Lucía Delgado: "Calen mesures valentes per no vulnerar el dret a l'habitatge"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Font: PAH
Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Font: PAH
La plataforma va celebrar les millores del decret. Font: PAH
La plataforma va celebrar les millores del decret. Font: PAH
Des del 2009 la PAH lluita pel dret a l'habitatge. Font: PAH
Des del 2009 la PAH lluita pel dret a l'habitatge. Font: PAH

Lucía Delgado: "Calen mesures valentes per no vulnerar el dret a l'habitatge"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

Parlem amb la Lucía Delgado, portaveu de la PAH, després que el Govern aprovés el decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge en el qual la plataforma ha treballat per incloure millores.

A finals del 2019 el Govern va aprovar el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Va ser la pressió de les entitats en defensa de l’habitatge el que va permetre introduir millores significatives a la Llei 24/2015. Una de les que ha treballat per aconseguir-ho, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va celebrar que, amb aquestes novetats, la llei finalment s’adapti a les noves cares de l’emergència habitacional.

Parlem amb la Lucía Delgado, portaveu de la PAH, que ens fa un repàs a les principals propostes de millora que finalment s’han inclòs, així com les que no han quedat contemplades al nou decret.

Per què un nou decret 17/2019?

Partíem de la llei 24/2015, una llei pionera a tota Europa que vam impulsar. Al 2019 vam ser capaços de recuperar-la després que la banca i el PP donessin per sentenciats alguns articles i els intentessin bloquejar a través del Tribunal Constitucional. Ara, amb aquest nou decret, comencem el 2020 amb noves mesures que protegeixen a les famílies catalanes dels desnonaments i poder deixar enrere el rànquing de la vergonya que lidera Catalunya.

Quines són les millores més importants que presenta?

Entre d’altres coses, hem aconseguit poder renovar a set anys milers de lloguers socials que estaven caducant i no es renovaven, tot i que la situació de les famílies no variaven. A Barcelona hi ha unes 500 famílies que es podran agafar a aquesta casuística, solament dels afectats pel fons d’inversió Blackstone. És una mesura que evidentment calia posar sobre la taula.

A més s’afegeix protecció contra desnonaments per extincions de contracte.

Quan s’acaba un contracte de lloguer de grans tenidors, si la família és vulnerable, abans de fer el desnonament s’ha d’oferir un lloguer social obligatori. Aquesta mesura tracta molts casos amb els quals ens trobem cada dilluns durant les assemblees de la PAH.

També hi ha mesures per posar fil a l’agulla a les ocupacions.

Aquest és un tema que és prou important per què és la primera vegada que hem aconseguit que es posi sobre la taula el tema de les ocupacions en precari, ja que normalment les administracions miren cap a un altre cantó, com si això no existís.

Com s’ha redefinit el concepte de gran tenidor?

Abans el concepte gran tenidor feia referència a persones jurídiques, és a dir bancs, fons d’inversió o immobiliàries, amb pisos de més de 1.250 metres quadrats en total. I clar, era molt difícil veure quant metres quadrats tenien els pisos d’aquestes empreses. Ara es contemplen el nombre d’habitatges. D’altra banda, també s’amplia la definició a persones físiques.

Quin és el nombre d’habitatges que s’ha de tenir per ser considerat gran tenidor?

Són quinze, tot i que nosaltres vam proposar baixar el nombre d’habitatges i fixar-los entre set i deu. Creiem que és important, estem en una situació excepcional que està durant massa temps. Calen mesures valentes i lleis ambicioses per no vulnerar el dret a l'habitatge.

S'han inclòs totes les vostres propostes?
Nosaltres hem estat posant sobre la taula diferents propostes, que no són totes les que volíem. No obstant això, ho considerem un gran avenç.

Què trobeu a faltar?

Creiem que la forma en com s'han abordat les ocupacions en precari no ha estat prou valenta. És com si a partir d'ara no hi hagués cap més ocupació, i això no és així, és un tema que no s'arregla de la nit al dia. Creiem que haurien d'haver ampliat aquesta mesura per a totes les famílies que han hagut d'ocupar i ocuparan aquests pisos que estan incomplint la seva funció social.

Quants desnonaments va haver a Catalunya al 2019?

Segons les dades oficials del Consell General del Poder Judicial, estem parlant d'uns 45 desnonaments al dia a tot el territori. Són moltes famílies, però encara són més perquè no estan comptabilitzats els desnonaments invisibles.

Tot i això heu aturat molts desnonaments.

El 2019, a Barcelona, hem aturat uns 243 desnonaments, que es desglossen en 17 d'oberts, 138 de lloguer, 73 d'ocupacions i 32 d'hipoteca.

Afegeix un comentari nou