Xènia Martínez: "La Mina és un barri resilient. La seva comunitat troba maneres de sortir endavant"

Com va néixer l’Associació Casal Infantil La Mina?

A la construcció del barri La Mina no es va tenir en compte la necessitat de serveis per les persones que vindrien a viure-hi i van ser les pròpies veïnes i veïns les que vam reivindicar espais per infants i joves del barri.

Així, al 1978, va néixer l’Associació Casal Infantil La Mina, una associació de famílies que vol promocionar el desenvolupament de la infància a través de l’acció socioeducativa amb infants, les seves famílies i tota la comunitat.

Com ajudeu a millorar la vida dels i les infants del barri?

El Casal ofereix un espai acollidor i amable generador d’aprenentatge i convivència, provocant la sensació de ser un espai segur, semblant a una “llar”. Un espai per infants del barri de 3 a 10 anys, on tothom troba el seu lloc i s’hi sent representat, on s’afavoreix el sentiment de pertinença i això augmenta la participació i el compromís.

En quins programes treballeu actualment?

Fa 42 anys que treballem al barri estimulant la curiositat per aprendre jugant. El programa centre obert Proinfància ens dona la possibilitat de fer plans de treballs individualitzats per famílies en situació de més vulnerabilitat. Amb EduFamílies afavorim els temps compartit entre infants i famílies per reforçar vincles i aprendre junts, compartint reflexions, eines i recursos per una parentalitat positiva.

Aquest curs hem observat que les desigualtats educatives s’han fet més evidents, alguns infants han tingut més dificultats per seguir el curs i per això hem iniciat el programa Aula Oberta d’acompanyament i recolzament educatiu on es reforcen els aprenentatges instrumentals i es garanteix un reforç educatiu per a infants de primària.

A nivell comunitari, quines accions feu?

Encara hi ha persones que miren el barri La Mina amb ulls de por, de vergonya o de fastig, que tenen una imatge estereotipada del conjunt de la seva realitat o generalitzen alguns actes que surten reforçats als mitjans de comunicació. Però, a La Mina, la comunitat demostra dia a dia que és un barri amb la suficient capacitat d'anar superant els obstacles que històricament arrossega.

Tot i que els resultats estiguin en contra o trobar-nos sense el suficient recolzament, al final el no rendir-se dona resultats altament positius per la comunitat. Ara, degut a la Covid-19, estem redefinint el programa Educarrer que vol recuperar els carrers i les places del barri com espais de joc i trobada comunitària on poder construir col·lectivament propostes de participació i implicació del veïnat.

Quina repercussió ha tingut la pandèmia en les famílies i sobre tot, en infants?

La Mina, és un barri resilient, la seva comunitat troba maneres de sortir endavant. Ara hi ha hagut una allau de necessitats socials i educatives que encara continua creixent. Hi ha efectes que estan per arribar, com els efectes de la desigualtat educativa generada durant el confinament entre els infants que han pogut seguir el ritme del curs i els que no.

Des del teixit associatiu del barri, s’ha intentat donar resposta amb diferents accions d’ajuda d’aliments, de suport emocional i d’acompanyament a les famílies enfortint relacions de suport i de contenció, oferint estímuls i seguretat, factors que fan créixer la capacitat de resiliència, per ser capaços de sobrepassar contratemps i resultar enfortits. I d’això ens sabem molt les veïnes i veïns del barri.