Una coordinadora d'arrels diabòliques

Els balls de diables, siguin o no centenaris, s’apleguen des d’aquest 2017 en la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya (CBDTC). Constituïda el 22 de gener a Vilanova i la Geltrú, aquesta nova entitat és hereva de la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments.

Vetllar pel reconeixement públic i institucional dels balls de diables tradicionals forma part del full de ruta marcat per la CBDTC que, a més, es planteja difondre models i recerca del sector i el  més destacat, vetllar pel manteniment de les colles existents i la recuperació i/o creació de noves.

Fèlix Mach: "La necessitat d'existir sorgeix perquè els Balls d’aquest model som realment minoritaris”

“La Coordinadora neix per la voluntat dels Balls de Diables que l’han fundat, entenent que junts  resultarà més profitosa la tasca de difondre el model de Ball de Diables que defensem, que practiquem i que qualifiquem de “tradicional”. I la necessitat d'existir sorgeix perquè els Balls d’aquest model som realment minoritaris”, assegura Fèlix Mach, president de la nova Coordinadora.

Actualment la formen 11 colles de diables fundadores: Ball de Diables de Reus, Ball de Diables de Tarragona, Ball de Diables de Torredembarra, Ball de Sant Miquel i Diables de La Riera de Gaià, Ball de Diables del Vendrell, Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables de Vilafranca, Ball de Diables de Sitges “Colla Vella”, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona i Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada.

Tot i que avui no es compta amb un cens fiable, les estimacions són que al Principat existeixen unes 300 agrupacions que fan activitats lúdiques, festives o d’espectacles amb pirotècnia, sota diverses denominacions: colles de diables, de dimonis, ... I al País Valencià n’hi hauria una trentena, mentre que a Ses Illes, unes altres vint.

Elements que identifiquen un ball de diables tradicional

Per a Mach, l’essència del Ball de Diables Tradicional és que “no som un grup d’animació, ni uns artistes que fem espectacles amb pirotècnia. Som un element indestriable del cicle ritual en les nostres festes patronals locals tradicionals, i fins i tot, patrimonials”. El president de la Coordinadora també recalca que -els tradicionals- formen part dels anomenats “entremesos o balls parlats”, amb un origen de representació teatral religiosa “basat en l’escenificació de la lluita de les forces del cel contra l’infern, que volem mantenir. Els nostres Balls compten amb un acte sacramental”.

Assenyala que “no hi ha diferències essencials, sinó el conjunt de totes”. D’una banda, en l’execució pràctica al carrer i en l’ús de la pirotècnia: “no ens rebolquem per terra, no llancem foc per la boca, no ens enfilem els uns damunt els altres, no fem batucades i no projectem les maces o forques enceses a l’alçada del cos del públic”. Mach assegura que són curosos amb la normativa de seguretat i autoprotecció (en el trasllat, emmagatzematge, distribució, enceses, manipulació, ús al carrer, etc.). I d’altra banda, també s’identifiquen diferències amb els balls no tradicionals: vestuari, estris auxiliars, personatges i recitat de versots.

“Un dels nostres objectius és fer difusió del model tradicional i fer-ne proselitisme”

La Coordinadora està oberta a tots els grups o colles que vulguin integrar-s’hi, i que ja comparteixin o adoptin de manera inequívoca el model tradicional. “Un dels nostres objectius és fer difusió del model tradicional i fer-ne proselitisme”, segons Mach. Fins avui han estat sobre la dotzena de colles que s’han interessat per conèixer millor la proposta de la nova Coordinadora.