar canvis en el nostre humor habitual. La por, per exemple, és una emoció que ens hem de permetre sentir aquests dies i és una resposta normal i adaptativa que ens manté alerta per prendre les mesures necessàries i evitar així posar-nos en risc i garantir-nos la supervivència. I no és una resposta única, cadascú la genera d’una manera particular.

El fet d’estar ‘tancats a casa’ pot convertir situacions que abans eren supèrflues en tragèdies molt més magnificades de l’habitual?

Sí, però també pot fer que coses que abans eren importants, ara ja no ho semblin tant. Jo parteixo de la idea que un mateix esdeveniment pot ser interpretat de diferents maneres i que, el que realment afecta les persones és aquesta interpretació, no el fet en si. És per això que podem veure que davant un mateix fet anomenat “confinament” hi ha diferents vivències i diferents respostes.

De quines maneres ho pot viure la gent?

Si una persona s’està sentint “tancada a casa”, segurament estarà tensa i incòmoda i això pot fer que reaccioni de manera més intensa en situacions que abans no suposaven un problema. En canvi, si una persona ho viu com “temps per parar el ritme frenètic”, pot passar que ara ja no sigui tan urgent contestar aquell mail que va quedar pendent... i que coses que abans eren importants, ara ja no ho semblin tant. I podríem posar tants exemples com persones!

El diari Global Times assegura que en molts districtes de la ciutat xinesa de Xi’an s’ha batut un rècord de sol·licituds de divorci durant les últimes setmanes de confinament. Què en penses?

Jo també vaig veure aquest titular i ràpidament vaig connectar amb les notícies que sentim cada mes de setembre sobre l’augment de divorcis després de les vacances. El confinament no és, ni de bon tros, unes vacances, però sí que suposa passar més temps de l’habitual amb la parella, família, etc. I, a sobre, en una situació altament estressant com és una alerta sanitària.

Passar molt de temps amb la teva parella pot fer que surtin a la superfície conflictes que romanien amagats?

El confinament t’obliga a estar 24 h amb la parella i, això, és un gran canvi que ens pot confrontar amb aspectes de la relació que no ens agraden, amb converses pendents, amb conflictes nous a resoldre, etc. És una situació estressant tant pels individus com per les seves relacions i, quan una relació arriba al límit del seu estrès, pot portar a la parella a prendre la decisió de separar-se.

No és bon moment per posar a prova la relació, però sí és un bon moment per millorar la comunicació i escoltar-se.

Hi ha inputs que afectin en la situació?

És molt important reflexionar sobre les expectatives. Les xarxes socials s’omplen de publicacions que ens conviden a fer totes aquelles activitats que, fins ara, no teníem temps per fer. Aquest plantejament pot portar a les parelles a pensar el mateix i creure que ara haurien de tenir més moments romàntics, més sexe i més afinitat. No és bon moment per posar a prova la relació, però sí és un bon moment per millorar la comunicació i escoltar-se.

Pot fer la convivència prolongada forçada que mori l'afecte?

La convivència prolongada pot posar sobre la taula la manera en la qual es mostra (o no) l’afecte i, per tant, pot ser una oportunitat per fer replantejaments importants sobre com volem que siguin les nostres relacions de parella, família, etc. És una oportunitat per pensar sobre “com estimo”, “com m’estimo”, “com em deixo estimar”...

Què valorem ara que ens manca el contacte físic?

L’altre dia tenia una conversa amb uns col·legues de professió sobre com el confinament dóna peu a una reflexió sobre les relacions interpersonals. Estem immersos en un món en el qual gran part de les relacions interpersonals tenen lloc a l’espai virtual. Si algú “t’ha fet un like” pot voler dir tantes coses avui en dia! Aquesta manera de funcionar ens dóna una sensació de proximitat que ens ha permès aparcar la importància del contacte real: el contacte cara a cara, pell amb pell.

L’absència d’aquest contacte es pot convertir en una manera de fomentar la versatilitat en les relacions?

Ara que no podem trobar-nos amb algú i fer-nos dos petons o una abraçada, és un gran moment per tornar a donar-li un significat a tots aquests gestos. No només ens hem de posar nostàlgics sinó també hem de valorar les possibilitats que ens està donant la tecnologia. Ens permet estar connectats els uns amb els altres i compartir aquesta experiència en la distància física però en la proximitat virtual. El meu avi de 90 anys em va trucar per FaceTime fa dos dies! No és genial?

Com es pot cuidar l’amor i les relacions durant el confinament?

Igual que una carrera de Fórmula 1: amb una bona estratègia. Mai abans ens hem vist en aquesta situació, és com si ens posen a córrer i no hem pogut ni revisar el cotxe per saber si estava a punt. Es tracta de fer equip. Per tant, haurem de planificar-nos escoltant totes les veus de l’equip. Estar atents a les coses que creiem que no funcionen i comunicar-ho, perquè així hi hagi oportunitat de reparar-les.

Aleshores, el repte és normalitzar la situació?

És una situació excepcional i també ho és per les nostres relacions. És important intentar mantenir una rutina per poder conservar, en la mesura que sigui possible, un equilibri entre responsabilitats (feina, aspectes acadèmics, tasques domèstiques...) i plaer. Mantenir una rutina no vol dir “fer com si no passés res”, de fet, recomano posar en marxa la nostra creativitat per facilitar estones de plaer. Conec a una família que no podrà sortir de càmping aquest cap de setmana i ha decidit instal·lar la tenda de campanya al menjador!