Xavier Salicrú: “El contrapàs és una dansa popular que no es correspon a l'espectacle sorgit dels esbarts”

Federació Ateneus de Catalunya
Autor/a: 
Oriol Jordan
El contrapàs a Sant Genís de Palafolls
El contrapàs a Sant Genís de Palafolls
Xavier Salicrú, en un acte recent a Palafolls
Xavier Salicrú, en un acte recent a Palafolls

Xavier Salicrú: “El contrapàs és una dansa popular que no es correspon a l'espectacle sorgit dels esbarts”

Autor/a: 
Oriol Jordan
Federació Ateneus de Catalunya

Resum: 

Aquest cap de setmana se celebra la 3a Contrapassada a Prats de Lluçanès. Una de les poblacions participants serà Sant Genís de Palafolls. Parlem amb en Xavier Salicrú (Pineda, 1968), l'ànima del ball a Sant Genís.

Què és el Contrapàs?

El contrapàs, el que hem heretat, és una dansa que sorgeix al segle XVII i que va anar evolucionant fins al segle XIX. L’origen el trobem en les danses tradicionals tardomedievals del segle XV, tal com afirmen els estudiosos. Però com a tal, ens hem de remuntar al segle XVII.

Quin fet es produeix, doncs, al segle XIX?

El contrapàs arriba amb plena salut fins a la segona meitat del segle XIX. En aquell moment, a l'àrea de la Catalunya Vella (on hi havia més tradició) comencen a aparèixer noves formacions musicals que van deixant enrere el ball com és la Cobla de Tres Quartans que amenitzaven les trobades populars. Amb l'aparició d'aquestes noves formacions, els músics de tradició oral antiga van entrant en decadència i, amb això les peces que ells tocaven. Del contrapàs en van quedar algunes reminiscències com és el cas de Sant Genís, i els contrapassos que es ballen els dissabtes a Ripoll, Banyoles... llocs més 'rurals'. Això es manté més o menys fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.

Els esbarts van acabar transformant una dansa popular en un espectacle

Aleshores va arribar la dictadura franquista que ho va estroncar tot

La Guerra Civil acaba amb tot. A partir dels anys cinquanta apareix el moviment folklòric dels esbarts, que té la finalitat de recuperar tradicions. En aquell moment encara es podia trobar gent que havia ballat el contrapàs, però el que fan els esbarts és transformar-lo posant-lo dalt de l'escenari. Aquest és un canvi substancial, perquè el contrapàs és una dansa popular, un ball de plaça, i en el moment en el qual es posa dalt d'un escenari, s’introdueixen algunes modificacions perquè sigui un ball més lluït, amb moviments més estrictes, encarcarats o tibats com ha passat amb la sardana, i això acaba transformant un ball popular en un espectacle. Així que el que hem tingut des dels anys cinquanta fins als vuitanta, són danses recuperades, però mancades d'aquell esperit popular original. El que fem dissabte amb la 3a Contrapassada, és trobar-nos tots aquests municipis que per diferents raons hem mantingut la tradició del ball original dels anys vint i trenta, sense passar pel sedàs dels esbarts. Això no vol dir que no reconeguem la feina dels esbarts, perquè segurament sense aquest esforç recuperador moltes tradicions s'haurien perdut, però nosaltres anem més enllà i fem un salt en el temps.

A banda de les poblacions que us trobareu aquest cap de setmana, teniu constància d’alguna altra que encara el balli?

Actualment hi ha moltes poblacions que ballen contrapassos a través dels esbarts. Que el ballin així de manera popular aplegant-se per festes, només som els pobles que anirem cap a Prats. Amb això, insisteixo en el fet que no es tracta de desmerèixer la feina que fan, però parteixen d'una premissa errònia perquè estan practicant un ball que no respecta la tradició original.

I en el cas de la teva població, Sant Genís de Palafolls?

Aquí es comet un altre error, el contrapàs que ballem a Sant Genís s'ha perpetuat amb la denominació de 'Contrapàs de Sant Genís', però en realitat no hi havia contrapassos de cada poble. No estem parlant de pobles emmurallats on la gent ballava a casa seva i al poble del costat feien una cosa completament diferent. La tradició és més permeable i porosa, el contrapàs que ballem encara a Sant Genís agafava una àrea més extensa que acostumem a anomenar La Selva Marítima: parlem de poblacions que anaven des de Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella Santa Susanna, etcètera. La gent anava d'un lloc a l'altre, els músics també... no era una cosa estricta d'un municipi i prou. Jo no estic d'acord amb expressions com "el nostre contrapàs", o "el contrapàs de Sant Genís".


