La formació de les persones voluntàries

Aprofitant el II Congres Europeu del Voluntariat, hem contactat amb cinc entitats que són referents en temes de voluntariat dins del seu àmbit d’actuació perquè ens expliquin la seva experiència.

Aquestes són l’Associació AFANOC Tarragona (Premi Voluntariat 1998), l’Associació CEDRE per a la Promoció Social (membre de la Taula de Participació Social), l’Associació de Naturalistes de Girona. l’Associació Punt de Referència (Premi Voluntariat 2007 i inclosa en el llibre de Bones Pràctiques en actuacions cíviques, comunitàries i de voluntariat que la Generalitat de Catalunya va publicar a l’any 2010 per la metodologia aplicada al voluntariat) i la Fundació Autònoma Solidària.

A continuació destaquem algunes de les idees recollides en aquestes breus entrevistes. Es tracta d’elements que poden resultar-nos de gran utilitat a l’hora de reflexionar sobre com concebin i plantegem la formació de les persones voluntàries la nostra entitat, un dret recollit a la Carta del Voluntariat de Catalunya.

• La formació a les persones voluntàries permet que aquestes coneguin i incorporin noves eines i estratègies per desenvolupar i millorar qualitativament les activitats que porten a terme. A més, també permet que aquestes reflexionin i prenguin consciència de la tasca que desenvolupen.
• Les necessitats formatives de les persones voluntàries varien en funció del perfil i característiques de cada persona, així com de la tasca que desenvolupen i l’àmbit i/o col·lectiu amb el qual hi intervenen aquestes.
• La formació no necessàriament ha de ser proporcionada per la pròpia entitat. Però aquesta sí que ha de facilitar les vies perquè les persones voluntàries hi participin en les accions formatives que altres organitzacions desenvolupen.
•  A més de la formació formal, existeixen diferents tècniques i metodologies  que les entitats poden adaptar a la seva realitat.
• La formació és una oportunitat perquè les persones voluntàries comptin amb espais de trobada on puguin transmetre i compartir les seves pròpies vivències.
• La formació també és un espai que permet treballar el seguiment i la motivació de les persones voluntàries, així com de reconeixement de la tasca que aquestes desenvolupen.

Tot seguit podeu trobar les aportacions realitzades per part de cadascuna de les entitats contactades.

Com us plantegeu la formació de les persones voluntàries a la vostra entitat?

Mar Crespi (responsable de voluntariat a l’Associació AFANOC Tarragona): L’equip de voluntariat de l’AFANOC està constituït per persones que dediquen el seu temps lliure a acompanyar, distreure i millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents que passen per una malaltia de llarga durada, com és el càncer, i de les seves famílies. Amb el seu suport, representen un aire fresc pels infants i adolescents i les seves famílies i fan que els dies siguin diferents. És important ajudar a aquests nens/es a mantenir la il·lusió, donar resposta a les seves inquietuds i motivacions, malgrat la malaltia. Des de fa temps, s’ha vist la formació com el millor recurs per ajudar al voluntariat a dotar-se d’eines i estratègies per incorporar paràmetres de qualitat en la tasca que desenvolupen. A més a més, tenir una oferta formativa considerem que és un deure de les associacions que acullen grups de voluntariat i per tant, un dret de la persones que actuen de forma voluntària. Per totes aquestes raons, es creu necessari aprofundir en temes relacionats amb l'acompanyament i la relació d'ajuda personal per fer front a situacions d'un impacte emocional elevat.

Susanna Sala (gerent de l’Associació CEDRE per a la Promoció Social): Pel que fa al projecte de voluntariat de presons, fins fa poc existia formació oficial promoguda pel Departament de Justícia. Aquesta se centrava molt en aspectes jurídics –importants de conèixer, encara que no imprescindibles– i, també, en qüestions de psicologia general –també interessants, però sense aprofundir directament en la problemàtica concreta–. Durant el 2011, segurament degut a les restriccions pressupostàries, no s’ha fet. Per altra banda, existia –i existeix– la transmissió de l’experiència entre els voluntaris amb més experiència i els més joves, que també a fi de comptes resulta molt valuosa. En el cas del recurs d’acollida La Caseta, aquest té 5 voluntaris fixos i 3 de suplents que participen de l’acompanyament a joves de 18 a 35 anys que surten de Centres penitenciaris o no tenen suport familiar. L’espai d’acompanyament és durant les nits. I, en principi, els voluntaris no estan obligats a fer cap tipus de formació, tot i que els recomanem que hi participin de la que ofereixen entitats com la Federació Catalana del Voluntariat, Creu Roja o altres entitats del tercer sector. El que sí que oferim son espais de trobada en el què els voluntaris poden trobar-se i compartir experiències a través de la celebració de festes tradicionals o altres actes.

Tània Vicens (secretària tècnica de l’Associació de Naturalistes de Girona): En principi no tenim un programa de formació per al voluntariat. Normalment les persones que volen formar part de l’entitat com a voluntàries especifiquen quines línies els interessa, segons la seva formació acadèmica o bé segons els seus interessos propis. Molts estan interessats en fer campanyes reivindicatives, i d’altres en formar part de les diferents comissions, segons la seva formació acadèmica. Però si que hem realitzat cursos de formació tècnica, com el d’eines de defensa del territori, sobretot pensant en el voluntariat d’una de les comissions que hi ha actualment. També cursos de fotografia naturalista o d’horticultura ecològica, tots pensats en donar eines als voluntaris que col·laboren en les comissions que formen l’entitat.

