El passat diumenge, el Festival de dansa d’arrel tradicional, l’Ésdansa, ha acabat tancant l’edició amb un rècord d’assistència: 11.000 espectadors, que s’han repartit al llarg de la setmana que ha durat aquesta mostra que se celebra a Les Preses, a la Garrotxa. Parlem amb el seu director, el Jordi Fosas, que valora per Xarxanet aquest i d’altres aspectes de l’edició 2018.

Aquest any, l’Ésdansa ha brillat en una edició en la qual han batut el rècord d’espectadors amb més d’11.000 assistents; però, a més, el ressò mediàtic de premsa i televisions ha estat realment notable. Quina valoració se’n fa d’això des de l’organització del festival?

Nosaltres en fem una valoració molt positiva, i més enllà dels rècords de xifres, estem molt satisfets d'haver pogut visualitzar i fer arribar la dansa d'arrel tradicional a més gent. Per tant, si hem estat més i ha tingut més ressò mediàtic, és un bon senyal. Per nosaltres, un dels objectius bàsics és que la gent vingui, balli, conegui propostes de dansa d'arrel tradicional i aquestes tinguin ressò. Considerem que això és més important que fer créixer el festival en si, i no ens cansem mai d'explicar-ho. Ens interessa que a partir de la dansa d'arrel sorgeixin noves propostes. Així, quant a més llocs siguem capaços d'arribar, ajudarem a trencar també l'estereotip que envolta sovint la dansa d'arrel.

Som conscients que no podem reproduir els espais on tradicionalment es ballen aquestes danses, , però sí que vàrem creure que, a part del que fem a l'escenari principal, estaria bé contextualitzar-lo a la natura

Un dels esdeveniments que ens ha cridat més l’atenció és el de ‘Saman, la dansa de les mil mans’. Programen un espectacle de dansa indonèsia ben potent però ho fan en un espai apartat com és el Clot de l’Infern. A més, convoquen la gent a les 22 h i, per si no hi havia prou risc, se la juguen a entrada inversa. La resposta, 1.000 persones desplaçades, tenint en compte que parlem d’un municipi de no més de 1.800 habitants. Devia ser meravellós, és clar.

Són aquests nous formats que també hem explicat aquest any que inclouríem; volem que el festival també sigui una experiència per l'espectador. Som conscients que no podem reproduir els espais on tradicionalment es ballen aquestes danses, en aquest cas el nord de l’illa de Sumatra, però sí que vàrem creure que, a part del que fem a l'escenari principal, estaria bé contextualitzar-lo a la natura i a Les Preses per sort tenim un paratge excepcional, amb el Parc Natural de la Garrotxa de fons. En aquest cas, ens va semblar molt interessant la ubicació, perquè vam habilitar un aparcament, i la gent encara tenia un quart d'hora a peu fins a arribar al Clot de l'Infern, per tant, el públic tenia temps per endinsar-se en un altre espai, un altre món. També ho vam fer amb l’espectacle de danses tradicionals de Mongòlia, recollíem l'espectador amb un bus des de l'Oficina de Turisme, i el portàvem al lloc de l'espectacle, que es desenvolupava dintre d'una iurta típica mongola.

De fet, el festival, sempre ha tingut aquesta vocació internacionalista

Sí completament. És l'origen del festival, portar propostes internacionals, grups de folklore d'arreu del món, sense oblidar la dansa d'arrel tradicional que es fa a Catalunya. Aquest any ens hem proposat, com explicava abans, donar a conèixer aquests grups d'una manera diferent als espectadors.

I és molt costós portar aquests espectacles d'indrets del món tan allunyats?

Per resoldre això, diversos festivals del sud d'Europa ens hem associat en una entitat que s'anomena 'Festivals du Sud', que vam crear fa uns deu anys aproximadament. La gran majoria dels festivals que hi participem tenen lloc entre juliol i agost i entre tots ens organitzem per poder portar moltes de les companyies que el públic després veu. Sí que algunes venen només a l'Ésdansa, però la gran majoria, per poder-les costejar i pagar bitllets d'avió des de tan lluny, posem per cas 30 bitllets des d'Indonèsia, ens és molt més fàcil repartint-nos els esforços econòmics entre tots els festivals d'aquesta associació. Es tracta de treballar en xarxa, en definitiva.

L'Ésdansa sense Les Preses no tindria cap sentit, perquè l'organitza el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, una entitat sense ànim de lucre que treballa durant tot l'any

Creu, en aquest sentit que la influència de poblacions veïnes importants, com ara Olot, és important a l’hora d’organitzar un festival d’aquestes característiques a una petita població com és Les Preses, o bé després de tantes edicions, l’Ésdansa ja és un punt de referència en sí mateixa?

Nosaltres creiem molt en les propostes culturals fetes des de petits municipis. L'Ésdansa sense Les Preses no tindria cap sentit, perquè l'organitza el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, una entitat sense ànim de lucre que treballa durant tot l'any. Fent ús de l'espai de dansa d'arrel tradicional d'aquí de Les Preses, al cap dels dotze mesos del calendari ja hi passen prop de dos centenars de persones que porten a terme tot el que són els cursos i els tallers que l'esbart organitza com a curs escolar. L'Ésdansa no és, per tant, un bolet que apareix el mes d'agost i desapareix. Durant tot l'any hi ha un equipament específic que, com explicava, ja hi treballa durant tot l'any, i en el fons això és el més important. Evidentment, per a un projecte d'aquest tipus ens és favorable tenir una ciutat gran al costat com és Olot, que ens pot recolzar en temes d'allotjament, o la ràpida connectivitat amb Vic a través del túnel de Bracons que fa més fàcil al públic de fora de la Garrotxa d'acostar-s'hi.

Tornant al fil de la participació i pensant en el futur, s’ha aconseguit un 98% d’ocupació en els espectacles de pagament, es va necessitar ampliar l’aforament al ‘Sa mateixa’, i ‘Danses del món’ i ‘Dins la ger’ van esgotar les localitats. Com s’encara l’edició de l’any vinent tenint aquestes xifres tan optimistes a les mans?

Seguir amb la línia de treball que hem dut a terme fins ara, aconseguint que l'Ésdansa sigui aquesta volta de 360 graus a la dansa d'arrel tradicional. També volem intentar provocar que el món professional treballi més amb aquesta modalitat de dansa... Per tant, com a objectiu seguim tenint el mateix, i intentar donar capacitat als espectacles perquè puguin arribar encara més enllà i a més gent del que avui arriben.