Maite Esteve: “Com a país no hauríem de permetre que la cultura visqui en precarietat”

La Fundació Catalunya Cultura (FCC) va néixer el 2014 amb l’objectiu d’impulsar la cultura del nostre país creant sinergies entre mons aparentment distants com l’empresarial i el cultural. Una dècada després, la sensació és de deure complert, però encara amb un llarg camí per recórrer. 

Iniciatives com el programa i el segell Impulsa Cultura, així com la reforma de la llei estatal de mecenatge –aprovada i en vigor des de l’1 de gener– han estat eines molt valuoses per impulsar la cultura, el talent i la creativitat com a via de transformació social i econòmica del país. Parlem de tot plegat amb la Maite Esteve, la directora de la fundació.

La fundació va néixer per bastir ponts entre el món empresarial i el cultural, amb l’objectiu d’impulsar la cultura. Ho heu aconseguit?

El balanç és molt positiu. Vam sorgir com a resposta a una crida de la Generalitat, preocupada perquè els recursos cap al món cultural estaven disminuint molt i no semblava que es poguessin recuperar arran dels estralls de la crisi financera. Històricament, Catalunya sempre ha estat un país amb molt de talent cultural, però el talent, com tot, si no té recursos desapareix o marxa allà on n’hi ha. Per tant, un país fort necessita recursos i trobar aquest punt d'equilibri entre l'aportació pública i privada. 

Han estat anys difícils per al món cultural.

No hi ha dubte que els temps han estat convulsos per al món cultural, sobretot amb la patacada de la covid, que ha castigat molt el sector. Amb tot, des de la fundació hem evolucionat i hem estat flexibles per adaptar-nos als temps. Ens sentim orgulloses i amb molta responsabilitat de cara al futur. Mentre hi hagi talent cultural i hi hagi necessitats, la fundació tindrà molta feina.  

Els números avalen la vostra tasca.

Hem fet molta feina en aquests deu anys. Hem acompanyat 291 projectes culturals, hem contribuït a reformar la llei de mecenatge, hem fet molta pedagogia en el món de l’empresa, hem creat un segell pioner a Europa… Creiem que és per sentir-nos orgulloses. Ara bé, el temps just per agafar aire i continuar endavant, perquè mentre el món cultural continuï impulsant projectes amb aquesta força, nosaltres estarem aquí per ajudar.

Quines estratègies heu posat en marxa per potenciar els vincles entre el món cultural i empresarial?

Ho hem fet a través de tres grans línies d’actuació. La més important, enfocada directament al món cultural, bàsicament per professionalitzar la seva manera de fer. La fundació està creada per empresaris, que coneixen molt bé l’àmbit de la gestió i les eines necessàries per muntar una empresa i treballar la seva sostenibilitat. Pel que fa als projectes culturals, excel·leixen en el fet cultural, però normalment mai han tingut l’oportunitat d’adquirir coneixements pel que fa a la gestió del seu projecte. 

Des de la fundació treballeu per canviar-ho.

Nosaltres hem detectat que hi ha projectes culturals extraordinaris que, per una falta de gestió, són efímers. Treballem perquè això no passi i volem que, si hi ha un fet cultural extraordinari, sigui molt perdurable en el temps. Amb aquest propòsit, treballem la sostenibilitat en tots els seus aspectes perquè és l’única manera de tenir una xarxa cultural robusta. 

Una d’aquestes eines és el programa Impulsa Cultura.

Durant un any, és com si féssim un Master of Business Administration (MBA) adaptat al món de la cultura. Es pot dir que ensenyem a projectes culturals a autoconsiderar-se empresa, que des del món de la cultura costa molt. I treballem aspectes com els públics, màrqueting…

Cada any donem entrada a entre quaranta i cinquanta projectes i un d’ells rep el premi Impulsa Cultura, que li dona una notorietat, unes garanties i una visibilitat molt importants. Tots els projectes que han passat per aquest programa formen part de la comunitat Impulsa, que són 291, i al llarg dels anys s'interrelacionen i comparteixen experiències i inquietuds. 

La idea és que els projectes culturals disposin de totes les eines a l’abast per continuar excel·lint i que el seu èxit sigui perdurable en el temps.

