Persones excloses per motius ètnics del mercat de lloguer d’habitatge de Barcelona

‘Discriminació a la carta. Exclusió per motius ètnics del mercat de lloguer d’habitatge de Barcelona’, un informe de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona.amb autoria d’Ariadna Fitó, plasma els comportaments d’exclusió social del sector immobiliari de Barcelona cap a persones de diferents ètnies, uns dels principals factors d’exclusió social de la ciutat.

Totes les dades extretes s’han obtingut i calculat a través d’un experiment pel qual s’han realitzat diverses trucades sense previ avís a diferents agents del sector immobiliari, amb l’objectiu d’analitzar totes les respostes i extreure’n el perfil. 

S’ha utlilitzat una petició discriminatòria per motiu d’origen ètnic comunicada per una propietat fictícia. Alguns dels resultats més impactants són que “tres de cada deu agents immobiliaris manifesten que la discriminació per raó d’origen és habitual en l’exercici de la seva professió”, d’aquesta manera ho expressa Ariadna Fitó a l’informe.

Situació actual

Catalunya viu una greu situació d’accés a l’habitatge. Però les persones migrants i racialitzades han d’encarar una barrera més, que és la discriminació basada en motius ètnics. Aquest fet incrementa les vulnerabilitats de les persones afectades, ja que comporta un seguit de desavantatges, segons fonts de l’informe: la segregació residencial, la limitació d’oportunitats educatives i laborals, i pitjors condicions de salut. Les discriminacions que es duen a terme avui en dia tenen un caire subtil i encobert que les fa més difícils d’identificar.

Exemples dels resultats de l’experiment mostren que les persones sol·licitants amb nom d’origen àrab han rebut un 18,8% menys de respostes que les persones que signaven amb un nom del país. Pel que fa a l’oferiment de visites als habitatges, les sol·licitants amb nom d’origen àrab en rebien un 7,6% menys.

Per últim, si ens fixem en l’àmbit econòmic, s’extreu que en els habitatges de lloguer amb preus inferiors als mil cent euros, el nivell de discriminació augmenta: a la població àrab se’ls ofereix accés al lloguer de pisos amb preus més elevats que qualsevol persona d’origen europeu.

Dades i conclusions de l’informe

Les agents immobiliàries amb les quals l’autora de l’informe ha realitzat les trucades, expressen que la discriminació cap al col·lectiu de persones migrants o racialitzades són causades per pors o preocupacions com l’impagament de la renda i l’ocupació, i el mal manteniment de les instal·lacions de l’habitatge. Tot un seguit d’estereotips que, segons l’informe, són extrets d’experiències personals de les mateixes agents immobiliàries.

A més, algunes d’elles han afirmat que estarien disposades a fer excepcions en les discriminacions si les persones migrants dispossésin d’estatus social i solvència econòmica, pel qual haurien de presentar un seguit de documents i estar exercint certes professions de nivell elevat. En definitiva, l’alt percentatge del 86% de les peticions discriminatòries de la propietat tenen aquest elevat resultat d’excloure les persones migrants o racialitzades com a llogateres dels pisos.

Gràcies a les conclusions extretes de l’informe, també es coneix que un 62,3% de les treballadores del sector immobiliari accepten la discriminació, i aquesta va seguida d’unes preferències: les agents busquen el perfil de persona que més s’ajusta a la voluntat de la propietària. Es duu a terme un procediment d’identificació: signes lingüístics com l’accent i el nom, com vesteix la persona o els trets físics. A més, també s’enganya a la persona interessada a llogar l’habitatge amb la falsa indisponibilitat del pis o amb l’excusa que el seu perfil no encaixa.

Per últim, l’informe també destaca que el 10% de les agents estan en contra de les discriminacions per motius ètnics de la propietat. A més, també es resol que el 75% de les persones que s’oposen a la discriminació formen part de l’Associació d’Agents Immobiliaris (API). Els tres arguments utilitzats per justificar la seva oposició a aquestes pràctiques són: compliment del codi deontològic professional, una reafirmació antiracista de les agents i que la professió pot ser un ‘antídot’ contra els estereotips ètnics.