Quina relació hi ha amb la sardana?

D'entrada, hem d'aclarir una cosa: la sardana no ve del contrapàs. Totes dues danses sorgeixen en paral·lel al mateix moment i com a evolució en el temps de les danses tardomedievals que comentàvem abans. De la sardana sí que hi ha més documentació, però estem parlant de fets paral·lels.

Quan es balla a Sant Genís?

Cada estiu fem la ballada. Recordem que una cosa característica del contrapàs és que no el ballem dalt de l'escenari. No és un espectacle, és un ball a la plaça amb la finalitat que la gent s'apunti com qui entra en una discoteca avui i es posa a ballar. Evidentment, si no ho has fet mai, és complicat entrar en un ball que no coneixes, i és per això que fem els tallers previs.

A Sant Genís hem heretat la manera de fer i de ballar dels nostres avantpassats i això ens manté lligats al passat

Com animaries la gent perquè s'animés a practicar-lo?

Jo que sóc un apassionat de la tradició, trobo que el contrapàs ens lliga amb la gent que ens ha precedit. En certa manera, en aquest cas a Sant Genís hem heretat la manera de fer i de ballar dels nostres avantpassats i això ens manté lligats al passat i ens convida a seguir la tradició.


És complicat aprendre a ballar-lo?

No, el contrapàs té dues figures dintre dels que el ballen: el cap danser i la cua, i es balla en rengle. Aquests són els que porten el ball. Has de parar atenció, però el qui dirigeix la dansa fa com a les sardanes que sempre hi ha un que compta i la resta segueixen. Amb el contrapàs cal que et deixis endur per la música, nosaltres no ballem al ritme de l'un, dos, tres sardanista, i si no et saps les tirades de memòria, la tonada ja t'acompanya i pots saber si s'ha acabat el curt o el llarg.

I quins instruments es tocaran aquest cap de setmana?

El flabiol, el bombo, la cornamusa... aquí a la zona de la Selva Marítima, de la cornamusa en diem coixinera. Segurament també hi haurà alguna viola i algun violí acompanyant. El ball sempre està obert a modificacions en el sentit musical.

Qui és en Carles Mas? Hem vist que farà una conferència el mateix divendres al vespre

Ell és mestre de dansa, músic i historiador de música. I bàsicament és el nucli de tot això. Ell és qui va tornar, als anys vuitanta, a les poblacions on s'havia perdut el contrapàs per la guerra, i va fer la tasca de recuperar la informació dels anys vint i trenta, i ens l'ha anat transmetent. A Ripoll i Prats de Lluçanès, la tradició havia seguit molt residualment, però havia estat 'contaminada' per algun esbart, i ell, aportant els seus coneixements, li ha pogut donar la volta i retornar el ball a l'origen. En Carles Mas forma part d'un grup que es diu Xuriach, un grup de gent coneixedora de la dansa antiga i de la seva evolució.

El contrapàs de Sant Genís va acabar derivant en un contrapàs de Carnestoltes, un fet insòlit a tot el territori

Hi ha alguna peculiaritat que diferenciï el contrapàs de Sant Genís de la resta?

Cada contrapàs ha evolucionat d'una manera concreta al llarg del segle XVIII i XIX. El nostre, en concret, s'ha anat transformant de manera diferent a la resta de contrapassos de la Catalunya Vella, fins a derivar en un contrapàs de Carnestoltes, una festa de ballaruga més divertida i de disbauxa. En altres casos, van acabar essent absorbits per l'Església, ballant-se a dins de manera més solemne i cerimoniosa, com va passar a Ripoll. Allà, el contrapàs està acompanyat d'una lletra adaptada a totes les tirades de llarg, el 'Divino', la Passió de Jesús. De fet, una manera de captar gent que feia servir l'Església era oferir a la gent que ballava a la plaça que ho fes a dins de l'Església. Amb aquest gest es captava la gent, i aleshores, amb el temps, el ball s'anava modificant. En Carles Mas comenta que a Sant Genís devia passar quelcom similar però que, pel motiu que fos, va acabar perdurant aquesta versió festiva.

Afegeix un comentari nou
0