Salvador Alsina: “Que el nen o la nena necessiti una correcció visual trenca l’economia domèstica”

Visión y Vida és una entitat de llarga trajectòria que té per objectiu millorar la salut visual. Salvador Alsina n’és el president i afegeix que també fan una tasca de conscienciació perquè la societat i l’administració donin a la visió la importància que mereix. Després de la pandèmia, Visión y Vida ha publicat diversos estudis en els quals es fa palès com les noves rutines han afectat els nostres ulls i com la mala situació econòmica de moltes famílies impacta a l’hora de tenir cura de la visió.

Creus que no donem prou importància a tenir cura de la visió?

No. Al voltant del 90% de la informació que rebem cada dia és a través dels ulls. Si preguntem quin sentit no voldria perdre una persona, més del 90% respon la visió. En canvi, ens adonem que hi ha molta gent que no s’ha revisat mai la visió o que fa molts anys que no ho ha fet. Sembla que només anem a l’oftalmòleg o l’optometrista quan tenim un problema important.

Per als nens no hi ha una planificació de la revisió feta per l’especialista. Només es fan les proves elementals i si es detecta un problema evident (com l’estrabisme), es deriva a l’especialista. Per tant, caldria millorar moltes coses en la societat i en les administracions.

Quines conseqüències pot tenir en un infant no detectar ràpidament un problema de visió?

En el cas dels nens és fonamental detectar molt aviat problemes com l’ull gandul, quan un ull veu menys que l’altre i el cervell va deixant d’utilitzar la imatge de l’ull que hi veu menys. Si això no es detecta, al final la visió de l’ull gandul es redueix al 50 o al 15%. En canvi, si es detecta cap als sis anys, té solució.

"1 de cada 3 casos de fracàs escolar estava relacionat amb la visió".

Però també pot afectar en altres aspectes de la vida.

Pot tenir conseqüències sobretot en la formació. Un infant que no hi veu bé, no es podrà formar bé. Amb l’estudi ‘Ver para aprender’, en el qual vam revisar la visió de nens de més de 5.000 escoles, vam detectar que 1 de cada 3 casos de fracàs escolar estava relacionat amb la visió.

Com es va detectar això?

A part de fer unes proves optomètriques elementals també preguntàvem als pares i als nens, per exemple, si els agradava llegir o si tenien uns bons resultats acadèmics. Vam veure que els que havien fallat alguna de les proves optomètriques detestaven llegir o tenien mals resultats a l’escola.

Segons publiqueu, en molts casos són els infants els que detecten el problema de visió.

Sí i ens sorprèn molt. De fet, el 72,8% de casos són detectats per famílies, professorat o infants o joves; quan el normal seria que la majoria de casos es detectessin en les revisions, fins i tot, abans que el problema es manifestés.

"El 72,8% de casos són detectats per famílies, professorat o infants o joves".

La miopia és també un dels problemes que està augmentant entre la gent jove.

Com que els joves estan fent un ús intensiu de la visió de prop es van convertint cada vegada en més miops. A l’informe ‘¿Sabe la generación Z cuidar de su salud visual?’ vam veure que entre els nens de l’escola hi havia més miops i requerien una major correcció en comparació amb els universitaris. Abans de la pandèmia de la Covid, l’Organització Mundial de la Salut va definir la miopia com la pandèmia del segle XXI.

Amb la miopia convé estar molt al cas, perquè la gent pot pensar que amb ulleres es pot corregir; però pot provocar problemes com el despreniment de retina i una sèrie de problemàtiques amb difícil solució.

Precisament, durant la pandèmia ha augmentat considerablement l’ús de les pantalles. Pel que fa a la visió, com hem sortit del confinament?

Durant el temps que vam estar confinats molta gent es va adonar que no veia prou bé. En aquell moment molta gent ens va dir que, tan bon punt acabés la pandèmia, es revisaria la visió; però quan vam tornar a la nova normalitat més de la meitat d’aquestes persones no ho havia fet.

La utilització intensiva de pantalles ha comportat que la nostra visió en general hagi empitjorat. Amb les revisions que es van fer després del confinament hi va haver moltes persones que van haver de portar ulleres per primer cop o que els hi va augmentar la graduació. També, vinculat a la visió, es van detectar més mals de cap, picor dels ulls...

Tot i que la part més dura del confinament ja ha passat, de les persones que van manifestar algun problema visual gairebé la meitat segueix tenint aquests símptomes.

D’alguna manera hem adquirit uns costums que no hem deixat del tot. Juntament amb Pantallas amigas vam veure que la gent [un 61,6%] havia augmentat el nombre d’hores davant de les pantalles, i de manera preocupant ho han fet els nens. [“Pràcticament, la meitat de la població hi dedica entre dues i cinc hores més que abans de la pandèmia”, segons l’estudi ‘¿Estamos cuidando la visión en la nueva normalidad?’].

Ha de quedar clar que les pantalles no causen cap mal a la visió, el problema és la utilització intensiva de la visió de prop, no fer descansos, haver de fer esforços visuals... Sempre aconsellem la regla 20-20-20: cada 20 minuts, fer 20 segons de descans, mirant a 20 peus (a l’infinit).

La pandèmia també ha derivat en un empitjorament econòmic i, de retruc, això afecta la pobresa visual.

Per una banda, vam veure que amb la pandèmia hi havia més persones pobres i, per l’altra, que el nombre de problemes visuals havia incrementat. Amb aquest estudi vam veure que hi ha més de 760.00 infants i joves de l’Estat espanyol [més de 134.000 a Catalunya] en pobresa visual. A més, vam veure que la distribució d’aquests nens té un component geogràfic i la població urbana també presenta un nivell de pobresa superior.

"Hi ha més de 134.000 infants a Catalunya en pobresa visual".

Això explica que moltes famílies no puguin canviar les ulleres del fill o la filla?

Hem vist que els casos de pobresa extrema s’atenen directament des dels serveis socials, però hi ha una part important de la població que també viu per sota del llindar de la pobresa sense tenir una situació absolutament precària. En aquests casos el fet que el nen o la nena necessiti una correcció visual els trenca l’economia domèstica.

A València, per exemple, es donen ajuts econòmics per comprar les ulleres, les lents progressives o la teràpia visual. Tenint uns exemples i uns recursos i coneixent el problema es tracta que l’administració intenti donar un cop de mà. Tenim en marxa una petició a change.org per acabar amb la pobresa visual infantil. Volem que tots els nens tinguin l’oportunitat de veure prou bé, perquè es puguin desenvolupar prou bé d’acord amb les seves capacitats.