Després de molts anys de reivindicació per part de les entitats no lucratives, el passat mes d'abril s'aprovava la reforma de la llei de mecenatge al Congrés dels Diputats, un pas endavant molt celebrat que, a més, es feia amb l'ampli consens de la cambra baixa. No obstant això, dos dies abans del pas definitiu, amb la seva ratificació al Senat ja programada, l'anunci de l'avançament de les eleccions generals al 23 de juliol va suposar un canvi de 180 graus a les pretensions del sector de modernitzar l’anterior legislació, que data del 2002.

El decret de la convocatòria de les eleccions generals comporta la dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat, un fet que paralitza la tramitació de les iniciatives que ja estaven en marxa a les dues cambres legislatives. Això vol dir que, malgrat que estava a un pas de tirar endavant, la reforma de la llei de mecenatge queda anul·lada, el que suposa tornar a començar de zero amb el procés i les negociacions d'una llei molt esperada pel tercer sector.

Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura (FCC), una de les organitzacions que ha contribuït en la reforma de l’actual marc legal i fiscal del mecenatge, juntament amb la Coordinadora Catalana de Fundacions o l'Associació Espanyola de Fundacions (AEF), lamenta que aquest nou escenari ajorni, almenys a dos anys vista, l'inici de l'aplicació efectiva de la llei quan s'esperava que es resolgués en pocs dies i que havia d'entrar en vigor l'1 de gener de 2024.

Davant el nou escenari que es dibuixa, el sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, exigeixen al govern de l'Estat espanyol la tramitació de la modificació legislativa mitjançant reial decret. És a dir que, amb aquesta disposició legislativa, no seria necessari passar per la cambra alta, sinó que el govern ratificaria la reforma de la llei de mecenatge per urgent necessitat. Esteve reitera que aquest mecanisme permetria tirar endavant una reforma que "estava consolidada, a dos dies de ratificar-se al Senat, i sense cap esmena".

"Estàvem molt contents, perquè havien estat unes negociacions molt dures, així que vam rebre la notícia com una galleda d'aigua freda", manifesta la directora de la FCC, qui insisteix a dir que "hi havia molta necessitat de reformar la llei". Esteve lamenta que "és una pena que no tiri endavant una proposta entrada per un partit minoritari, com va ser el PdeCAT, després de tants anys de lluita i el consens que va aconseguir a l'arc parlamentari".

Des de la Fundació Catalunya Cultura, asseguren que, per primera vegada, es veia que hi havia una necessitat que aquesta llei fos reformada, perquè el mecenatge a Espanya fes un pas endavant. "Espero que qui entri al govern de l'Estat tingui consciència i que la modificació legislativa es tramiti per via reial decret", afegeix Esteve.

Reforma d'una llei que ha quedat obsoleta

La reforma de la llei de mecenatge és una reivindicació històrica de les entitats després que la llei de 2002, que en el seu moment va ser pionera a Europa, quedés obsoleta. "La societat, les maneres de fer, els processos socioeconòmics i la relació entre les persones i les entitats ha canviat. Hi ha tota la tecnologia que posa a l'abast el micromecenatge, i altres maneres de participar, que no estan contemplades en la llei actual", considera Esteve.

Tal com afirma, els nou articles reformats tenien un impacte considerable, amb avenços tant quantitatius com qualitatius. Entre d'altres, la reforma introduïa el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural; el mecenatge de competències i serveis, un mecenatge de professionals i empreses que va més enllà de les tradicionals contrapartides monetàries, i, sobretot, el micromecenatge, "tan important per a entitats i projectes finançats per la ciutadania que contribueixen, genuïnament, a crear societat civil", explica Esteve.

"Que aquesta reforma s'anul·li és molt dur per a l'àmbit social, cultural i de recerca", afirma la directora de la FCC. "Venim d'uns anys molt difícils per la covid-19, uns temps en els quals aquestes entitats, que són petites, però que sustenten l'estat del benestar a un nivell que l'administració no podria, han de fer esforços titànics per sobreviure. I el que està passant és que moltes es perdran, amb les seves causes vinculades, així com els beneficis que tenen per la societat", lamenta. Les entitats treballen per reconduir la situació i tirar endavant una reforma beneficiosa per a les entitats del tercer sector.