• Concert de Cap d’Any (Vic, 4 de gener)

Els últims i els primers dies de l’any és habitual trobar espectacles que fan pensar en el mític concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena, com ara el festival de valsos i danses que organitza la Fundació L'Atlàntida amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Un concert dirigit a tots els públics on s’interpretaran, en una primera part, peces cèlebres de la història de la música clàssica mentre la segona meitat estarà dedicada íntegrament a Johann Strauss. La soprano Elena Copons serà la intèrpret vocal i la direcció estarà en mans d’Andrés Salado.

• Exposició 'Videojocs. Art i Cultura' (Amposta, fins al 12 de gener)

El paper de la dona en el món dels videojocs protagonitza la mostra 'Retrogaming Ladies' dins del marc del VAG (Video Art Game Experience). L’exposició, organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, ofereix una retrospectiva on es podran conèixer les primeres videoconsoles domèstiques dels anys 70 i repassar l'evolució dels jocs, des de la simplicitat gràfica més absoluta fins a la complexitat d’avui dia.

• Instal·lació ‘Jo sóc allò prohibit’ d’Isaki Lacuesta (Barcelona, fins al 12 de gener)

Dins del Festival LOOP Barcelona 2019, el director de cinema Isaki Lacuesta ha estrenat a l’Arts Santa Mònica “Jo sóc allò prohibit”, una instal·lació que reflexiona sobre el concepte de la “prohibició” com un camí per entendre millor la societat: què tenim prohibit i segons quins consensos marca els límits de la convivència social. Per encarar la imatge prohibida, la instal·lació demana a l’espectador que aprengui a ser Perseu contra la Medusa.

• Exposició ‘Cinema i emocions’ (Tarragona, fins al 12 de gener)

El CaixaForum, de la mà de la Cinémathèque francesa, proposa una exposició gratuïta per afrontar un viatge a les emocions a través de la presència d’infants a la pantalla gran, en molts casos, suggeridora de regressions per part del públic. A partir d’onze fragments de pel·lícula, l’exposició pretén generar diferents emocions.

• Taller de Gòspel i Cant Coral amb Bazil Meade (Vilafranca del Penedès, 25 de gener)

El taller, inclòs en el festival solidari Musicveu, suposa una nova proposta del festival, que a part d’oferir concerts i recitals, incorpora aquest valor afegit formatiu. Bazil Meade, director de The London Community Gospel Choir i considerat com una de les grans estrelles de Gòspel, ha compost bandes sonores per a destacades pel·lícules i ha col·laborat amb artistes com Madonna, Tina Turner, Stevie Wonder o Sting. El taller tindrà lloc a l’espai emblemàtic modernista Fòrum Berger Balaguer.

• 11a Biennal d’Art Leandre Cristòfol (Lleida, fins al 30 de gener)

El Centre d’Art la Panera promou la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, una exposició col·lectiva que convida a un diàleg entre obres i artistes sensibles al present i el seu context. Alhora, l’exposició serveix per a la compra d’obres que ampliaran el Fons del Centre, amb patrimoni artístic, en el marc de la Col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. La biennal intenta establir una radiografia del present de l’art contemporani en una àrea d’influència que s’estén des del sud de França fins al nord de l’Àfrica, i des de Portugal fins a les costes mediterrànies.

• Exposició ‘Espècies protegides’ de Miquel Aparici (Sitges, des del 18 de gener)

El Centre Cultural Miramar acollirà a partir del 18 de gener l'exposició Espècies Protegides de Miquel Aparici. El reconegut artista basa la seva obra a construir escultures a partir de materials reciclats. En aquest cas totes les obres són animals, des de peixos fins a un goril·la. Aparici ha exposat a diverses ciutats espanyoles, europees i a Nova York, on la seva obra va despertar curiositat i admiració.

• Exposició 'Refugium, refugia', de Marco Noris (La Jonquera, tot el mes)

El Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera exposa una obra que neix del camp Joffre de Ribesaltes, un antic camp de concentració al sud de França que es va obrir en els anys trenta per allotjar exiliats espanyols, també usat com a camp de concentració durant l'ocupació nazi, i posteriorment com a camp d'internament d'harkis algerians. És un viatge per la memòria emocional col·lectiva, buscant la universalitat de l'experiència individual, més enllà d'èpoques, confins i nacionalitats.