Guillem Perdrix: "El cooperativisme està plenament implicat i és motor del tercer sector a Catalunya"

Associació per a Joves Teb
El director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Perdrix, en una presentació
El director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Perdrix, en una presentació
Logotip de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Logotip de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Guillem Perdrix: "El cooperativisme està plenament implicat i és motor del tercer sector a Catalunya"

Associació per a Joves Teb

Resum: 

Parlem sobre cooperativisme, tercer sector i economia social i solidària amb el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Perdrix.

Guillem Perdrix (Barcelona, 1978) dirigeix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des del 2012. És llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la creació i consolidació d’empreses en entitats com la Fundació cp’Ac i la consultora D'Aleph. És també professor associat al Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB.

Quin és l'estat de salut del cooperativisme català?

El cooperativisme està en bona forma i ho posa de manifest el fet que, de manera sostinguda, creix l’ocupació a les cooperatives. El segon trimestre de 2017 ha crescut un 6,2% respecte al mateix període de l’any passat. A més, l’any 2016 es van crear 177 noves cooperatives a Catalunya, una xifra que representa un increment del 63% sobre la quantitat de noves cooperatives creades l'any anterior, que va ser de 113. De les 177 noves cooperatives creades, 156 corresponen a cooperatives de treball, la modalitat preferida per les persones que decideixen crear cooperatives, ja que gairebé 9 de cada 10 noves cooperatives són de treball. L'increment en la creació de cooperatives de treball és del 56% respecte de l’any passat. De cara a aquest any ens mantenim optimistes.

Esteu rebent més suport institucional ara?

La tasca de la Federació impulsant el cooperativisme i treballant per donar a conèixer la fórmula cooperativa entre els prescriptors i entre les persones que volen emprendre contribueix a generar consciència des de fa anys entre actors institucionals. Estem molt satisfets de veure com les diverses administracions s’han implicat en l’impuls al cooperativisme i a l’economia social i solidària. De forma específica, la Federació i les diverses administracions públiques han mantingut una col·laboració regular i una relació de suport i confiança mutu.

S'estan creant, per exemple, els ateneus cooperatius. Seran un impuls per al cooperativisme?

Confiem que així sigui. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya fa anys que treballem al territori amb un projecte consolidat que és el Municipi Cooperatiu, al qual recentment, s’ha afegit la ciutat de Barcelona. En el marc d’aquesta iniciativa estem treballant estretament amb diversos Ateneus Cooperatius i estem convençuts que, junts, contribuïm a dinamitzar el cooperativisme al territori.

Compteu amb una Sectorial de Cooperatives d'Iniciativa Social. En què es diferencien de les altres cooperatives?

Les cooperatives d’iniciativa social representen una quarta part de les cooperatives federades. A la Federació s’agrupen en una Sectorial que les representa i vetlla pels seus interessos. Les cooperatives d’iniciativa social duen a terme la seva activitat amb criteri empresarial i vocació social, a tots els àmbits del sector d’atenció a les persones.

La condició d’iniciativa social s’adquireix quan la cooperativa té dins de les seves finalitats, la satisfacció de necessitats socials no ateses, o ateses insuficientment, pel mercat, com ho són la integració laboral, la plena inserció o la defensa de persones o col·lectius amb dificultats especials d’integració o afectats per qualsevol tipus d’exclusió social o limitació de llurs drets socials. A més, les cooperatives d’iniciativa social, han de tenir la condició de cooperatives sense ànim de lucre.

Al Tercer Sector estem acostumats a parlar d'associacions i fundacions. Hauríem d'incloure les Cooperatives d'Iniciativa Social, oi?

Totes les cooperatives sense afany de lucre són part essencial del tercer sector. De fet, a la Taula del Tercer Sector hem format part històricament de la Junta Directiva. També presidim la Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. Podem afirmar que el cooperativisme està plenament implicat i és motor del tercer sector a Catalunya.

Hi ha associacions que es transformen en cooperatives. És habitual? Per què passa?

És molt habitual i respon al fet que, quan una associació comença a generar activitat econòmica, el model que s’adapta més és una empresa i en aquest sentit, la cooperativa sol ser el primer pas. A la Federació fem sovint xerrades informatives per explicar com dur endavant aquesta transformació d’associació en cooperativa.

També esteu implicats en el moviment de l'economia social i solidària. Què hi podeu aportar des del món cooperativista?

Les cooperatives són una part essencial i majoritària de l’economia social i solidària, que no es podria entendre sense elles.

Penses que les "Altres economies" poden arribar a ser una alternativa al sistema capitalista?

El cooperativisme mobilitza una profunda voluntat de transformació social que va molt més enllà del nostre territori. Al món 250 milions de persones es guanyen la vida com a socis o treballadors d’empreses cooperatives i mil milions de persones hi estan vinculades. Conjuntament, les empreses cooperatives contribueixen a un món millor perquè promouen ocupació estable i de qualitat, creixement econòmic sostenible, i posen les persones per davant de tot, donant-los veu i vot i reconeixent la seva aportació.

Afegeix un comentari nou
1

Guillem Perdrix

Article entretingut, però les dades (autocomplaents son les de sempre)expliquen poc.

Quin dia us decidireu a reflexionar sobre alguns problemes relacionats amb el capital cooperatiu?

Exemples:

Com poden accedir les cooperatives a sectors econòmics “capital-intensius”.

Com poden redimensionar-se les cooperatives que treballen en dimensiones no rendibles i que per tant estan abocades a l’estancament o el fracàs.

La propietat col·lectiva del capital (externa: cooperació financera) és certament incompatible amb la idea cooperativa?

Per que mai hi ha hagut a casa nostra una farinera cooperativa?

Més d’un 50% de les Pymes “moren” abans dels cinc anys. i una de les causes d’aquesta rapida fallida és la precarietat de finançament amb recursos propis o aliens. Passa el mateix amb les cooperatives?

A la celebració de la darrera diada de la cooperació en Fermí Vives deia que si no reflexionem sobre el tema financer estem fotuts. Doncs això.

Josep Edo