Exacte, et poso un exemple: a l’època de la covid, la nostra formació es va centrar molt en estratègia digital. Com que no podien treballar per les restriccions, vam intentar que transformessin digitalment la seva oferta cultural. Ara, de cara al mes de juny, tenim prevista una formació sobre intel·ligència artificial, atès que l’objectiu és mantenir-los molt al dia de tot el que ve i de tot el que ells poden implementar perquè el seu projecte excel·leixi sempre. 

També heu bolcat molts esforços a enfortir el mecenatge.

És un àmbit molt important per a nosaltres i la segona línia principal d’actuació. En aquest sentit, ens hem relacionat molt bé a nivell nacional i vam impulsar una plataforma pel mecenatge on vam reunir 191 entitats, que van més enllà del sector cultural, perquè el mecenatge no només afecta la cultura, sinó també la recerca o el món social, entre altres. Tots plegats, hem estat molts anys lluitant per una reforma de la llei de mecenatge estatal perquè el marc legislatiu afavoreixi el suport a les entitats sense ànim de lucre.

Ha trigat, però finalment ho vau aconseguir.

Ha costat molts anys i ha estat una veritable muntanya russa, amb convocatòries electorals pel mig i un munt de dificultats. Actualment, la reforma estatal es troba en el període d’esmenes, però ja va entrar en vigor l’1 de gener. Amb tot, l'important és que hem aconseguit ser un lobby de referència en l'impuls i la redacció de lleis de mecenatge, amb l’objectiu d’equiparar-nos als nostres veïns europeus.

Quines són les millores més destacades que introdueix la reforma estatal de la llei de mecenatge?

La més cridanera és la pujada en les deduccions, tant pel que fa a renda com a societats. També el fet d’apujar el micromecenatge a 250 euros, que té molta importància perquè les persones que aportin aquestes quantitats puguin gaudir d’un retorn rellevant. Un altre canvi important és la introducció del mecenatge de recompensa, mentre la llei establia que la donació era pura i simple. Ara bé, potser el que més remarcaria és que hem aconseguit trencar aquest mur intocable que era reformar la llei de mecenatge a Espanya. 

"Tenim una mirada molt dura i molt esbiaixada envers el mecenatge".

La reforma s’adapta als temps actuals.

La prova d’això és que tot l’arc parlamentari ha estat d’acord en el fet que calia adaptar el mecenatge al segle XXI. La llei era del 2002 i tot ha canviat molt d’aleshores ençà. Si tu agafes un telèfon mòbil del 2002, gairebé no pots fer res, ni tan sols enviar un WhatsApp, doncs amb la llei passava una mica el mateix. La societat ha avançat molt i la llei anterior no reflectia aquest progrés. 

És la llei que ambicionàveu des de la FCC?

És la llei que s’ha pogut negociar. Cal entendre que sempre que negocies una llei de mecenatge, la clau la té el Ministeri d’Hisenda. Jo sempre explico una anècdota esclaridora d’un exministre francès de cultura, Jean-Jacques Aillagon, que quan li van proposar ser ministre de cultura, va preguntar que abans volia saber qui seria el ministre d’Hisenda. Ell sabia que només podria treballar si el seu homòleg a Hisenda compartia la seva concepció i visió del mecenatge. Això sempre ha estat així, i, en part, per això la reforma ha costat tant d’assolir.

La reforma ens situa al nivell dels països del nostre entorn?

Des de la fundació creiem que a la llei li falta molta més ambició en la pedagogia sobre el mecenatge. A França, per exemple, tenen la mission du mécénat, una institució que explica, territori a territori, els beneficis del mecenatge i qui pot ser mecenes. 

A Espanya, malauradament, encara tenim una mirada molt dura i esbiaixada envers el mecenatge. Cal comprendre que és cosa de tots i que és un benefici per a tots. El mecenatge no és un senyor ric a punt de morir que no sap què fer amb els seus diners. Hem de trencar molts estigmes i entendre que les empreses fan mecenatge perquè necessiten vincular-se a uns valors propers al territori en què operen. I això ho aporta la cultura.

