Pepa Martínez: "No té sentit que una tècnica dediqui més de la meitat del seu temps a fer tràmits burocràtics"

Avançar en la simplificació dels tràmits burocràtics és un dels reptes que les administracions públiques han d'afrontar davant les demandes d'entitats socials i de cooperació per tal d'afavorir la relació entre ambdues parts. En aquesta línia, el passat 24 de novembre, Lafede.cat i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, van organitzar l'acte 'La simplificació digital en l'administració pública: propostes de les entitats socials'.

La jornada va servir per reflexionar sobre els obstacles que viuen entitats del nostre país quan inicien els processos per optar a subvencions de les diverses administracions públiques catalanes. També es van presentar dos estudis d'ambdues federacions organitzadores. Un d'ells, el de Lafede.cat, 'Estudi diagnòstic sobre les convocatòries catalanes de cooperació: perspectives i possibilitats administratives de convergència i simplificació', analitza els processos de les convocatòries de subvencions de les administracions d'àmbit català en cooperació.

Parlem amb la Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, sobre l'informe, l'afectació dels processos de les convocatòries de subvencions en les entitats, les propostes de millora que fa Lafede.cat per simplificar els tràmits burocràtics i les millores que ja s'han implementat.

De què parleu concretament quan feu referència als tràmits burocràtics que han de fer les entitats?

Quan parlem de tràmits burocràtics ens referim, sobretot, als formularis que hem d'omplir per demanar subvencions. Normalment, les entitats que fem cooperació i educació pel desenvolupament tenim fons propis de donants, però això no és suficient. Les nostres activitats cada cop s'han anat fent més complexes, de manera que necessitem molta ajuda, especialment, per part de les administracions públiques.

Aquests ajuts, evidentment, han de complir amb la lògica de la transparència en l'ús dels fons públics. Però aquests processos s'han anat complexitzant de manera creixent al llarg dels anys fins al punt que avui s'han convertit en un laberint. Aquest procés fa que més de la meitat del temps d'un tècnic hagi de ser gestionar papers en lloc d'estar executant les accions que hauria d'estar fent, és a dir, atenent les persones o als projectes que tenim oberts, tant al sud global com els projectes educatius a Catalunya.

Es destinen molts recursos, motiu pel qual demaneu que els tràmits burocràtics se simplifiquin.

Dediquem molts recursos d'estructura. El marc regulador en l'àmbit de la cooperació internacional fa vint anys que es va establir tenint en compte, sobretot, temes de voluntariat. Però avui en dia la cosa s'ha fet tan complexa que cap entitat pot tirar endavant si no té una persona professional, que hagi fet cursos o màsters, per poder entendre els mateixos formularis i presentar-los.

Malgrat l'evolució de les entitats de cooperació, el marc legal s'ha mantingut igual en els darrers anys. Cal una actualització de la regulació?

La llei de cooperació catalana és de l'any 2001, i la llei general espanyola de subvencions, del 2003. Aquesta segona s'ha quedat amb una mentalitat molt antiga. Una de les coses que en destaquem és que és molt centralista. És cert que contemplava les comunitats autònomes, però no amb la capacitat que avui dia tenen aquests territoris de fer cooperació. I ja no et dic a nivell de tercers països.

En el nostre cas, que treballem molt amb el sud global, en llocs on la burocràcia o l'economia és molt més informal, la llei imposa una sèrie de normes i de lògiques amb una mentalitat vertical, més dirigida a l'ajuda i no tant a la col·laboració, tal com ho fem avui dia. D'això és el que en diem neocolonialisme burocràtic. Això fa que les contraparts amb les quals treballem al sud global hagin de fer tràmits que a les seves legislacions nacionals no existeixen.

S'espera que se'n faci una actualització a curt o mitjà termini?

Ara s'està duent a terme la reforma de la llei espanyola de cooperació, una llei que és de l'any 1998. Des de la societat civil i, sobretot, a través de la nostra homòloga, que seria la Coordinadora Estatal de ONGs, s'està fent una gran tasca per assolir una llei transformadora. De moment la llei està en tràmit, i encara no sabem si acabarà passant. D'altra banda, també es treballa per la reforma de la llei de subvencions per tal d'alleujar processos. En aquest cas, encara no tenim a l'horitzó la seva reforma, la qual cosa suposaria un gran avanç.

Parla'ns dels obstacles que provoca aquesta burocràcia.

N'hi ha de diversos tipus. De vegades, les entitats necessiten diversos finançadors per a grans processos, per exemple, de transformació comunitària al territori. Cal dir que, afortunadament, a Catalunya hi ha diferents administracions que treballen en cooperació internacional. No obstant això, el problema del cofinançament és que totes les administracions no parlen el mateix llenguatge. Els formularis que es presenten a les administracions són totalment diferents l'un de l'altre. S'ha d'omplir una gran quantitat de papers, amb una lògica que no sempre és la mateixa i als quals li has de dedicar molt de temps.

D'altra banda, quant a la documentació a presentar, com que a cada administració li demanes part de la subvenció, totes et demanen el mateix: els estatuts, la reforma dels estatuts, la junta, el NIF, l'auditoria, la memòria, etcètera. És informació que has d'anar duplicant, a més d'adaptar-la al llenguatge que ells volen sentir, i aportant informació que és molt burocràtica i molt administrativa, però que també demana molt de temps. I el temps no sobra perquè hi ha uns terminis molt justos.

Són massa curts?

Quan tu et presentes a una convocatòria, no tens mesos per fer el procés. Normalment, surten les bases, i hi ha entre quinzes dies i un mes, com a molt, per presentar tota la documentació. I com hem dit, és molta informació que s'ha de duplicar i adaptar segons a l'administració a la qual ho presentis. Cal que donin terminis més amplis per poder construir bé aquests projectes i poder fer una bona resposta sense aquest estrès tan terrible que patim.

