Xavier Cordomí: "Mantenir les festes de Sant Roc de la Plaça Nova és una qüestió de resistència i resiliència"

Les festes de Sant Roc de la Plaça Nova és la festivitat més antiga de Barcelona. Celebrada des de 1589, enguany arriba la seva 432a edició tractant de recuperar la normalitat en la majoria d'actes després que l'any passat hagués de celebrar-se en un format reduït, realitzant només els actes més tradicionals que es van poder seguir per streaming. Enguany, del 13 al 16 d'agost, l'Associació de Festes de la Plaça Nova ha preparat una programació farcida d'activitats amb totes les mesures de seguretat necessàries. Consulta el programa en aquest enllaç.

Entre els objectius de l'Associació de Festes de la Plaça Nova es troba el manteniment i conservació de les festes de Sant Roc de la Plaça Nova; treballar en projectes i l'arxiu per conservar la memòria del barri; i impulsar l'activitat de colles de cultura popular. El Xavier Cordomí, president d'aquesta entitat, ens parla de la història de les festes de Sant Roc de la Plaça Nova, de la figura i la llegenda de Sant Roc, sobre l'entitat i el programa que ha preparat enguany.

Enguany se celebra la 432a edició de les festes de Sant Roc. Quina és la seva història?

L'inici d'aquestes festes està documentat l'any 1589 pel llibre de la confraria de Sant Roc de la Plaça Nova. Sant Roc va ser declarat patró de Barcelona l'any 1563. Es fa vot de ciutat i per tant se celebra la festa. De fet, el dia de Sant Roc és festiu a Barcelona fins a gairebé inicis del segle XX. Arran del seguici de Sant Roc dut a terme pel consistori, neixen les festes de Sant Roc de la Plaça Nova, així com la Confraria de Sant Roc de la Plaça Nova.

Són unes festes que no s'han deixat de celebrar fins ara, amb els daltavalls lògics, com les guerres. Però la renovació del vot no s'ha deixat de fer mai. Considerem que és la més antiga, i així ho va reconèixer la Generalitat l’any 2017 amb la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Són unes festes que no s'han deixat de celebrar fins ara, amb els daltavalls lògics, com les guerres. Però la renovació del vot no s'ha deixat de fer mai. 

La festa, però, ha anat evolucionant.

Com totes les festes. En el segle XIX totes aquestes festes es converteixen en festes populars de carrer. És a dir, al voltant d'una festa votiva, es duen a terme actes populars. Tenim constància, amb noms i cognoms, d'una primera comissió de festes el 1830. A finals del segle XIX, ja no era només la Confraria, sinó que eren veïns i veïnes que s'organitzaven en la Comissió de festes de Sant Roc. Les dues organitzacions, juntament amb el gremi dels bastaixos de la Plaça Nova, impulsen les festes de Sant Roc de la Plaça Nova.

L'any 1884 és una data significativa també, ja que es modernitza la festa. Tenim constància que es llencen els castells de foc més importants de Barcelona a escala de festes populars d'aquell moment, es guarneixen carrers i places, es desenvolupen noves activitats i s'incorpora una activitat que acaba esdevenint un element singular, que és la Cucanya de la Plaça Nova, un joc de cucanya diferent, així com moltes altres tradicions que han perdurat fins als nostres dies.

Quina és la història que se li atribueix a Sant Roc?

Sant Roc neix al segle XIII, en el seu si d'una família benestant de Montpeller. Estudia medicina a la facultat de medicina més important en aquell moment, a la seva ciutat natal, i a patir d'aquí es dedica a curar persones malaltes, sobretot empestades. La versió de l'església diu que, paral·lelament, es converteix en frare franciscà, abandona totes les seves riqueses i es dedica a anar pel món a fer de franciscà i metge. D'aquí li venen les llegendes que cura la pesta i altres epidèmies, quelcom que el fa ser un sant molt popular i de molta actualitat ara mateix.

I quina seria la seva llegenda relacionada amb Barcelona?

