Adeu a un altre referent cultural popular català

  • Imatge del pub irlandès que substitueix el Restaurant Pitarra

    Imatge del pub irlandès que substitueix el Restaurant Pitarra - Font: Oriol Jordan

  • Una placa de la Diputació commemorant el centenari d'una obra de Pitarra, conviu amb aquesta nova realitat, totalment aliena a la seva naturalesa

    Una placa de la Diputació commemorant el centenari d'una obra de Pitarra, conviu amb aquesta nova realitat, totalment aliena a la seva naturalesa - Font: Oriol Jordan

  • Imatge de l'interior del Restaurant Pitarra

    El local que va allotjar el taller de rellotges del dramaturg català, abans de ser transformat el un pub irlandès - Font: Restaurant Pitarra

Cap canvi en el guió previst: el Restaurant Pitarra s’ha convertit finalment en un pub irlandès.

Fa unes setmanes, el portal de notícies Xarxanet explicava la història de l’històric Restaurant barcelonès Pitarra, un indret emblemàtic per a la cultura popular de la ciutat comtal, ja que inicialment havia estat el taller de rellotges i la rebotiga del prolífic dramaturg Frederic Soler i Hubert, més conegut pel seu sobrenom literari de Serafí Pitarra.

Tal com es relatava en aquest portal, on s’aprofitava per aprofundir en la història i trajectòria del local i també en l’estreta relació amb Pitarra, la cultura i Barcelona; el fins ara restaurant tenia les hores comptades després de ser venut a un inversor de franquícies de pubs. Des de fa molt pocs dies, i malgrat l’enrenou ciutadà i la insistència d’alguns partits polítics per intentar evitar el canvi sobretot d’usos, Barcelona acaba de perdre un vincle més amb el seu passat modernista: el Restaurant Pitarra ja és un pub irlandès.

La gent que passegi pel carrer Avinyó ja no trobarà el rètol amb el nom del negoci hosteler. A partir d’ara ja hi figura la nova denominació: ‘Scruffy Murphy's Irish Pub’. L’interior ja està totalment adaptat a la nova estètica dels restaurants irlandesos. Òbviament, el mobiliari també ha estat substituït per les cadires i les banquetes típiques d’un pub irlandès, un canvi que s’ha deixat veure a la carta on ja només hi figuren les hamburgueses, els fregits i les cerveses.

La bona notícia és que, malgrat la dolorosa transformació, fruit del pas dels temps i el poc interès de la ciutat a conservar espais com aquest, la cadena s’ha compromès a mantenir el pis superior gairebé intacte a com estava quan hi havia el restaurant, amb la decoració que es va deixar. Aquest bocí d’història, que probablement sigui un exotisme sense valor ni història pel nou públic (sovint estranger), serà el fòssil romanent que recordi als barcelonins que s’hi acostin, que allà un dia hi va haver un dels nuclis patrimonials del modernisme intel·lectual i la cultura popular catalana renaixent que roman fossilitzat a l’espera que la memòria col·lectiva no l’acabi d’esborrar del tot.

Afegeix un comentari nou