Àmbit de la notícia
Cultural

Àlex Sambró: “Recuperar la memòria no és reobrir ferides, és una qüestió de democràcia”

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Dani Sorolla
  • L'associació Lo Riu s’ha convertit en un referent per a la preservació del patrimoni històric i la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre.
    L'associació Lo Riu s’ha convertit en un referent per a la preservació del patrimoni històric i la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre. Font: Lo Riu
  • L'entitat ofereix visites guiades i organitza trobades d'associacions de brigadistes internacionals.
    L'entitat ofereix visites guiades i organitza trobades d'associacions de brigadistes internacionals. Font: Lo Riu

L’entitat protagonista d’aquesta setmana és Lo Riu, l’Associació per l’Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l’Ebre, amb seu a la Fatarella.

Des de la Fatarella, l’associació Lo Riu s’ha convertit en un referent per a la preservació del patrimoni històric i la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre. De la mà del seu president, l’Àlex Sambró, repassem l’origen singular de l’entitat, nascuda en un fòrum d’internet, i la importància de recuperar la història silenciada per reparar les víctimes, combatre l’oblit i reforçar els valors democràtics davant els reptes d’un context marcat per l’auge de forces polítiques i discursos que semblen voler tornar al passat

L’associació Lo Riu té un origen singular.

Tot va començar el 2005 en un fòrum d’internet en què diverses persones discutien i parlaven sobre temes relacionats amb la Guerra Civil Espanyola. En aquell espai virtual, algú va penjar unes fotografies en blanc i negre extretes del llibre ‘Monografías de la Guerra de España’, de José Manuel Martínez Bande, que mostraven unes fortificacions, una mena de búnquers de ciment, que marcava que estaven a la zona de la Fatarella i que s'havien utilitzat al final de la batalla de l’Ebre. A través d’aquest fòrum, un grup de persones ens vam animar a quedar per localitzar aquestes fortificacions.

A tu mateix et tocava de molt a prop. 

Sí, perquè jo soc de la Fatarella i el meu pare té un terreny on hi ha un d’aquests búnquers i el tenia localitzat. A partir d’aquí, aquell grup d’aficionats a la història vam anar localitzant la resta de fortificacions. Vam fer un escrit a la premsa i va venir TV3 per fer-se ressò de la troballa.

Com vau donar a conèixer la troballa de la línia fortificada de la Serra de la Fatarella?

És una línia fortificada situada a la Serra de la Fatarella que abasta uns trenta quilòmetres i comprèn diferents poblacions, com la mateixa Fatarella, Flix o Ascó, entre altres. Nosaltres vam fer una presentació de la troballa a tots aquests municipis i també en vam fer una de més entitat, a Tortosa, a petició del delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Vam aportar documentació i fotografies, i vam posicionar les fortificacions en un mapa amb els pocs mitjans que teníem. També vam enviar un dossier amb tota aquesta informació a tots els ajuntaments implicats. Però la cosa va quedar aquí. 

Algunes d’aquelles persones vau voler anar més enllà.

Sí, una part d’aquell grup vam veure la necessitat de formar una associació per tenir un mínim reconeixement i poder accedir a subvencions. A més, coincidia que s’apropava la commemoració del setantè aniversari de la batalla de l’Ebre. Així, el 2007 vam organitzar les nostres primeres jornades amb motiu de l’aniversari de la batalla de l’Ebre i vam fer una presentació de l’associació a Flix. Es van fer xerrades i visites a terreny, i entre les assistents va venir la filla del tinent coronel de l’exèrcit republicà Manuel Tagüeña, que va ser protagonista al final de la batalla de l’Ebre. 

A la zona també es va fer una descoberta molt significativa.

Ens vam moure i vam aconseguir que els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre ens proporcionés un arqueòleg per fer un primer inventari de les restes que hi havia a la zona. Entre el 2011 i el 2012 es van poder tirar endavant unes excavacions arqueològiques i es van descobrir les restes d’un soldat, que els investigadors van anomenar Charlie i va ser considerat l’últim soldat republicà de la batalla de l’Ebre. A més, d’aquelles excavacions es va poder obtenir molta informació i molt valuosa sobre com va ser el final de la batalla de l’Ebre. 

Què va passar?

Fins aleshores, els llibres es limitaven a explicar la versió del bàndol franquista, que deia que els republicans van fugir cames ajudeu-me, però la realitat és que no va ser una desbandada, sinó una retirada ordenada i planificada. En aquelles 48 hores, les tropes republicanes van frenar l’avenç de l’exèrcit franquista, donant temps perquè el que quedava de l’exèrcit republicà, comandat per Manuel Tagüeña, evacués i passés a l’altre costat del riu. Això va ser el final de la batalla de l’Ebre. 

Hem parlat dels orígens de Lo Riu, però quines activitats dueu a terme a l’associació?

Vull deixar clar que no ens centrem únicament en temes de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil Espanyola. Per exemple, anualment hem organitzat anualment les jornades ‘Història, paisatge i patrimoni’, en què hem abordat temàtiques històriques diverses com les guerres carlines, els jaciments ibers i del triàsic que hi ha a la zona o els molins fariners medievals. Per a nosaltres és important reivindicar aquest patrimoni i sempre hem volgut fer entendre als ajuntaments que prenguin consciència del que tenen i de l’atractiu turístic que pot significar. 

