Albert Rovira: "Considerem molt important mantenir la nostra manera de ballar, que no es perdi"

El ball de gitanes és una dansa tradicional, que es balla sobretot per carnaval, i que està present a diversos punts del nostre territori, però que agafa especial importància al Vallès, per tradició i nombre de colles. Una d'elles és l'Agrupació de ball de gitanes de Martorelles, una entitat que engloba quatre colles de ball de gitanes de Martorelles, i que el 2021 va celebrar el centenari del naixement d'una figura cabdal per entendre la història del ball de gitanes a la localitat del Vallès Oriental, Baldomero Costa.

El president de les colles de balls de gitanes de Martorelles és l'Albert Rovira, amb qui hem parlat dels orígens del ball de gitanes a Martorelles, de l'estil de ball propi de les colles de l'entitat, i de la ballada de la roda de gitanes a Martorelles que es va fer fa uns dies. Va ser durant aquesta diada on les colles de Martorelles van celebrar el premi Josep Anselm Clavé en la categoria de millor producció audiovisual de cultura popular que van rebre recentment pel vídeo que homenatja el Mestre Baldomero pel seu centenari.

Quin és l'origen del Ball de Gitanes?

No hi ha data concreta del seu origen, però els nostres rebesavis, a principis del segle XIX, ja el ballaven, principalment, pels voltants de Carnestoltes. Llavors tenia un missatge de mofa i riure dels balls clàssics de la gent benestant. A cada poble del Vallès, que en aquell temps es dedicaven majoritàriament a l'agricultura, els pagesos es trobaven en un punt quan acabaven de treballar i s'inventaven els balls i els personatges, com el vell, la vella o els diablots. Aquesta és l'arrel tradicional principal i cada poble ha anat adoptant les seves particularitats.

Quines particularitats té el Ball de Gitanes de Martorelles?

A tots els Balls de Gitanes del Vallès ​hi ha quatre peces principals tradicionals: la Catxutxa, les Contradanses, la Jota i el Xotis. Però Martorelles, gràcies al gran mestre Baldomero Costa, un gran referent per a nosaltres, que va ser capaç de transmetre a les nostres generacions els balls que feien els nostres besavis, vam recuperar el Bolero de Martorelles. Tanmateix, hem incorporat una sèrie de balls més moderns, amb músiques i una manera de ballar actualitzades.

Tot això amb un objectiu molt clar, que és el de mantenir el ball tradicional. Aquesta manera de ballar, amb una sèrie de moviments que els considerem típics del nostre ball, és molt nostrada i característica. Intentem mantenir el nostre estil propi, sense caure en balls que s'assemblin a l'esbart o una jota aragonesa, per exemple, tot incorporant músiques més modernes i fent petites variacions en els moviments dels balls.

Quins són els moviments característics que menciones?

El Ball de Gitanes de Martorelles és molt característic o punter en dos aspectes. El primer, la manera de ballar, molt enèrgica, que no tothom sap fer. I, en segon lloc, el toc de les castanyoles. Requereix molt d'entrenament. S'ha de saber compaginar ballar i tocar les castanyoles, i en això Martorelles, modèstia a part, som molt bons (riu).

Aquesta manera de ballar, amb un punt més modern, és només característic de Martorelles?

Això va néixer durant una Pìcada en la qual ens vam voler desmarcar i vam trencar amb els esquemes ballant We Will Rock You de Queen. Clar, la gent es va quedar molt parada, però alhora ho van gaudir molt. Els més famosos que hem fet són, sobretot, el 'We Will Rock You de Queen', l'Italobrothers i el 'Via fora!'. Tenim al voltant de quinze balls. Intentem modernitzar-nos una mica.

Amb quin objectiu s'inicien les Picades?

Històricament, es feien ballades a un poble en concret que convidava a una sèrie de localitats veïnes per conèixer els balls que feien. Això s'havia mantingut així fins que, al voltant del 2010, Montmeló, Parets del Vallès i Martorelles decidim sortir d'aquesta rutina i fer alguna cosa més dinàmica. És quan es crea la Picada, que es va fer durant sis anys seguits, dues edicions a cada poble. Ho vam deixar de fer perquè ja tornava a ser rutinari, però encara hi ha altres pobles que les continuen fent.

Com s'estructura la colla de Martorelles?

