Puig va dir que el PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya) ha representat una sotragada per al moviment associatiu que gestiona equipaments de titularitat privada (la gran majoria històrics), però que té una clara vocació de servei públic. Actualment es dóna la paradoxa que un equipament de “titularitat pública pot ser gestionat per iniciativa privada, però que un equipament privat, estigui al servei públic costa encara molt que s’entengui“. L’apartat del PecCAT que tracta aquests aspectes ha de ser capaç d’assumir les diferents sensibilitats i ,molt possiblement, se n’haurà de millorar el redactat, va dir.

Pel que fa al panorama musical català, el director del CPCPTC va explicar que en aquests darrers quatre anys s’ha aconseguit una “forta implicació del jovent, en el nou pop en català”, com va succeí amb el rock fa uns quants anys. El jovent d’ara torna a tenir ídols: els Manel, Amics de les Arts, Antònia Font… Pel que fa a la “música tradicional”, som encara lluny d’aquests impactes, però tenim bons intèrprets instrumentistes (acordió diatònic, sac de gemecs, gralla, flabiol…), amb bons lutiers, bons mètodes d’aprenentatge… Ara “cal aconseguir bones produccions”.

La Conselleria “té la voluntat de promocionar i potenciar tots aquestes aspectes de la música i de la cultura” assenyala el director del CPCPTC, que per voluntat expressa del conseller, forma part del consell d’administració de l’ Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC). El sector de “la cultura tradicional i de l’associacionisme genera noves ocupacions, noves indústries”. En aquest sentit, creiem que també “aquesta veu de la cultura tradicional i de l’associacionisme ha de ser-hi present”.

Lluís Puig va assenyalar que s’estan racionalitzant les estructures, no tan sols del Centre, sinó també de tot el Departament de Cultura. “Com menys gastem des de l’administració més recursos hi haurà per a les entitats i els agents externs”. Això és bo, llàstima és que s’hagi de fer quan no hi ha recursos!

Ara - segueix dient- ens trobem en un moment que hem de donar respostes a curt termini, però som molt conscients que cal desenvolupar propostes a quatre i a deu anys vista. A curt termini -de març a juliol- hem de “fer un treball conjuntament amb les federacions, com a representants de tots uns col·lectius associatius”. Si amb les federacions aconseguim “planificar, dissenyar i identificar quines són les eines o els recursos que, d’una manera transversal, puguin servir a tot el seu sector”, seria magnífic. L’Ens de Comunicació hi està convidat, precisament pel seu aspecte suprafederatiu.

Malgrat a totes les administracions públiques hi ha una tendència al desmantellament d’estructures i a aprimar l’administració, “puc dir és que em poso jo i el personal que calgui del Centre a la vostra disposició per a reflexionar-hi en profunditat”. Finalment, Lluís Puig va dir que té la voluntat de fer “molt més plural el Consell Assessor de Centre”. Si és així, “ens hi trobareu i podeu comptar amb la nostra predisposició a participar-hi activament”, va respondre Joan Ramón Gordo i Montraveta, coordinador de l’Ens de Comunicació Associativa i autor de l’entrevista.

Més informació:

- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC)