Cada dia, milers de persones fugen de les seves llars cercant vides més dignes, en molts casos, fruit de les guerres que amenacen les seves vides. En arribar al nostre territori, sol ser comú que les persones migrades en cerca d'allotjament siguin acollides a les grans ciutats i capitals de província, deixant fora de joc els nuclis rurals i més petits, els micropobles.

És en aquest context d'acollida, especialment propiciat per l'ofensiva russa, l'Associació de Micropobles de Catalunya va decidir impulsar un programa pilot per constatar la viabilitat dels pobles petits a l'hora de rebre a persones migrants i persones refugiades. L'anomenat 'Oportunitat500' neix per proposar un model d'acollida que "tingui en compte el conjunt del territori català, especialment el món rural", destaca l'organització. Després d'un any de durada, el projecte va concloure al setembre.

L'acte de clausura i de balanç va tenir lloc dijous 28 de setembre a Senan, un dels municipis adherits al projecte. A la trobada, es van compartir els principals resultats de la prova pilot a diversos alcaldes i alcaldesses representants de la resta de micropobles participants, a la directora de l'Oficina de Treball de Valls, Teresa Bergadà i a Eva Ferran Roig, directora dels Serveis Territorials d’Itineraris Formatius Específics a Tarragona.

'Oportunitat500', un projecte pioner que ha demostrat ser viable

El projecte ha destacat per ser una proposta pionera que ha comptat amb vint-i-vuit persones i les seves famílies en situacions delicades com a participants del pla pilot, oferint allotjament en un total de vint-i-quatre micropobles catalans dels associats a l'entitat. Els resultats han acabat proposant dades d'allò més esperançadores, obrint camí a què els micropobles puguin ser considerats indrets igual de vàlids en termes d'acollida.

Gràcies a l'ajuda i el finançament rebut pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), cadascun dels membres de les famílies participants ha pogut signar un contracte laboral a jornada completa per executar tasques municipals, ha comptat amb un habitatge de lloguer de propietat pública o privada i amb formació transversal paral·lela.

A més, algunes de les famílies han pogut rebre acompanyament per part de l'associació per poder executar certs tràmits vitals necessaris, però que presenten processos que poden ser complicats, com és el cas de l'escolarització dels infants o la formació de les persones.

Els resultats del programa pilot han sigut molt positius. "Sabem que la proposta funciona i és una eina eficaç per aplicar al territori", afirma Joan Solà, president de l'associació. Del total de famílies, vint-i-tres s'han acabat assentant de manera permanent a les poblacions, un total de noranta persones, fet que permet posar èmfasi en les conseqüències que això ha comportat sobre els infants: els quaranta-set nens i nenes han pogut "iniciar un projecte vital en aquests pobles".

De la mostra escollida, només cinc persones d'origen ucraïnès han decidit tornar al seu país. Això significa que un total de vint-i-tres persones han decidit continuar amb la seva vida al micropoble. "L'experiència ha sigut gratificant, hem pogut tenir l'oportunitat de treure'n beneficis: estar amb la nostra família a un lloc tranquil, confortable, tenir feina per poder continuar endavant, encarar nous reptes i il·lusions", afirma Monica Ovalle, una de les participants.

En termes laborals, vuit de les persones ja compten amb una nova feina just després d'acabar el programa, mentre que està previst que onze l'obtinguin en les pròximes setmanes. Prèviament al canvi de vida, les participants del projecte van seguir un procés de sensibilització per animar-les a prendre decisions pròpies i fomentar la seva autonomia, presentant-les Catalunya i els micropobles.

La capacitat d'acollida dels micropobles, en rellevància

No només ha estat una oportunitat brillant per a les famílies, els micropobles també s'han vist beneficiats per la proposta. Al llarg del projecte, s'ha ofert a cada municipi l'oportunitat de formar part del Programa de Mentoria Social de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme amb el qual es vol afavorir l'autonomia i la inclusió social de les persones refugiades.

"El principal objectiu era fer acollida, però també es contemplaven fites secundàries d'arrelament, de crear projectes de vida als micropobles i aportar diversitat", apunta Xavier Camps, responsable de la sectorial d'atenció a les persones de l'entitat. Per tant, no només es volia "oferir oportunitats de vida" a persones en situacions especials, també donar als micropobles la rellevància que mereixen i reivindicar la seva presència al territori.

De fet, aquest augment d'habitants en certes poblacions ha suposat millores per als mateixos municipis. Carme Ferrer, alcaldessa de Senan, ha aplaudit l'oportunitat brindada i ha posat el focus en l'àmbit social: "el programa ha generat vida al municipi entre la gent jove que abans no teníem". A més, suposa guanyar interculturalitat i enfortir la xarxa veïnal, potenciada per afavorir una acollida amable.

"No és un repoblament, és equitat territorial per tal que els pobles es nodreixin de les persones nouvingudes. Si no hi ha gent al territori, acabarà desapareixent. Per això, estem davant un programa d'èxit, perquè ha provocat l'arrelament", afirma Camps.

Així doncs, el projecte ha permès explorar el potencial d'acollida dels micropobles, un fet molt gratificant i beneficiós pel territori, sobretot si es té en compte que a Catalunya hi ha quatre-cents vuitanta-sis micropobles que suposen el 51% dels municipis catalans, fet que el converteix en una "suma en el camí cap a l'equilibri territorial", constata Solà. "És una proposta de model reproduïble i el posem a disposició de tothom", afegeix Oriol López, coordinador.

Una associació que lluita per la visibilització dels pobles petits

Camps també ha mostrat la seva satisfacció i ha posat en rellevància la tasca de les persones que hi ha darrere. "Sense la feina de l'equip tècnic i l'aposta decidida dels ajuntaments no hauria estat possible posar-ho en marxa ni assolir l'arrelament de les famílies". Han sigut diverses les entitats, consells comarcals i ateneus que han decidit aportar el seu granet de sorra per fer fàcil i còmode el procés. "Una de les claus ha estat que el territori participés", destaca López.

Les diverses trobades que s'han anat convocant al llarg de l'any han permès incidir en el projecte i enriquir-lo, desenvolupant noves estratègies per millorar el procés d'acollida, per exemple. També s'ha acabat per impulsar un programa d'emprenedoria perquè les persones puguin crear els seus propis projectes laborals, una possible oportunitat de creixement econòmic local.

Els micropobles que s'han obert a participar han estat: Senan, Vilanova de Prades, Les Piles, Blancafort, Els Garidells, La Torre de Fontaubella, Ulldemolins, Freginals, Baix Pallars, Farrera, Tírvia, Talarn, Conca de Dalt, Bellaguarda, Sentiu de Sió, Almatret, Llardecans, Torrebesses, Torre-Serona, Aspa, Ciutadilla, Ordis, Pujalt i Vilada.

Pel que fa a l'entitat, l'Associació de Micropobles de Catalunya va néixer el 2008 com a una organització sense ànim de lucre constituïda per diversos ajuntaments catalans de municipis amb menys de mil habitants i, des d'aquell moment, busca complir un objectiu concret: garantir oportunitats als micropobles per a les seves habitants i per a les que prenguin la decisió de ser-ho.