24 anys després, el Congrés Internacional Ciutats Educadores torna a Barcelona, com ha evolucionat en aquest temps?

A Barcelona, des de que es va organitzar el primer congrés internacional, s’ha promogut la Carta de Ciutats Educadores. Moltes entitats i institucions han fet un treball intern de replantejament sobre què significa ser una ciutat educadora. Això ha portar a reforçar el valor educatiu dels seus projectes, conscients que l’escola no està sola educant i que la ciutat en el seu sentit més ampli també es educadora.

Quins eren els seus pilars bàsics en el moment en que es va decidir realitzar el Primer Congres el 1990?

El pilar bàsic del I Congrés era fer un debat de fons sobre la incidència de l’entorn urbà en l’educació, així com la importància de conèixer i harmonitzar la complexa oferta educativa dels nens i nenes i joves a l’escola a través dels agents socials. En aquest I Congrés, un grup de ciutats – representades pels seus governs locals – va plantejar l’objectiu comú de treballar projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Com a resultat, es va adoptar promoure la Carta de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994, aquest moviment es va formalitzar com Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) a Bolonya (en el III Congrés).

Com a Directora del Congrés quins han estat els principals reptes alhora d’organitzar-lo?

Fer prevaldre el treball en xarxa, la transversalitat i la participació i compromís de tots els agents implicats. En aquest sentit, ha estat clau Comitè Organitzador, representat per les diferents àrees municipals i que s’ha encarregat dels aspectes organitzatius.

La creació del Comitè Científic , format per personalitats d’especial rellevància en els àmbits acadèmic i professional, ha tingut un paper fonamental per definir els continguts del Congrés, ha proposat ponents i ha fet una acurada selecció de les experiències presentades.

Un altre dels reptes ha estat animar a les ciutats que formem part de l’AICE a presentar les seves experiències de ciutat educadora entorn els tres eixos del Congrés (Inclusió, Participació i Creativitat). De fet, podem afirmar que la convocatòria ha estat un èxit, ja que s’han presentat 601 experiències d’arreu del mon, nombre molt elevat si tenim en compte que el màxim que s’ha havien presentat en altres congressos era de 270. Ens fa pensar que el tema “Una ciutat educadora és una ciutat que inclou” té molta vàlua per a les ciutats educadores i que, sense cap mena de dubte, pot contribuir a reforçar el concepte de ciutat educadora.

Ara bé, no ens hem d’enganyar, el gran repte és que el Congrés sigui un èxit en tots els seus aspectes, i que ajudi a que les nostres ciutats siguin cada cop més educadores.

Un dels lemes del congrés és “Una ciutat educadora, és una ciutat que inclou”, Barcelona compleix aquesta premissa?

Barcelona des de fa molts anys està treballant per que sigui així. Per mi, un exemple clar és L’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva en la que el govern de la ciutat i la societat civil (més de 500 entitats) cooperen per construir una Barcelona més inclusiva i amb major qualitat de vida per a totes les persones. En definitiva, una ciutat cada cop més educadora.

Què podrem trobar en aquest tretzè certamen?

Una conferència inaugural a càrrec del senyor Pablo Gentili que amb el títol “La ciudad y los desafíos democráticos - Una ciudad educadora es una ciudad que incluye” que, de ben segur, posarà molta llum en el tema que ens ocupa.

Dos diàlegs (sobre Creativitat i Inclusió, i sobre Participació i Inclusió), dues taules rodones i l’espai de tallers i sepakers’ corner (on les 150 experiències seleccionades del Comitè Científic seran presentades). Finalment , es presentarà una “declaració del XIII Congrés” que recollirà les intencions respecte al lema del congrés “Una ciutat educadora una ciutat que inclou”.

També es podran realitzar una sèrie de visites d’estudi d’experiències d’inclusió a la ciutat de Barcelona. També es trobaran estands i algunes mostres culturals que representaran la nostra ciutat.

Quin paper hi jugaran les associacions i entitats culturals de la ciutat?

Les entitats de la ciutat ja han jugat i estan jugant un paper clau en aquest Congrés. En primer lloc, vull destacar que en algunes de les experiències de la nostra ciutat que es presentaran en el congrés, moltes entitats hi són partícips. Per una altra banda, moltes de les visites d’estudi que es faran han estat ofertes per associacions i entitats de la nostra ciutat. També podem comentar que els espectacles culturals que es representaran durant el Congrés tenen com a protagonistes associacions de la nostra ciutat. Per tant, l’empenta de les associacions i entitats culturals és essencial per fer de la nostra ciutat una ciutat educadora.