Les catifaires catalanes llueixen el seu art a Singapur amb un homenatge a Gaudí
Comparteix
Una delegació catalana de catifaires participa en la primera edició del festival World Rangoli Flower Carpet amb una catifa dedicada a Antoni Gaudí.
Aquests dies, a Singapur, les catifaires catalanes fan un nou pas en la projecció internacional d’aquest art efímer amb la seva presència en la primera edició del festival World Rangoli Flower Carpet, una cita que es presenta com una oportunitat de diàleg intercultural entre comunitats que comparteixen l’ús de les flors com a llenguatge artístic i simbòlic.
La delegació catalana aplega catorze catifaires de la Federació Catalana de Catifaires, Acció Cívica Calderina i el Casal de Mollet del Vallès, convidades per Singa Rangoli —entitat que forma part de la Coordinadora Internacional d’Entitats d’Alfombristes d’Art Efímer (CIDAE)— a participar en aquesta trobada al país del sud-est asiàtic, que reuneix artistes de sis països i vol reivindicar i exposar al món el valor de l’art efímer floral.
La proposta catalana que lluirà a l’esdeveniment es traduirà en una catifa inspirada en una de les figures catalanes més universals, l’arquitecte Antoni Gaudí. L’obra, sota el títol ‘Homenatge a Gaudí, fet amb l’art efímer català’, vol transmetre un missatge de convivència i diàleg entre cultures, però també posar en valor l’obra i el llegat artístic de Gaudí.
Des de Singapur, la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires, Vicenta Pallarès, ha subratllat que “és un honor poder representar Catalunya i l’art de fer catifes en un escenari tan important com el primer festival de Singapur”. Alhora, ha assenyalat que aquesta participació s’emmarca en un moment especialment significatiu per a la difusió i projecció al món de l’arquitecte català: “L’Any Gaudí ens permet compartir la nostra cultura i el missatge d’harmonia de colors i de pau que inspira la seva obra”.
L’estada de la delegació catalana al festival World Rangoli Flower Carpet s’allargarà fins al 10 de febrer i inclou des de la construcció de la catifa fins a activitats d’intercanvi amb altres entitats participants en l'esdeveniment. Totes, amb l’objectiu comú de difondre el valor artístic, social i espiritual de les catifes de flors i altres materials naturals.
De Seül a Singapur, amb Gaudí com a fil conductor
El viatge a Singapur arriba pocs mesos després d’una altra experiència internacional rellevant de les catifaires catalanes. El novembre passat, nou catifaires de la Federació Catalana de Catifaires van viatjar a Seül per participar en el Festival Internacional Infiorata de Corea. Per a l’ocasió, també van optar per un homenatge a Gaudí, amb una catifa que incorporava les torres de la Sagrada Família i un símbol de pau.
Aleshores, la mateixa Pallarès, també presidenta de la CIDAE, valorava molt positivament la participació assegurant que la iniciativa “ha estat un èxit rotund, no només per la qualitat de les obres realitzades, sinó també pel gran impacte cultural i internacional que ha generat”, destacava al mitjà Calderí, en referència a la resposta del públic i de l’organització del festival coreà.
Aquest precedent, així com la participació en el festival de Singapur, ajuden a consolidar una línia de treball que la Federació vol mantenir i que s’enfoca a utilitzar l’art efímer com a eina de diàleg cultural i com a vehicle per projectar referents de la cultura catalana més enllà de les fronteres del nostre país.
La participació catalana en ambdós esdeveniments ha tingut a Gaudí com a fil conductor i s’inscriu en la commemoració de l’Any Gaudí aquest 2026, amb motiu del centenari de la mort d’un dels màxims exponents del modernisme i una de les figures més influents de la història de l’arquitectura mundial. L’efemèride cerca reforçar encara més la projecció internacional del seu llegat i ampliar-ne l’abast.
En aquest context, la Federació Catalana de Catifaires ha fet explícit el propòsit de portar l’univers de Gaudí arreu del món a través de la tradició de les catifes de flors, connectant patrimoni, art popular i creació.
Una tradició amb segles d’història
Si mirem enrere, l’origen de les catifes de flors a Catalunya enfonsa les seves arrels diversos segles enrere i està estretament vinculat a la celebració del Corpus Christi, documentada des del segle XIV. Abans de les catifes pròpiament dites, les enramades i els pètals servien per cobrir el fang dels carrers i perfumar el pas de les processons. Amb el temps, els gremis van començar a dibuixar símbols i motius a terra, uns primers dissenys que van evolucionar fins a les catifes tal com les coneixem avui.
No va ser fins al 2005 que va néixer la Federació Catalana de Catifaires, després d’algunes participacions internacionals que van fer palesa la necessitat d’organitzar-se. D’un primer nucli format per cinc entitats, la federació va passar a agrupar-ne disset.
El punt d’inflexió va arribar el 2012, amb la celebració del Congrés de Catifaires a Barcelona, quan un comitè científic va definir la catifa no només com una artesania, sinó com una obra d’art. En aquest punt es va consolidar el concepte d’art efímer. D’aquell procés també en va sorgir la CIDAE, que la Federació presideix.
Amb la mirada posada en la Unesco
Actualment, l’horitzó més marcat que té al davant el moviment catifaire és el reconeixement de l’art de fer catifes florals com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. L’expedient de candidatura es va lliurar l’abril del 2024, impulsat per la CIDAE i amb el suport de diversos països. En aquest procés, la Federació Catalana de Catifaires hi ha tingut un paper destacat, tant pel que fa a la preparació del dossier com en la representació internacional.
En una trobada de catifaires celebrada a Lleida, Vicenta Pallarès, en declaracions recollides pel 3Cat, expressava la confiança que la resolució arribi el 2026, tot defensant que “no seran les catifes les reconegudes, sinó l’art de fer les catifes”, que, recordava, acumula més de quatre segles d’història a Catalunya.
Segons la presidenta de la federació, aquest reconeixement hauria de servir també per garantir la continuïtat de la tradició i dotar les entitats dels recursos necessaris perquè no depenguin només de l’esforç del voluntariat. Amb aquesta perspectiva, la participació en el festival de Singapur representa un nou impuls en l’estratègia per demostrar que l’art de fer catifes mereix reconeixement i suport per tenir futur.
Afegeix un nou comentari