Hi ha quatre colles de balladors i balladores: la colla de petits, fins a aproximadament els deu anys; la colla de mitjans, que va de deu als tretze; la colla de joves, que va dels catorze fins als vint-i-cinc; i la colla de grans que va dels trenta cap amunt. Els que encara fan picades són les colles de joves i mitjans, és una activitat que és més tipus exhibició, com un concurs per veure qui ho fa millor, més bonic i diferents. La idea és impressionar la gent per fer-ho una mica més amè.

Desperta molt d’interès el Ball de Gitanes entre infants i joves?

Abans era tota una activitat i arrossegava a moltíssima gent de tot el Vallès. Jo tinc cinquanta anys i vaig començar a ballar gitanes amb uns sis o set. Abans hi havia poca cosa a fer, o jugàvem al carrer o miràvem un dels dos canals de televisió que hi havia. Llavors, ens motivava molt trobar-nos alguns amics i anar a ballar als pobles veïns. Ballàvem, fèiem nous amics i berenàvem.

Avui en dia, els joves tenen moltes coses a fer i ens costa molt més entrar en aquest món ple d'activitats extraescolars, activitats esportives, l’accés a internet... A les nenes els agrada molt ballar, per tant, de seguida s'hi apunten; als nois els costa una mica més. Nosaltres apostem per fer un ball tradicional, de qualitat i que sigui divertit. A més, les colles no només ens dediquem al ball, també fem activitats com excursions, berenars, jocs, i aconseguim atraure gent de totes les edats. Actualment som unes vuitanta persones.

"A Martorelles apostem per un Ball de Gitanes tradicional, de qualitat i divertit".

Entenc doncs que la colla està en un bon moment.

Realment, costa molt mantenir-la. La pandèmia ha fet molt mal. Fa dos anys érem més de cent balladors i en aquest període n'hem perdut vint. Ens vam esforçar molt durant la pandèmia perquè no es perdés la flama, i, com no podíem assajar, fèiem altres activitats a través d'internet. Teníem molt clar que, si paràvem en sec de fer coses, podíem perdre molt. Per sort, passada la pandèmia vam reprendre l’activitat amb vuitanta persones.

Lamentablement, hi ha pobles que han perdut colles senceres. Per exemple, Santa Perpètua de la Mogoda, que tenia una colla de joves que ballaven magníficament, s'ha desfet. Ja no hi és. I si ho has perdut, costarà moltíssim de recuperar-ho, directament, no ho recuperaràs. Per sort, nosaltres ho hem sabut mantenir, o ens hem esforçat per mantenir-ho o ens ha sortit bé.

I ara ho celebreu. Fa uns dies vau fer la ballada de Martorelles.

I va ser espatarradament esplendorós. Primer perquè vam celebrar que el documental que vam fer pel centenari del gran mestre, Baldomero Costa, va guanyar el Premi Josep Anselm Clavé en la categoria de millor producció audiovisual de cultura popular que no fos de cant coral. Ens va fer moltíssima il·lusió. És un documental en què la gent gran de Martorelles recordava la figura d'aquest gran mestre i explicaven com els ensenyava a ballar. I segon perquè les quatre colles ens van fer una magnífica demostració del seu repertori.

Entre tots els balls tradicionals, on se situa el Ball de Gitanes?

És molt tradicional. Normalment, a qui li agrada el Ball de Gitanes és perquè l'han ballat de petits, o l'han vist ballar als seus avis o pares. És un ball típic del Vallès, sobretot. Hem fet diversos intercanvis culturals, hem anat a llocs com Eivissa, Maó, País Basc, però potenciar un ball com aquest d'àmbit comarcal és una mica complicat. Hi ha una agrupació que engloba els balls de gitanes i fem una trobada anual a Montserrat, un encontre de tots els pobles, i en el qual es fa una ballada conjunta.

Quins són els reptes futurs que encareu?

En general, l'objectiu és mantenir el ball tradicional i difondre la cultura, l'associacionisme i una amistat de la manera més sana possible.

I concretament a Martorelles, mantenir la nostra manera de ballar tradicional, que hi ha qui l'ha perdut. Hi ha colles que se n'han anat cap a un sistema més d'esbart dansaire. I per a nosaltres és molt important mantenir la nostra manera de ballar, les nostres músiques i els balls que ja tenim. Que no es perdi. També hem de mirar de créixer controladament. I, en definitiva, que tothom s'ho passi bé. Al final això és una activitat de lleure, i tant els balladors com les persones de la junta i els col·laboradors, aquí tothom ha vingut a passar-ho bé.