Memòria gitana a ritme de rumba catalana

Sam Garcia i Talita Gabarre obren les portes de l'Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona (EMUGBA) de l'associació Carabutsí a un grup de joves del casal d'estiu de la cooperativa Colectic en el marc del projecte Dinàmiques per la igualtat i a veïnes participants de la Mediateca del Raval, un projecte que recupera la memòria històrica del barri de forma participativa. Estan a punt de començar la ruta de memòria gitana i rumba catalana que organitza Carabutsí gràcies a la Xarxa BCN Antirumors.

S'esperen un museu i es troben un espai amb fotografies antigues i actuals, andròmines curioses i instruments. "Hi havia una 'gitanola', que és una màquina de música però amb cançons de rumba", explica el Pol Parcerisas, un dels joves.

La comunitat gitana del carrer de la Cera ha viscut un èxode cap a fora del Raval en les últimes dècades, però no s'ha deixat de considerar del barri. Tot i així, han desaparegut els punts de trobada i la memòria s'ha anat perdent. I és per això que va néixer Carabutsí, per conservar la cultura gitana amb la voluntat de trencar els estereotips i falses creences que envolten la comunitat.

Les noies, a la recerca de les històries familiars

Tot va començar quan un grup de noies, entre elles Talita Gabarre, van anar casa per casa preguntant a les famílies sobre la seva història. "Al final ens esperaven amb les fotos o ens preguntaven que quan hi aniríem", explica Gabarre, que ha descobert molta informació sobre la seva família. Part del resultat penja de les parets de l'espai en forma d'imatges tan significatives com la foto d'un grup de dones que confirma que eren elles qui marxaven soles a Llatinoamèrica per guanyar-se la vida i mantenir la seva família.

El Pol va aprendre que el poble gitano ha sigut històricament itinerant, i és per això que a la bandera hi apareix una roda: "No sabia que tenien bandera". Tampoc s'havia plantejat que pateixen discriminacions en l'àmbit laboral i professional. Gabarre ha explicat com la van rebutjar a un lloc de feina, a ella i a altres companyes, pel fet de ser gitana, sota el prejudici explícit que vindrien amb la seva família a robar. "És una vergonya", ha afirmat.

El grup tampoc coneixia que el nazisme va exterminar el 75% de la població gitana europea. "Per què no s'hi tornaven?", pregunta Alex Buendia Sedeño, un altre dels joves del grup. Garcia respon que la seva resistència sempre ha sigut mantenir-se plegades, "la família".

La rumba catalana, llenguatge universal

És Gabarre qui guia ara el grup pel carrer de la Cera, on hi ha l'Ecomuseu, epicentre cultural de la comunitat. Els explica les dues mitgeres que hi ha en aquest carrer en què hi ha representades persones que han fet aportacions a la rumba catalana. Entre aquestes, el seu avi Ramonet, que va crear la cançó 'Queremos marcha', interpretada per Rosario Flores, i que va tenir un paper fonamental en la conversió de la comunitat a l'evangelisme, que els ha donat el punt de trobada que encara els queda: l'església. "L'església catòlica era més seriosa i silenciosa i l'evangèlica anava més amb el nostre caràcter", explica.

De tornada a l'Ecomuseu, Garcia canta a la guitarra una cançó en caló, dialecte del romaní, llengua de la comunitat que també s'ha anat perdent davant la repressió, i el grup de joves l'acompanya a les palmes o als caixons, cantant i fins i tot ballant. L'Alex recorda ara com li va agradar sentir les cançons. Després de la ruta, vol aprendre a tocar la guitarra.