També heu muntat un parell d’exposicions.

Sí, a la Fatarella tenim un local de l’associació on hi ha dues exposicions. La primera es titula ‘Fatarella sota les bombes’ i gira al voltant dels bombardejos que va patir la població civil fatarellenca per part de l’aviació legionària italiana. 

‘L’última resistència republicana a l’Ebre’ se centra en els últims dies de la batalla de l’Ebre i mostra fotografies, algunes d’elles inèdites, trobades als arxius, i que reflecteixen l’estat del camp de batalla 48 hores després de la retirada republicana, tal com el van trobar les tropes franquistes. També s’hi inclou un mapa del recorregut de la línia fortificada, on hi havia la seu de comandament de Manuel Tagüeña a la serra de la Fatarella, formada per petites cases i refugis des d’on es dirigia la batalla.

Organitzeu visites guiades per donar a conèixer tot aquest patrimoni històric.

Oferim visites guiades a turistes, particulars interessats i estudiants d’ESO i Batxillerat, amb itineraris adaptats en què parlem de les brigades internacionals, de la batalla de l’Ebre, alhora que mostrem les exposicions i la zona fortificada. A més, des del 2022, també visitem les Stolpersteine, les plaques commemoratives que vam instal·lar a la plaça major del poble en memòria de tres deportats a Mauthausen i represaliats del franquisme.

També homenatgeu les Brigades Internacionals.

El mes de novembre fem una trobada d’associacions de brigadistes internacionals d’arreu, coincidint amb el final de la batalla de l’Ebre, al bosc de la memòria de la Fatarella, on ja hi ha instal·lades més d’un centenar de plaques en memòria dels brigadistes internacionals que van combatre el feixisme. 

Una altra de les activitats més cridaneres són les recreacions històriques.

Fins al 2023, fèiem una recreació històrica al nucli antic de la Fatarella, representant l’entrada de les tropes republicanes i la retirada dels franquistes, atès que des de l’abril fins a l’inici de la batalla de l’Ebre, la Fatarella va ser zona franquista. Un dels moments destacats era l’escena a la plaça major, on dues unitats republicanes es trobaven per error i es prenien per adversaris. Tot i que aquest episodi realment va passar fora del poble, nosaltres fèiem la recreació dins la població per dinamitzar el comerç local. 

Per què ja no es fa?

Des del 2023, les recreacions històriques s’han hagut d’aturar per manca de col·laboració del nou govern municipal, que no respon a les sol·licituds de permisos necessaris. Tot i que considerem que és un atractiu per al poble, no sembla haver-hi interès per part de l’ajuntament. A banda, un mural que van pintar uns estudiants amb la frase ‘Qui oblida la història està condemnat a repetir-la’ un dia es va esborrar de sobte sense cap explicació. Tot i que l’alcalde es va comprometre a restaurar-lo i a fer una denúncia pública, el mural encara no s’ha restituït. Aleshores, ens preguntem si algú vol que oblidem el passat.

Si cada cop queden menys testimonis vius, el més lògic seria fer el possible per preservar la memòria històrica.

Més que la memòria històrica, que se centra més en el context històric i tot plegat, nosaltres considerem fonamental preservar la memòria democràtica. Cal posar molt d’èmfasi en la recuperació d’aquesta memòria democràtica, i més tenint en compte que el panorama és cada vegada més complicat.

El desconeixement de la història per part del jovent és preocupant?

És veritat que hi ha un desconeixement important entre els joves sobre la història recent del país, però també entre persones nouvingudes, per exemple. Tot i que als pobles sovint els avis han transmès la memòria, en general, estem retrocedint en aquest sentit. També veiem com una sèrie de discursos de l’extrema dreta estan calant entre els joves. Sembla evident que a les xarxes socials han trobat un forat d’entrada molt directa per difondre el seu discurs entre el jovent. En aquests espais estan proliferant una mena de discursos molt preocupants. 

La reparació i justícia per a les víctimes del franquisme és encara una assignatura pendent a Espanya?

Tan pendent que encara tenim fosses per obrir. En aquest sentit, a l’associació formem part de la querella argentina contra els crims del franquisme i tenim presència al consell de participació del memorial democràtic. A nosaltres mateixos ens venen familiars de soldats que van combatre a la batalla de l’Ebre que els estan buscant. És una barbaritat. 

Remoure el passat és una obligació.

És clar, si una ferida es tanca malament, sense obrir ni netejar, el virus va proliferant i la ferida s’agreuja. Per tant, recuperar la memòria no és obrir ferides, és una qüestió de democràcia. Convé que no oblidem mai que el que va passar i que no tornem a cometre errors com aquells. 

I si mirem al futur de Lo Riu? 

Ja estem preparant la trobada d’associacions de brigadistes internacionals al novembre, amb noves plaques i actes de memòria. Continuarem amb la nostra tasca i esperem comptar amb el suport de l’ajuntament, perquè en pobles petits com el nostre cal aprofitar tots els recursos i actius. Al cap i a la fi, als pobles hem d’afavorir aquesta mena d’economia circular que ens beneficia a tots. Per desgràcia, la despoblació és un problema greu i molts joves han de marxar perquè no hi ha feina. No podem desaprofitar res.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari