Adriana Cid: "Treballem perquè els jocs de taula i de rol siguin més inclusius, accessibles i oberts a tothom"

Des de fa uns anys els jocs de taula estan vivint una època d'auge, un gran apogeu que s'aprecia tant en l'augment del nombre de persones interessades en aquesta afició, com en la diversitat d'opcions existents per practicar-la. A més, la pandèmia ha reforçat el redescobriment dels jocs de taula a moltes persones adultes que, o per manca de temps havien deixat de jugar, o que per desconeixement no sabien que hi havia un món més enllà dels jocs infantils, del parxís o dels escacs.

Per tal de fer difusió i promoció de l'oci alternatiu, especialment dels jocs de taula i dels jocs de rol, l'any 2008 va néixer l'Associació Lúdico Cultural Stronghold. L'entitat, que es troba al barri barcelonès de la Sagrera, treballa amb un clar propòsit de trencar els mites i estigmes que la societat assigna a aquest tipus de jocs, s'esforça a crear espais segurs per a tothom i crea lligams amb altres entitats de Barcelona amb el propòsit de col·laborar en accions que fomentin el desenvolupament social.

Un cop preparat el tauler de joc, hem repartit les cartes de personatge amb el rol que a cadascú li pertoca. Així, entrevistem la presidenta de l'Associació Lúdico Cultural Stronghold, l'Adriana Cid. Tirem els daus i movem fitxa:

Com van ser les primeres passes de l'Associació Lúdico Cultural Stronghold?

En un primer moment va ser el punt de trobada d'un grup d'amics que jugaven a jocs de taula. Van decidir formalitzar-se com una entitat per començar a fer activitats obertes a tothom als diferents equipaments municipals del barri. Des de llavors hem anat creixent, organitzant activitats per donar a conèixer aquest món. Per exemple, organitzem partides de jocs de taula o de rol per a tots els gustos i edats. La idea és crear un espai segur, que sigui obert per a tothom, independentment de l'edat o el gènere.

Cal dir que generalment aquesta ha estat una afició molt masculinitzada, amb tots els problemes que això comporta. Volem que tothom gaudeixi d'aquests jocs, i per això fem molta feina per tal de diversificar el tipus d'oferta d'activitats. Ens ho prenem molt seriosament i intentem fer esdeveniments de diferents estils i temàtiques per atraure el màxim de públic possible.

Dius que tradicionalment ha estat una afició masculinitzada. Per què?

Sobretot perquè venim de jocs de rol de miniatures o molt enfocats al war gaming, quelcom que tradicionalment ha sigut una afició més destinada a homes. Per sort, això està canviant, i cada cop hi ha més dones. De fet, la nostra entitat porta deu anys amb presidentes dones. No hem arribat a la paritat absoluta als nostres esdeveniments, però treballem per aconseguir-ho. També trobem molta diversitat en relació amb el col·lectiu LGTB, i estem molt orgulloses en aquest sentit.

La sensació és que els jocs de taula, en els darrers anys, han agafat una gran revifada. A què es deu? 

 

Cada cop surten més editorials petites. Abans potser només senties a parlar de les mateixes dues o tres empreses. Però ara cada vegada hi ha més autores locals que es llencen a dissenyar jocs, que tenen èxit i que es venen molt bé. També hi ha més entitats que comencen a treballar en aquest sentit. La pandèmia ens ha limitat molt a l'hora de fer esdeveniments presencials durant dos anys, però, paradoxalment, ha ajudat a consolidar, encara més, una activitat que ja era molt potent.

Gràcies a les xarxes socials, les plataformes de joc o YouTube, hi ha molta gent que en època de pandèmia, com la del confinament, ha descobert aquesta afició, ha vist que hi ha vida més enllà del Monopoly i que hi ha molta oferta.

Aquest tipus d'oci s'ha relacionat sovint amb el públic infantil. Aquest desconeixement ha fet barrera a la participació de les persones adultes?

Ho veiem bastant. És veritat que tenim moltes persones adultes que venen a jugar, des de la vintena fins a un perfil més gran. Però encara venen persones a activitats familiars amb la intenció que siguin els nens i les nenes les que juguin. Quan els hi dius que elles també poden jugar, se sorprenen perquè no saben que també hi ha jocs per a la seva edat. Socialment, s'entén que són només per a infants, quan no és així.

De vegades es donen situacions curioses i és que hi ha infants que volen jugar a jocs que no estan dissenyats per a nens i nenes. Són productes que estan pensats per a majors d'edat, sigui perquè les mecàniques són molt complexes o perquè la temàtica és molt fosca i conté elements que clarament no són infantils.

"Socialment, s'entén que [els jocs de taula] són només per a infants, quan no és així".

Per gaudir de l'experiència és vital jugar a jocs adequats per a cada edat. 

La gran majoria de jocs de taula tenen una edat recomanada segons la dificultat. Hi ha jocs que necessiten una lectoescriptura avançada, fer operacions matemàtiques o tenir una capacitat per organitzar totes les accions que s'han de fer en un torn. En definitiva, capacitats que amb cinc o sis anys encara no es tenen. I en jocs de rol passa sobretot amb l'ambientació. Hi ha partides que van sobre resoldre un assassinat, hi ha fantasmes o altres elements de por o de drama que potser són complexos o que, directament, no són aptes per a segons quin públic.

Un dels valors que es relacionen amb els jocs de taula és el seu perfil educatiu, i no només parlem d'aquells jocs directament pensats per educar.

Hi ha una sèrie de valors més transversals en tots els jocs, com el fet de respectar el torn de l'altra persona, la frustració quan perds, la cooperació quan és un joc cooperatiu, les habilitats de comunicació o fins i tot de planificació. Després hi ha altres jocs més de coneixement de cultura general, com el Trivial, el Colour Brain o el Fauna.