Ens comentaves que les contraparts que treballen al sud global també es veuen afectades. 

Aquesta situació de burocratització la viuen les companyes de les nostres entitats aquí contínuament, però a més, de retruc, les companyes del sud global, les contraparts amb les quals treballem, emmarcat en aquest neocolonialisme burocràtic, també ho pateixen. I la veritat és que no és una afectació menor. Ara acabem de fer l'actualització de dades de les entitats i arribem a dos milions i mig de persones al sud global. Així que hi ha molta gent que és víctima d'aquesta burocràcia.

Ens pots posar algun exemple d'afectació d'aquests tràmits a una entitat del sud global?

T'explico un cas de fa uns anys d'una entitat federada a la qual una de les administracions catalanes els van demanar unes factures d'uns desplaçaments al Congo. El màxim de temps que les entitats estan obligades per l'administració pública a guardar les factures són cinc anys. Quan estava a punt d'arribar a aquest termini, aquesta administració va començar a reclamar-li els justificants d'uns taxis a Kinshasa, perquè no tenien NIF. Si no els haguessin recuperat, l'administració els hauria fet tornar tots els diners del projecte. I això és una barbaritat.

Afecta d'igual manera les entitats grans com les petites?

Aquesta lògica que t'he explicat la podem aplicar en moltes situacions. I això afecta tant a entitats grans com a entitats petites. El que passa que una entitat gran té una capacitat per respondre més alta que una entitat petita a la qual, si es troba en una situació així, la pots enfonsar o deixar-la sense poder presentar-se a cap projecte més.

D'altra banda, quan s'acaba un projecte s'ha acabat la capacitat de pagar el tècnic. Però es dona la situació que per presentar-te a una nova convocatòria necessites un tècnic professional. Si l'entitat petita no té la capacitat de pagar una persona, ha de pagar una consultora externa per formular, si s'ho pot permetre. És una situació que s'ha convertit, no diria en un negoci, però que alimenta una economia que no hauria de ser. No hauríem d'arribar a aquests dificultats per poder accedir a fons públics.

Quines propostes específiques feu des de LaFede.cat per tractar de millorar aquesta situació?

A l'estudi que identifiquem una sèrie de propostes de millora. En total són 29, però una de les més destacades és l'ampliació els terminis dels procediments. Quan parlem d'aquests tràmits, moltes vegades ens referim a la presentació del projecte, però hi ha altres etapes, com el seu seguiment. Per tant, cal ampliar els terminis en els procediments, però també tenir cura dels equips de les entitats. De vegades ens hem passat tot l'agost formulant perquè hi ha administracions que treuen una convocatòria al juliol i s'ha de presentar al setembre.

També demanem harmonitzar tots aquests procediments d'administracions. N'hi ha que et demanen que per cada activitat que es faci li donis un pressupost, i això és una barbaritat. Has d'anar a tal detall que la complexitat i el temps que es perd en això és immensa. En la mateixa línia, caldria harmonitzar formularis. Una administració et demana presentar el projecte en un format de marc lògic; una altra que li expliquis en teoria del canvi i l'altra amb enfocament de drets humans i de gènere.

Un dels aspectes en els quals insistiu és en la creació d'un registre de documents.

És una de les coses que desprenen l'estudi i a les jornades ho posarem molt en relleu. Proposem un registre d'entitats actualitzable periòdicament. Això existeix a Europa i es diu PADOR, un registre de base de dades d'entitats que es volen presentar a convocatòries. Caldria un PADOR català, que l'entitat pogués actualitzar al llarg de l'any, i amb el qual qualsevol administració pogués adreçar-se, veure si els estatuts s'han actualitzat o si s'ha penjat la memòria de l'últim any. El PADOR català seria part d'aquesta digitalització que creiem que seria molt positiva.

Una altra de les propostes més destacades és la simplificació dels procediments, sense que estigui renyit amb la transparència. L'administració ha de tenir una vocació de servei cap a la ciutadania, no només de fiscalització. Evidentment que hem de ser transparents, i evidentment que els diners públics han de ser traçables. Però els procediments no ens deixen ser eficients, ni eficaços, ni ens deixa centrar-nos en els objectius pels quals treballem. Insisteixo, que més de la meitat de la nostra feina sigui només papers, no té cap sentit.

"Evidentment que hem de ser transparents, però els procediments no ens deixen ser eficients".

La digitalització ajudaria a simplificar els tràmits?

Estem a favor de la digitalització sempre que no sigui burocratitzada. Que sigui digital no vol dir que no hi hagi burocràcia. Una manera d'agilitzar els tràmits burocràtics és fent-ho digital, però el canvi serà positiu sempre que la digitalització simplifiqui la vida de les entitats.

Les jornades de dijous són una manera de fer incidència política. Què us diuen les administracions?

A l'informe vam estudiar les convocatòries de les cinc administracions principals per a nosaltres en temes de cooperació. Un cop realitzat, vam demanar trobar-nos amb cadascuna per mostrar les conclusions. Ens va costar que ens rebessin, però he de dir que sempre ens vam trobar per poder compartir-ho.

Fins i tot, en alguns casos, s'han millorat aspectes, com l'opció de disposar dels formularis quan surten les bases de les subvencions, malgrat estar subjectes a possibles canvis, per avançar amb la feina. La Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació de l'Ajuntament de Barcelona ha consolidat aquesta opció, així com l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, que també l'ha incorporat. No obstant això, queda molt camí a fer.