El Festival de Màgia Màgicus, dels Lluïsos de Gràcia, arriba a la desena edició els propers 25, 26 i 27 d'octubre a Gràcia. Albert Olivés està al capdavant del projecte des del primer moment i hem aprofitat per parlar amb ell i conèixer com funciona aquest festival, quina finalitat té i com funciona el món de la màgia a Catalunya.

Situem a la gent. Què és el Màgicus?

Es tracta d'un festival que va néixer amb l'objectiu clar de donar un espai als mags joves, per formar-se, per promocionar-se. Quan se'ns va acudir la idea vam pensar en buscar un espai on poguessin estar còmodes, i evolucionar.

Als mags ens és molt útil tenir un espai com aquest per poder-nos ensenyar. En vam començar a parlar i va sorgir la idea del festival.

Per tant, és un festival que s'enfoca directament als joves

Sí, sí, de fet va sortir d'aquí. Un any Lluïsos va organitzar un concurs per joves mags, dins del programa de la Festa Major on jo hi vaig participar. Vaig guanyar el concurs i arrel d'això un dia vaig anar a Lluïsos i els vaig dir que allò que havien fet als mags joves ens anava bé, i estaria bé fer-ho durar més. Als mags ens és molt útil tenir un espai com aquest per poder-nos ensenyar. En vam començar a parlar i va sorgir la idea del festival.

Així, amb el suport dels Lluïsos de Gràcia el festival comença a agafar forma

Sí, de les nostres converses vam aconseguir que el festival tingués continuïtat, i fins i tot una estructura pròpia fora de la Festa Major.

I ara arribem a la desena edició, us ho esperàveu?

Sí i no. La veritat és que és allò que ho fas un any i del primer any vas al segon... però és cert que quan comences un projecte així, ningú es diu "arribarem fins l'edició x". També si ho comences pensant que s'acabarà al cap de dos dies, és un mal començament.

Certament sí! Entenc que ets la persona que segueix al capdavant de la organització

Sí, jo porto la part artística, i Lluïsos posa tota la infraestructura: l'agenda, la comunicació... però sí, porto una mica el lideratge en aquesta part més artística.

Moltes vegades aquests joves es preparen el número a casa seva davant del mirall, però segurament no el veu ningú fins que no pugen dalt l'escenari.

I com s'organitza el concurs?

Dura tres dies: divendres, dissabte i diumenge. Aleshores comencem amb el concurs de joves mags, que és on donem l'espai als mags que estan començant i ens presenten un número que és d'uns deu minuts, i aleshores tenim el jurat que avalua i en surten els premis del Màgicus. Aquest és un dels punts principals del festival perquè és segurament el que compleix més amb l'objectiu del projecte: donar un espai pels joves mags i ajudar-los a promocionar-se. Per això serveixen uns premis.

A més, els concursants treballen amb un coach durant el mateix dia del concurs, i aquí és on afegim la part formativa. A més, el número que ells presenten els ajudem a preparar-lo i a polir-lo. Al final treballen tres quarts d'hora amb el coach, i sempre és una manera que algú extern els doni idees. Moltes vegades aquests joves es preparen el número a casa seva davant del mirall, però segurament no el veu ningú fins que no pugen dalt l'escenari.

Els joves que venen al concurs són diferents cada any, o n'hi ha que repeteixen?

N'hi ha alguns que repeteixen. Però també n'hi ha de nous, i al principi sorprèn. Sempre penses, mira ja hem trobat els deu joves que fan màgia a Catalunya, i et sorprens!

Veig que és un concurs obert a tot el país, doncs!

Sí, és obert a tothom, fins i tot de fora de Catalunya

I totes les activitats són obertes al públic?

Sí! El concurs és una cosa més interna, i no hi posem tan èmfasi, però el gran acte que obrim a la gent és la Gala de Màgia de dissabte. Aquell és l'acte principal del festival cara al públic, i aquí sí que portem mags professionals i fem un espectacle. Aleshores hi ha altres coses com la Màgia als mercats, on fem espectacles al carrer evidentment oberts al públic.

A les societats màgiques, hi has d'anar entrant a poc a poc.