De fet, hi ha un grup que es diu SET, Grup de Jocs d'ABEAM, format per professors i professores que agafen jocs, no necessàriament pensats per ser educatius, i troben la manera de poder ludificar l'experiència, extreure mecàniques i fer coses relacionades, sobretot, amb matemàtiques. Així, poden fer ús d'aquests jocs a l'aula per ensenyar matemàtiques de forma divertida.

Queda clar tot el que aquest oci pot aportar als infants. Però, què pot aportar als adults?

Bàsicament diversió. El motiu de tenir una afició és que et diverteixi i t'ho passis bé. Més enllà d'això, està clar que aporta coses. Jo no he fet mai tant de càlcul mental com calculant els punts finals d'una partida (riu). Hi ha jocs amb els quals aprens moltíssim. Per exemple Cytosis, que és un joc en el qual, com a cèl·lula, hem d'intentar sobreviure i tenir energia. Coneixem biòlegs que ens diuen que és molt realista i que els encanta.

Però sobretot, crec que jugar a jocs de taula als adults els aporta entrar en nous espais per crear amistats. Molt sovint, i ens ho trobem moltíssim, arriba un moment a la vida en què si no fas amistats a la feina, on vas? Queden pocs espais per socialitzar i conèixer gent, i en aquest sentit crec que és una de les coses més potents que pot oferir.

"Crec que jugar a jocs de taula als adults els aporta, sobretot, entrar en nous espais per crear amistats".

S'hauria de jugar més?

Els jocs aporten moltes coses bones, i crec que tothom li hauria de donar una oportunitat. Hi ha tanta diversitat que és impossible no trobar un joc que t'agradi. Al final, què has de fer?, no divertir-te?, clar que t'has de divertir. Amb la pandèmia també ens hem adonat que és molt necessari tenir espais més enllà d'aquells dedicats al treball o al descans.

Precisament, un dels objectius de 'Les tardes de joc' és enfortir les relacions de les participants i socialitzar.

Així és, tenim el vessant d'abastar al públic en general, però també el de generar moments per a la gent que assisteix regularment a les nostres activitats. De forma regular ens reunim els divendres, d'una manera més informal, amb l'objectiu de crear un espai on socialitzar, on poder enfortir les relacions, que la gent es conegui i es creïn grups d'amistats que permeti fer altres activitats junts fora de l'entitat.

Quines altres activitats dueu a terme?

Fem moltes coses. Col·laborem un cop al mes amb diverses biblioteques del barri, amb una activitat més enfocada pel públic familiar. Tractem que les famílies vinguin a jugar, i no només els infants, sinó també els pares, les mares i els avis. També fem col·laboracions amb altres entitats de jocs de taula, fem activitats amb el Consorci de la Normalització Lingüística per potenciar el joc en català, muntem rol en viu, etcètera.

Ara mateix estem molt enfocades en un projecte amb Dado Dorado, JUP i Sants Niggurath per adaptar jocs en braille perquè persones amb diferents graus de discapacitat visual puguin jugar. Ens esforcem perquè els jocs de taula i rol siguin més inclusius, accessibles i oberts a tothom.

Com és la presència del català en els jocs de taula?

Hi ha molts jocs que s'han editat en editorials catalanes i no sempre han tingut les instruccions en català. Hi ha molts jocs que no són dependents de l'idioma per jugar, per tant, és molt fàcil i barat incloure el català en les instruccions. Per sort, ara tot està canviant. Comencem a veure també molts canals de YouTube amb videotutorials de jocs en català i moltes narradores que s'animen a fer partides de rol exclusivament en català.

Sempre hi ha hagut la por d'arribar a menys gent fent-ho en català. Però des de fa uns anys s'ha creat Tirant lo Dau, un grup de persones que juguen, exclusivament, en català per reivindicar aquest espai. A altres parts de l'Estat, com Galícia, també hi ha grups similars, com Galicia rolera, que juguen majoritàriament en gallec. Ara que aquesta afició està sent més coneguda, estem vivint un punt en què reclamem també podem jugar en la nostra pròpia llengua.

Tenim diverses editorials que tenen la seu a Catalunya, tot i que distribueixen a altres parts d'Espanya. Tenim diversos autors i agrupacions, com Ludo i El Pati Llimona, dues agrupacions d'autores que acostumen a quedar entre elles per provar els seus propis prototips. Als nostres esdeveniments, i als de moltes d'altres entitats, hi ha espais específicament pensats perquè les autores puguin portar el seu joc, quasi acabat, per rebre retorn i acabar de perfilar els detalls.

També us centreu molt en el joc de rol, una activitat que durant anys ha estat molt estigmatitzada.

Ens fa molta ràbia, per exemple, que als mitjans s'etiqueti com joc de rol qualsevol cosa, majoritàriament negativa. Recentment ha succeït amb les punxades en les discoteques. Si us plau, parem d'etiquetar-ho tot com un joc de rol. El joc de rol és algo molt concret, inofensiu, que té com a objectiu crear una història en comú amb un grup de persones. Una història que pot ser d'investigació, d'aventures èpiques, de comèdia, o el que sigui. Aquestes etiquetes dels mitjans fa que molta gent no s'atreveixi a jugar.

També hi ha el mite que són jocs molt complexos, amb moltes normes i que necessites un gran nivell de coneixement. Això no és cert, ja que hi ha jocs molt senzills i altres una mica més complicats, igual que amb els jocs de taula. Un cop aconsegueixes passar aquestes dues barreres, et trobes un món que està creixent. De fet, cada vegada hi ha més rol infantil per jugar des de ben petiti. Encara que al públic general li costi, els que estem ficats en aquest món veiem que s'està vivint una època d'expansió molt maca.