A Barcelona se li atribueix una llegenda que és similar a totes les altres llegendes de Sant Roc. La llegenda diu que el Sant arriba a la ciutat, tot i que històricament no ha vingut mai a Barcelona, lògicament, es troba una ciutat empestada i es dedica a curar malalts. Ell, però, també cau malalt, i es refugia sota els arcs de la muralla romana, on actualment hi ha la Plaça Nova, amb altres empestats i sense rebre l'atenció de ningú.

Es guareix, però, amb l’ajut del gos del forner. Sabem que a la cantonada de la Plaça Nova amb el carrer Boters al segle XVI hi havia un forn, que de fet ara se li diu 'el racó del forn'. Doncs cada dia el famós gos de Sant Roc li portava uns pans que robava del forn per poder-lo alimentar. Quan Sant Roc es recupera i torna a Montpeller, el gos torna amb ell. A la imatge de Sant Roc que hi ha a la Plaça Nova, el sant està acompanyat d'aquest gos, que aquí és de color blau cel. 

Quin és el motiu que el gos de Sant Roc barceloní sigui de color blau cel?

La capella de Sant Roc es trobava a un arc que comunicava les torres del Bisbat i l'Ardiaca. El 1823 aquest arc es va enderrocar i, amb un permís municipal, la fornícula es va traslladar on està ara actualment, que és a la torre romana de l'edifici de la casa de l'Ardiaca. Es va col·locar una nova imatge del Sant, diferent de la que estava a l'arc. Tradicionalment els administradors de la festa s'encarregaven de guardar la imatge a casa seva. Al voltant de l'any 1860, un dels administradors que guardava aquesta figura li va caure a terra i es va trencar el gos.

Quan es va haver de restaurar la figura, el restaurador li va preguntar al president de la comissió de festes de quin color havia de pintar el gos. La resposta, en to de broma, va ser ‘si et sembla pinta’l de color blau cel’. I així ho va fer.

I va fer d'aquesta figura quelcom especial.

Aquesta figura era molt coneguda, la gent anava a veure el gos blau cel de Sant Roc de la Plaça Nova. No obstant això, l’any 1936, amb les revoltes, es va trencar la imatge. Va ser substituïda per diferents figures al llarg dels anys, però la vam tornar a recuperar l’any 2015 amb aquest gos blau cel.

Per quin motiu s’ha mantingut la festa fins als nostres dies?

S’ha mantingut per diferents motius. Per una banda, hem de tenir en compte que és una festa votiva i, durant segles, sempre hi ha hagut gent que ha volgut renovar el vot. D'altra banda, no és una festa que estigui en l’ull de mira del botellot, com altres festes. El jovent hi ve, però en un altre sentit. És una festa focalitzada en un espai reduït, amb activitats amb un sentit més tradicional, amb balls i concerts, però que no pretén fer crida, sinó que el que pretén és mantenir l’essència.

És una festa focalitzada en un espai reduït, amb activitats amb un sentit més tradicional, amb balls i concerts, però que no pretén fer crida, sinó que el que pretén és mantenir l’essència.

És curiós que es mantingui aquesta festa tants anys en un espai tan cèntric com el barri de la Catedral.

Sempre ha estat un barri molt actiu. Fins l'any 1958, quan s'obre l'avinguda de la Catedral, hi havia molts comerços i les festes de Sant Roc era la festa del barri. Durant segles, les famílies, a través dels seus comerços, havien sostingut aquesta mena de poble dins de la ciutat, en un lloc insòlit com és el centre de la ciutat. Això va ser així fins que el barri es va començar a destruir, primer amb l'obertura de l'avinguda Laietana, i després amb els bombardejos del 1938, que van destruir bona part d'edificis i carrers del barri. Això ho explico al llibre 'El barri perdut'.

A partir d'aquesta època ha estat una qüestió de resistència i de resiliència. S'ha conservat pràcticament com una qüestió d'identitat en un barri que havia estat molt actiu, però que va patint moltes agressions. El 2019 estàvem en un moment punta de gentrificació del barri, una cosa que continua, fomentant el turisme barat, com passa en altres punts de la ciutat, com a la Barceloneta, per exemple. És una festa que aplega gent de tota la ciutat que s'identifica amb aquest sentit identitari barceloní.

