El poble gitano, sota els efectes de la Covid-19 i la discriminació

Les entitats que treballen pels drets de les persones gitanes s'han queixat en els darrers anys d'un increment de l'antigitanisme a Europa, no només dins la societat sinó també en el si d'alguns governs europeus. El brot de la Covid-19 i el consegüent confinament ha servit d'excusa per alguns i algunes governants per retallar drets i llibertats del poble gitano o per actuar de manera discriminatòria.

Hem parlat amb el Pedro Aguilera, director de la FAGiC i l'Annabel Carballo, responsable de l’Àrea Europea de l’entitat, per conèixer quina ha estat la realitat d'aquest col·lectiu durant la pandèmia.

Com ha afectat la Covid-19 al poble gitano arreu d’Europa?

La Covid-19 ha canviat la vida de les persones arreu del món, però són els grups vulnerables els que més s’han vist afectats. Entre ells es troba el poble gitano, el qual ha viscut històricament sota nivells de pobresa més elevats que la resta de la població.

Amb quines dificultats s’ha trobat aquest col·lectiu a l’hora de protegir-se del coronavirus?

Principalment, les precàries condicions de vida en les que viuen bona part del col·lectiu, amb manca d’accés a l’aigua corrent i sabó per poder-se rentar les mans freqüentment. Per a aquells i aquelles que no tenen llar o viuen en camps il·legals o assentaments, la situació ha estat encara més dura.

A conseqüència de la seva situació socioeconòmica i la fràgil salut de moltes comunitats amb  l’existència de malalties cròniques com l’asma o la bronquitis, aquest col·lectiu ha estat més susceptible a la Covid-19.

Amb aquest rerefons, quin paper ha jugat la discriminació sistemàtica que pateix el poble gitano?

Segons dades del 'Roma Civil Monitor' de Bulgària, la República Txeca, França, Hongria, Itàlia i Eslovàquia, en alguns indrets on el subministrament d’aigua potable i el sanejament estan garantits, la sistemàtica discriminació que pateixen els ha privat d’accedir-hi.  

El creixement de l’antigitanisme és una realitat a tota Europa. Potser el cas més sagnant, tenint en consideració el seu final, és la mort a trets d’un home gitano a la petita població espanyola de Rociana del Condado. Acompanyat del seu fill de 7 anys, l’home pretenia agafar una cistella de mongetes del jardí del suposat assassí quan va ser abatut.

Una de les conseqüències d’aquesta crisi són les mesures de confinament imposades pels governs. Com han afectat aquestes a les persones gitanes?

Els confinaments imposats pels estats europeus han provocat una limitació o manca d’accés a aliments i material sanitari. Aquest fet ha empitjorat l’estat de salut de molts gitanos i gitanes i ha fet créixer la seva vulnerabilitat. Un aïllament que ha estat el motiu perfecte per a l’aparició de pràctiques discriminatòries per part d’alguns governs.

Ens podeu posar algun exemple?

A Bulgària, les autoritats han imposat estrictes mesures preventives per evitar la propagació del virus. Sota aquestes mesures especials, molts governs municipals han bloquejat carreteres i establert controls policials per evitar que persones gitanes residents poguessin entrar o sortir del barri.

Les autoritats búlgares també han construït murs temporals al voltant de les àrees de població gitana. Això ha passat a municipis de Nova Zagora, Kazanlak i Sliven on hi viuen prop de 50.000 persones gitanes. L’argument de les autoritats ha estat “la manca de disciplina dels seus residents”. El problema no és la falta de disciplina sinó les dificultats per accedir a aigua neta i sanejament. Però en lloc d’assegurar l’accés a aquests serveis, les autoritats han optat per tancar les àrees gitanes sota la vigilància de la policia i l’exèrcit.

Estem parlant d’un cas aïllat?

No. A Eslovàquia, per exemple, el govern va decidir confinar cinc assentaments gitanos a l’est del país, als municipis de Krompachy, Bystrany i Zehra, sense informar a la població ni de la durada ni de les condicions del confinament.

Segons el govern eslovac, aquestes mesures eren necessàries per protegir la salut pública, ja que es van detectar 31 casos positius en els 5 assentaments, en els que hi viuen 6.800 persones. Ara bé, el govern no va separar aquelles persones que havien donat positiu per la Covid-19 de la resta de la comunitat i no van abastir la població confinada amb aliments ni material mèdic.

Podem afirmar doncs que l’antigitanisme, lluny de desaparèixer, està en creixement a Europa?

L’antigitanisme no només creix dins la societat sinó també entre les autoritats de molts estats europeus.

Una altra de les conseqüències d'aquesta crisi sanitària és l'impacte que tindrà en l’economia. Com es preveu que afecti el poble gitano?

Els gitanos i gitanes amb salaris baixos o treballs informals han perdut els seus ingressos a causa de la pandèmia. Parlem d’aquells que treballen en el món de les arts i la cultura, músics, productors culturals i petits comerciants però també d’aquells que recullen i venen ferralla i els que tenen treballs informals.

Quins són els efectes sobre la infància gitana?

El fet que les escoles hagin tancat i l’educació hagi estat en línia, ha fet que la infància gitana es trobi amb tres grans dificultats. La primera, la manca d’accés a Internet. Moltes famílies gitanes viuen sense electricitat i d’altres no tenen el poder adquisitiu necessari per adquirir-lo o viuen en barriades on no arriba la connexió.

El segon problema és la necessitat d’adquirir un ordinador o tauleta, fet que no està a l’abast de tothom. I per últim, la manca de coneixement. En el cas que algunes famílies puguin disposar de connexió i la tecnologia adequada, són molts els infants que no saben com fer-ho servir i les famílies, amb un gran índex d’analfabetisme, no poden donar el suport necessari als més petits per seguir les lliçons.

Quina ha estat la resposta de la Unió Europea? Està tenint en compte al poble gitano en els seus plans de recuperació?

El que podem dir és que la Unió Europea està al cas de la situació. ERGO Network, de la qual forma part la FAGiC, ha enviat un document sobre els efectes de la Covid-19 en les comunitats gitanes d’arreu d’Europa.

ERGO es troba en contacte directe amb la comissionada Helena Dalli, qui té la voluntat de treballar amb nosaltres per trobar les millors solucions.  

Des del vostre punt de vista, quines serien aquestes solucions?

Els estats membres han de desenvolupar una resposta urgent a les necessitats educatives de la infància gitana que inclogui subvencions per accedir a l’educació, l’accés a dispositius electrònics i a Internet, i el que és més important, alfabetització digital.

Un altre aspecte a tenir en compte és el suport als temporers i treballadors estacionals i el reconeixement dels treballs informals perquè les persones gitanes puguin beneficiar-se de mesures de protecció social. I per acabar, implicació en la lluita contra l’antigitanisme, aquesta és la principal prioritat.