A Barcelona el nivell d'exclusió social se situa en el 24,1%, una xifra per sobre de la mitjana catalana, que és del 19,4%, i de l'espanyola, que se situa en el 18,1%. Aquesta és la principal conclusió de l'informe FOESSA que l'entitat ha fet sobre la província de Barcelona i que analitza la situació de les persones en risc d'exclusió social i les causes que la provoquen.

L'informe, que es realitza cada 5 anys, ha comptat amb la participació de més de 500 persones, entre els quals hi ha 125 investigadors de 30 universitats. L'estudi tracta de l'exclusió social i no de la pobresa, ja que el primer terme engloba els diferents factors que marquen les situacions de vulnerabilitat. L'exclusió social va més enllà de la capacitat econòmica, determina la pèrdua de participació d'una persona dins la societat, una condició a la qual s'arriba per la unió de diversos factors.

Per conèixer més sobre la situació específica de l'exclusió social a la diòcesi de Barcelona, és a dir, les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme, parlem amb Miriam Feu, responsable d'anàlisi social i incidència de l'entitat.

A què es deu que la diòcesi de Barcelona tingui nivells d'exclusió més elevats que Catalunya i Espanya?

Barcelona té unes característiques molt concretes, com que la població es concentra en grans ciutats i aquestes presenten una duresa per l'exclusió social. Barcelona, Badalona, L'Hospitalet de Llobregat... tenen una problemàtica més greu amb l'habitatge i concentren també problemes de precarietat laboral. A més, són pols d'atracció de persones que estan fugint de llocs de conflicte.

Amb quina problemàtica sobre l'habitatge es troben les persones en exclusió social a Barcelona?

Tenim prop d'un milió de persones que estan en situació d'exclusió residencial. Això vol dir que es poden trobar amb un habitatge insegur, el que es tradueix en habitacions rellogades, lloguers sense contracte o persones a punt de ser desnonades. També ens hem trobat amb persones que viuen en habitatges inadequats, per les condicions d'insalubritat o perquè viuen amuntegades.

Si aquestes persones arriben a aquesta situació, és a causa dels preus de l'habitatge?

El problema del preu de l'habitatge està a tot arreu, però ens hem trobat casos en els quals les persones, després de pagar l'habitatge, es queden en pobresa severa. Llars d'una persona han de passar el mes amb 285 euros i llars de dos adults amb dos menors amb 599 euros.

L'informe també determina que l'ocupació continua sent un problema tot i que Catalunya té uns nivells d'atur inferiors a la resta d'Espanya...

El mercat laboral té dos grans problemes. Un és l'atur. Si estàs a l'atur, es multiplica per 2,6 la probabilitat d'acabar en una situació d'exclusió. L'altre problema és la precarietat laboral: hi ha ocupació, però és precària. Tenim un 57% de llars on la persona principal està treballant i estan en situació d'exclusió social. L'ocupació ja no és un factor de protecció.

Parleu de l'efecte ventilador.

Un de cada tres contractes té una durada de menys de 7 dies. El mercat laboral és com un ventilador, entres ràpidament però surts expulsat amb la mateixa velocitat.

Davant aquesta situació econòmica, les famílies prioritzen alguns serveis bàsics per sobre d'altres?

La primera preocupació és l'habitatge. Poder tenir el lloc on dormir de vegades és més important que menjar. Tot i que això també és una necessita bàsica, hem detectat que hi ha llars que no les tenen cobertes. També passa amb la salut. L'informe detecta que la gent prefereix posposar-la quan tenen problemes econòmics, un 13% de les llars deixen de comprar medicaments perquè no tenen els diners suficients.

Un altre punt rellevant de l'informe és l'educació. La memòria determina la gran relació entre el nivell d'estudis i el risc d'exclusió social.

L'educació continua sent un factor de protecció molt important. Hi ha més probabilitats de trobar llars en situació d'exclusió social on la persona principal té una baixa formació que amb una formació superior. La relació és de 3 a 1.

Però l'educació és gratuïta i obligatòria...

Els nens petits sí que van a l'escola, però no en la mateixa situació. Per exemple, dos nens que van a la mateixa classe, però un està constantment canviant de llar, doncs no tindrà les mateixes oportunitats que el que té la vida més resolta. Les seves condicions faran que tinguin un rendiment pitjor.

Quines són les expectatives de futur per a una persona que neix, o que la seva infància es dona, en una situació d'exclusió social?

Els infants que està vivint en famílies amb privacions materials durant la infància tenen el doble de probabilitats que, en arribar a l'edat adulta, repliquin aquest tipus de situacions. És la transmissió intergeneracional de la pobresa, tenen una marca profunda que hipoteca el seu futur.

D'aquestes dades s'extreu que l'exclusió social té nacionalitat, edat i gènere.

Hi ha persones que ho tenen pitjor que altres i que tenen més risc de caure en l'exclusió social. Si ets dona, més que si ets home. Si ets migrada, tens tres vegades més risc tot i que el 70% de la població en exclusió social són famílies espanyoles. Si ets família nombrosa o monoparental, també tens més probabilitats.

L'informe es realitza cada 5 anys. Com ha canviat la situació en aquest període?

Hi ha coses que han canviat, l'anterior informe var ser durant la crisi econòmica. Hi ha una majoria que ha millorat la seva situació respecte a l'època més dura de la crisi, però a la vegada les persones en situació d'exclusió severa, tot i superar la crisi, han augmentat i la seva situació és pitjor.

Diuen a l'informe que Barcelona està patint les conseqüències, però no s'està implicant en les causes. No hi ha res que es pugui fer en l'àmbit local o autonòmic?

Hi ha temàtiques que necessiten un treball conjunt entre administracions, estatal, autonòmica i local. L'habitatge és un tema clar on s'han de desenvolupar polítiques conjuntes. Tot i que els ajuntaments també tenen recursos en atenció a les persones.

Creu que aquests temes falten a l'agenda política?

Hi ha aspectes que són estructurals i que han d'arribar a l'agenda política amb consens i a llarg termini. No ens en sortirem si només tenim la mirada en un mandat de 4 anys.