Ara esteu impulsant una llei catalana de mecenatge. Per què és necessària?

Moltes comunitats ja han legislat en aquest sentit perquè hi ha un tram de l’IRPF sobre el qual les autonomies poden legislar per fer mecenatge. A Catalunya també necessitem aquesta llei, és injust que no la tinguem perquè històricament hem estat de les comunitats que hem fet més mecenatge. La llei està redactada i presentada a la taula de tots els partits polítics, ara estem esperant que es formi govern per tornar a collar i tirar-la endavant. Haver assolit la reforma de la llei espanyola ens fa ser positius respecte a la llei catalana.

Tornem a les línies estratègiques de la FCC. Hem parlat del món cultural i del mecenatge, quina és la tercera?

La del món de l’empresa. Aquí tenim molta feina a fer i el que hem fet, sobretot, és molta pedagogia. Hem llançat una eina pionera a Europa, que és el Segell Impulsa Cultura, que valida el fet que una empresa està certificada en el seu suport a la cultura. És una mostra de bones pràctiques, de reconèixer empreses afins a uns valors i que van més enllà del mer benefici econòmic, sinó que busquen una economia d’impacte. Una empresa que aposta per la cultura és una empresa que aposta per la seva gent, i ho volem reconèixer.

L’empresariat català, en general, és sensible al fet cultural? Té prou interioritzada i comprèn la idea que cal donar importància i suport a la cultura?

Cal continuar insistint en aquest fet, i m’explico: si a una empresa li ve el Banc d’Aliments o l’hospital Sant Joan de Déu per demanar-li suport, el retorn per a la marca es veu molt clar. 

Amb la cultura no passa el mateix.

Encara cal explicar-ho molt perquè sovint el retorn no es veu tan clar. No és un retorn imputable directament al compte de resultats, o no és prou marquetinià, i cal insistir-hi més. A França, en canvi, les empreses tenen un orgull extraordinari pel seu suport al món cultural. Allà, vincular-se al món cultural és fer pujar el nivell de la marca. Per contra, aquí ho vivim d'una manera molt més discreta, amb un suport molt més personalista, més de tu a tu. No hi ha un sentiment de país cap a la cultura que tenim. 

"Tot projecte cultural té un impacte a la societat".

Heu acompanyat molts projectes culturals. Me’n podries destacar alguns?

Tots han estat importants, però t’he de destacar els premiats. Un dels que em va impactar molt és ‘Traspassant l’objectiu’, un projecte que, a través de tallers de fotografia a presons de dones, canvia la mirada de dones que no es podien ni mirar al mirall i les ajuda a rehabilitar-se i reinserir-se a la societat. O ‘Art singular’, que treballa amb persones amb discapacitat i ven les obres que fan en tallers de pintura i dibuix a exposicions. I en citaria molts més, com Itinera, ‘Cinema en curs’, Gargar Festival o Apropa Cultura, entre molts altres.

Què us ha aportat el contacte amb projectes com aquests?

La seva resiliència i capacitat per aguantar tantes patacades, són persones molt convençudes del poder dels seus projectes. I moltes d’elles viuen en precarietat, per això sentim la necessitat d’acompanyar-les i ajudar-les a fer forts els seus projectes. Com a país no hauríem de permetre que la cultura visqui en precarietat. S'ha de poder viure d'aquests projectes culturals, i és el que nosaltres intentem, posar-hi la mirada empresarial perquè tinguin un èxit perdurable en el temps.

Encara estem lluny de la sostenibilitat de la cultura?

Depèn, hi ha projectes que ho són i altres que no. Aquí entren en joc molts factors i és cert que hi ha cultura que mai serà sostenible. El que sí que puc dir és que tot projecte cultural té un impacte a la societat. I d’això ens en beneficiem tots. Només per això, es mereix que ens ho mirem des del respecte i el reconeixement, que és el que demanem des de la Fundació i pel que treballem.

Parlem del futur de la FCC.

Vam fundar aquesta entitat fa deu anys amb vuit empreses i avui en som quaranta. La idea és continuar creixent així i continuar fent comprendre el mecenatge, és a dir, que Catalunya mai perdi un fet cultural per no trobar recursos.