Amb opressió, silenci i vulnerabilitat social. Així descriuen com han crescut les persones residents a Barcelona de més de cinquanta anys que formen part del col·lectiu LGTBI. Ho fan a través de l’informe ‘50+ LGTB Informe persones grans, lesbianes, gais, trans i bisexuals a la ciutat de Barcelona’, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Fundació Enllaç. Hi han participat prop de 300 persones, que han donat el seu punt de vista en matèria de situació social i laboral, xarxes de suport, entorn i condicions de vida.

Expliquen que s’han vist abocades a créixer en un context caracteritzat per la violència i la repressió, passant ara a un entorn més favorable amb més drets i un major reconeixement social. Segons l’informe, mentre els gais i les lesbianes asseguren que han viscut processos de promoció social, les persones trans denuncien que continuen patint situacions de vulnerabilitat social.

Alta activitat laboral i amb estudis superiors

En destaca que la gran majoria dels enquestats compten amb un nivell formatiu superior, i que el nombre de persones que no tenen estudis primaris o de cap mena és molt reduït. En comparació a la resta de la població de més de cinquanta anys, i tenint en compte el global del col·lectiu, es destaca l’alta activitat laboral de les persones LGTBI: hi ha un 53,5% de persones actives que formen part del col·lectiu, en comparació amb el 33,8% de la població no LGTBI. També ressalta que les persones jubilades són menors.

Dissortadament, l’informe fa palès les dificultats laborals que han d'afrontar les persones trans, tot i que el nombre limitat de persones que hi han participat no permet confirmar-ho de forma concloent.

Xarxes de suport per combatre la soledat

Pel que fa a les seves necessitats específiques, no consideren que siguin diferents dels de la resta de persones grans. Com és en el cas de la soledat, un dels principals problemes als quals ha de fer front la tercera edat en general. No obstant això, assenyalen que sovint algunes característiques els poden portar a una major marginació, a causa d’una menor durada de les relacions estables, una major absència de fills i una freqüent ruptura familiar.

Algunes de les conclusions que també destaquen de l’estudi són les preocupacions del col·lectiu. Les més rellevants són l’empitjorament de la salut i pèrdua d’independència, però es fa especial menció a com els serveis de salut tracten la seva identitat, o fins i tot la manca de respecte per part de la mateixa comunitat LGTBI. L’informe revela i fa èmfasi en el fet que el col·lectiu considera els amics i amigues com a part fonamental de la seva xarxa personal de contacte quotidià (90,5%), seguits a certa distància dels familiars (77,8%) i els veïns (76,5%).

Activisme, implicació i acció social

Les persones enquestades per a l’estudi mostren un alt nivell d'implicació, sobretot en organitzacions LGTBI i ecologistes. En canvi, la participació en partits polítics, casals per a persones grans i entitats religioses és més baixa. En destaca que les dones tenen una participació lleugerament superior a la dels homes en totes les formes associatives.

Encara que el context social actual és més respectuós cap a la diversitat sexual, expressen que es continuen produint situacions de discriminació i violència envers el col·lectiu. Denuncien que l'homofòbia encara existeix i que en cara pateixen accions, omissions, actituds i creences negatives envers a totes les persones que hi formen part.