Com es forma un mag? Ja m'imagino que no estem a Hogwarts ni som Harry Potter, oi?

Efectivament! Hi ha escoles de màgia. Sí que és veritat per això que és una cosa molt autodidacta, hi ha escoles i pots anar a fer tallers, però al final són moltes hores a casa i llegir molts llibres (o DVD o Youtube ara ja). Com que té aquesta cosa del secret, no tothom ho explica tot de seguida. Hi ha un element de transmissió també en aquesta fórmula. Les societats màgiques també són llocs on els mags s'agrupen, i quan hi entres coneixes mags més veterans que t'expliquen coses. Hi has d'anar entrant a poc a poc.

A Badalona hi havia el mag Gargot que tenia un pis de tres o quatre plantes i en una d'aquestes hi havia un teatret on deia que s'hi reunien mags per provar trucs i espectacles, i fer intercanvis de coneixement

Sí, indubtablement, és un dels llocs on més s'aprèn. Jo això li recomanaria a tothom. En el meu cas ho he deixat bastant aparcat, però sí, jo recomanaria molt a qui vulgui iniciar-se que vagi primer a una botiga, a Barcelona n'hi ha dues o tres, una d'elles el Màgicus, que col·labora amb el festival. De fet, el nom del festival de màgia en pren el nom, com a homenatge a aquesta botiga.

Allà t'orientaran amb algun llibre o algun joc senzill perquè puguis veure si realment la cosa et tira, i després apuntar-te a algun curset o mirar d'entrar en alguna societat. Estar en contacte amb altra gent és com més s'aprèn.

Les grans caixes no requereixen de cap gran habilitat amb els dits, però sí de dots d'espectacle en escenaris.

Cal tenir alguna habilitat especial o algun do per dedicar-s'hi?

Sí, però també hi ha moltes especialitats de màgia. La manipulació, per exemple, que sí que és aquesta de tenir agilitat amb les mans... tot s'aprèn a força de practicar, però si ja tens una certa habilitat d'origen, és molt més fàcil. Si ets d'aquelles persones més maldestres, sí que pots optar per una altra disciplina de màgia. Hi ha les grans il·lusions que són les caixes aquestes que no requereixen de cap gran habilitat amb els dits, però sí que has de tenir dots d’espectacle en escenaris. Tanmateix, jo crec que tot s'aprèn.

Això de les caixes que comentes segurament està més a l'abast de mags més mediàtics, o amb més infraestructura per poder-ho fer. Tota aquesta sèrie de mags que surten per la tele, són acceptats per la comunitat de mags?

Sí, acceptats sí; sempre hi ha recels, però jo crec que més d'enveges a vegades. Al final la tele és la tele, aleshores els mags més puritans són més d'allò de la màgia s'hauria de fer de tu a tu. Que hi hagi una pantalla pel mig, és veritat i jo també ho penso moltes vegades, no és el mateix que fer-ho en persona. Et diran que s'ha enregistrat en directe, o en una seqüència continuada, però té més gràcia vista en directe i amb els teus ulls, i no a la tele i amb algun tall. Al final de tot són mags i bons mags.

Si han arribat on son és perquè s'ho han treballat i al final els ho reconeixem Sí que és veritat que com que aquests mags van per altres esferes, també surten dels circuits habituals i estan una mica fora de les societats, dels congressos nacionals, però ningú no els discuteix la feina que fan per a la promoció de la màgia. Que canals com TV3 durant l'estiu faci un programa de màgia, al final és màgia que surt per la tele.

Deixant de banda aquests mags més mediàtics, creus que un mag pot viure d'aquesta professió? Perquè parlem d'una professió, oi?

Sí, sí! N'hi ha més dels que ens pensem que s'hi dediquen, però és difícil. Ho és com qualsevol altre art, vull dir que els actors també ho tenen difícil, els pintors, els ballarins... al final és treballar-t'ho molt perquè no t'hi podràs dedicar segur si no ets un dels millors. Aquestes coses és estar disposat a sacrificar caps de setmana i a passar-te la vida voltant. Si vols treballar a Barcelona, t'ho gastaràs en una setmana. Els possibles llocs on t'hi puguin contractar te'ls gastaràs en una setmana.