11 entitats sardanistes formen part de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona, que despleguen unes 160 ballades per semestre on hi participen unes 100.000 persones l’any. La Coordinadora fomenta la Sardana com a fet cultural, aglutina totes les entitats que, de manera habitual, realitzen activitats sardanistes a Barcelona i coordina les activitats sardanistes i de la música per a Cobla. L’entitat va rebre de l'Ajuntament de Barcelona el Premi Ciutat de Barcelona 2014 en l'àmbit de la cultura popular i tradicional per "la realització del conjunt d'actes de Barcelona Capital de la Sardana 2014".

Josep Pomés és el secretari de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona.

Quina és la funció de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona?

A la ciutat de Barcelona hi ha 11 entitats sardanistes que tenim activitat habitualment i, en total, acaben sumant unes 160 actuacions al semestre. La Coordinadora serveix per ordenar les actuacions, cobles i subvencions per tots els barris en una programació estable.

Quantes persones aplega habitualment una ballada a Barcelona?

Si fem un càlcul ràpid, si a cada ballada hi participen unes 400 persones i programem unes 160 actuacions al semestre, això ens fa al voltant d’uns 100.000 balladors anuals.

És atractiva la sardana al segle XXI?

La gent acostuma a dir que a la sardana no s’hi veu jovent però si ara féssim una enquesta als ciutadans de Catalunya, n’estic segur que tots dirien “sí, la sardana és la nostra dansa, forma part de la identitat catalana, és democràtica perquè hi pots entrar i sortir quan vulguis, etc.”, malgrat no la practiquen. Una majoria se la sent seva però no en balla ni ho ha provat mai.

Hi ha prejudicis entre el jovent?

Nosaltres hem passat els millors anys de les nostres vides ballant sardanes de joves i no som cap bitxo raro. De fet, no només ballàvem sardanes; també anàvem al ball, d’excursió, a festes socials... Ens ho hem passat tant bé, que jo ho recomano. Entenc que avui els joves tenen una oferta molt gran d’oci que no nosaltres no teníem. Però estic segur que si provessin, s’ho passarien la mar de bé.

“La sardana s’aguanta gràcies a la voluntat de les 400 entitats catalanes que ens l’estimem”

Heu provat algun mecanisme de participació per al relleu generacional?

Hem provat d’introduir alguns canvis a la sardana, fins a un cert punt. Però, com en la música clàssica, no es poden fer gaires canvis. No és que ens haguem enquistat, hem fet proves: hem portat sardanes a discoteques però sense resultats reexits. El jovent no s’ho ha volgut fer seu. Algun jove – també de 40 anys- hi ha a les entitats, no és que escassegin, tampoc. Però no els podem agafar per l’orella. Suposo que un dia sortirà un personatge que els sabrà engrescar i comprovaran que poden passar, com nosaltres, els millors anys de les seves vides escoltant i ballant sardanes.

“No hi ha cap apartat de la cultura a Catalunya que organitzi 2.800 actes a l’any”

Com podríem garantir una major presència de les manifestacions sardanistes a casa nostra?

Podríem incidir més en els mitjans de comunicació i en la política. Començant per la televisió, que avui és el mitjà número 1, però també a les emissores de ràdio i als diaris. De 365 dies l’any que editen, amb prou feines esmenten la sardana. Els polítics acostumen a parlar dels grans festivals d’estiu, per exemple, però no hi veiem la dansa i la música catalana per excel·lència. Si polítics ni mitjans no s’ho acaben de creure, aleshores, la sardana s’aguanta gràcies a la voluntat de les 400 entitats catalanes que ens l’estimem. No hi ha cap apartat de la cultura a Catalunya que organitzi 2.800 actes a l’any entre ballades, aplecs i concursos.

Al món sardanista hi ha competitivitat o complicitats?

Competitivitat no. La prova està en que les entitats es desplacen als barris d’altres entitats, hi ha molta mobilitat. Sempre hi ha entitats amb una major antiguitat i audiència però competència cap ni una. El dia universal de la sardana, les 11 entitats de la Coordinadora “ocuparem” el Tibidabo, com vam fer l’any passat, o sigui que hi ha molt bon rotllo.