L'any passat es va fer un tipus de festa ben diferent.

Només es van fer els principals actes tradicionals el dia de Sant Roc, que per sort va caure en diumenge, i es van poder seguir per streaming. En aquell moment vam preparar la festa tenint en compte que hi havia una important desescalada, però va coincidir amb el repunt de la pandèmia. Així que vam fer el seguici, que va ser l’única cercavila que es va fer durant l’agost passat, i vam decidir, donada la situació, celebrar els actes més tradicionals, els que es mouen al voltant de la renovació del vot, i fer-ho tot només en un dia.

I enguany quina serà la programació?

Ja hem plantejat la festa amb pràcticament tota la normalitat. Enguany hem preparat tres plans, amb diverses versions. Fa uns dies vam tancar la festa definitiva amb l’Ajuntament. Està autoritzada tota la festa dins de les mesures actuals. És a dir, que les úniques coses que no es poden fer són itineràncies, com les cercaviles, a no ser que es faci en un circuit tancat. Així que, a diferència de l'any passat, aquest any no hi haurà seguici tal com el coneixem, sinó que es farà d'una altra manera. Tampoc es faran balls ni cercaviles de gegants.

No hi haurà correfoc, però si un espectacle de foc al Pla de la Seu amb els diables i el bestiari del barri. Es faran castells de foc i es faran trobades de gegants de Ciutat Vella. Per la resta, es mantenen totes les activitats tradicionals del dia de Sant Roc, els espectacles infantils i els concerts. També comptem amb una campanya de Càritas Diocesana, com cada any, de recollida d’aliments, així com una cursa per a nens i nenes amb mobilitat reduïda.

Quines entitats paticipen?

L'Associació de Festes de la Plaça Nova compta amb diverses seccions amb colles de cultura popular. Tenim colla de gegants centenaris, colla de gegants nous i gegants infantils; capgrossos; el Nan Cucut; som els portadors i mantenidors de l'Àliga de ciutat de Barcelona; tenim la Vibria de Barcelona com a bèstia de foc, així com l'Arpella del Barri Gòtic; els diables del Barri Gòtic; el grup de grallers la Pessigolla i el grup de tabalers Percúdium.

A més, dins la casa dels entremesos, la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella, tots els col·lectius federats, d’alguna o altra manera, també hi participen amb l'esbart, els gegants, el bestiari, els diables, etcètera.

El món associatiu de la festa i la cultura popular estem esgotats, és una batalla contínua.

Com esteu vivint les entitats de cultura popular aquesta situació?

La cultura popular i les festes majors hem estat la darrera baula de la desescalada del Procicat. Cada vegada que s’han revisat les mesures, s’ha tingut en compte el teatre, el cinema, els festivals, les discoteques, en definitiva, qualsevol àmbit cultural, i les festes majors i la cultura popular s’han quedat a la cua. Encara estem patint mesures que per a la restauració o les terrasses ja s'han resolt, però no per a les festes majors. S’autoritzen actes esportius o manifestacions al carrer, però no estan permeses les cercaviles.

Quin és l'estat de les entitats i colles?

El món associatiu de la festa i la cultura popular estem esgotats, és una batalla contínua. Ja era així abans de la pandèmia, ens topàvem amb les normatives, les llicències, sense un criteri coordinat i amb molts canvis. Veníem tocats, veient com se'ns posaven pals a les rodes. I ara estem molt esgotats per la descoordinació i la irrealitat de mesures que no tenen criteri. Entenem que ha de prevaldre la seguretat en tots els àmbits, però si la festa no desescala, no entenem que es faci a altres àmbits. La festa també genera un moviment econòmic important.

Estem esgotats perquè hem anat perdent múscul social. Costa fer la renovació de les juntes amb el sobreesforç i la sobrefeina que se suma a la feina que es fa habitualment: molta documentació, paperassa, traves, criteris poc definits, poc unificats, i per les juntes suposa un sobreesforç important. Tothom té el seu ofici, ningú es dedica a la feina a muntar Festes Majors. Si després d'una jornada laboral has de batallar contra tota una maquinària administrativa que t'exigeix, és esgotador.