Marta Bàrbara (directora de l’Associació Punt de Referència): A Punt de Referència, la formació a voluntaris és clau per entendre la proposta de voluntariat que oferim. Per aquest motiu donem molta importància a la formació. Aquesta la plantegem en tres etapes: la formació prèvia, la formació de seguiment i la valoració final de l’acció de voluntariat. La formació prèvia són 6 sessions de formació grupal abans que els voluntaris tinguin contacte amb el jove. l els temes que es tracten en aquesta formació són: coneixement del col·lectiu de joves extutelats, tipus de voluntariat que es proposa als programes Referents i Acull i expectatives dels voluntaris, l’acompanyament socioeducatiu com a eina (la proposta de mentoratge), límits i possibilitats de la relació de mentoratge i pors i dubtes sobre la proposta. Un cop els voluntaris/es inicien el seu contacte amb els joves es desenvolupa la formació de seguiment. Es tracta de sessions grupals que tenen una funció de seguiment i supervisió de la relació. En total, es plantegen entre 10-12 sessions grupals i es treballen els temes següents: el rol del voluntari, en l’actuació de mentoratge proposada, àmbits d’actuació amb el jove, acompanyament emocional del voluntari, anàlisi i transparència de la relació, la confidencialitat i canalització de dificultats i emprenedoria en la relació. Aquest seguiment estret amb el voluntari/a finalitza al cap de 10 mesos de compromís amb l’entitat, aproximadament. Aleshores, es dediquen 1 ó 2 sessions de valoració de l’acció de voluntariat. L’avaluació es realitza individualment a partir d’un qüestionari i també de manera grupal, on es treballen els temes següents: beneficis pel voluntaris i beneficis pels joves en la relació proposada, nivell de satisfacció global del voluntariat, vinculació jove-voluntari, valoració de l’acció de l’entitat envers al voluntari i amb l’actuació amb els joves, proposta de futur en la relació voluntari-jove i mancances detectades al programa en el decurs del voluntariat. Cal assenyalar, finalment, que cada voluntari/a signa una carta de compromís voluntari, a l’inici de la formació, on queden recollits els seus drets i deures així com els de l’entitat.

Begoña Navarrete (directora de la Fundació Autònoma Solidària): Per a nosaltres, la formació és un deure respecte a les persones a qui s’adreça el voluntariat, que tenen el dret de rebre el millor de l’acompanyament i atenció dels voluntaris, i és un deure també respecte a les persones voluntàries, que tenen el dret de desenvolupar la seva tasca de la millor forma possible i sentir-se satisfets del seu voluntariat. En aquest sentit, i com a entitat que promou el voluntariat universitari, incorporem com a objectiu formatiu l’aprenentatge en valors (justícia social, equitat, igualtat, compromís, responsabilitat, ciutadania activa) a partir de l’experiència vivencial del voluntariat. Aquesta formació ha de permetre, no només l’adquisició dels coneixement de la realitat on es durà a terme el voluntariat i el desenvolupament d’eines i recursos personals per a la realització de la tasca, sinó també la millora de la seva capacitat d’anàlisi crítica i reflexiva sobre les situacions de desigualtat, injustícia i exclusió social i sobre la responsabilitat que tots tenim com a ciutadans.

Podríeu indicar els beneficis que té la formació tant per a la persona voluntària com per a l’entitat?

M.C.: La formació del voluntariat no suposa únicament un instrument de sensibilització i preparació, sinó que reverteix directament en la motivació de la persona voluntària i en l’enriquiment de la seva experiència personal a través de l’entitat on fa el voluntariat. Essent conscients de la dificultat en la tasca que els voluntaris/àries realitzen, donem molta importància a la formació permanent de les persones que composen el nostre equip de voluntariat, així com de tots els voluntaris hospitalaris i domiciliaris d’altres entitats o voluntariat social que vulguin gaudir dels nostres cursos.

S.S.: En el projecte de voluntariat de presons, el voluntariat és massa amateur en general i s’aprèn massa per “assaig-error”. Una formació específica de persones que hagin viscut situacions pràctiques semblants a aquelles a les que es trobarà el voluntari i que sàpiga plantejar solucions o qüestions específiques seria molt útil. Convé tenir present quina és la finalitat del voluntariat –col·laborar en la reinserció– com a fita i què es pot fer en aquesta direcció en concret. S’observa també que alguns dels voluntaris més veterans deixen el voluntariat quan podrien fer una gran tasca de formació posant a disposició de les organitzacions els seus coneixements ja acumulats. D’altra banda, però, la formació no és només fer una xerrada sobre un tema concret. Es pensar-la pro-activament, posar-se en el lloc del voluntari i saber-li donar eines que li permetin complir amb la tasca d’acord amb la finalitat que s’espera d’ell dins de la concreta entitat per a qui treballa.
Pel que fa al voluntariat en el recurs d’acollida La Caseta, sempre és un plus afegit el fet que una persona tingui formació, no només perquè ajuda a desenvolupar millor les tasques que es realitzin en un espai en concret, sinó també perquè la persona adquireix nous coneixements que li poden servir per altres contextos. A més, en la formació sempre es coneix nova gent amb la que en pot iniciar un contacte professional que ajudarà a l’entitat a donar-se a conèixer i a fer més xarxa.

T.V.: Creiem que és molt beneficiari per les dues bandes. Per la persona voluntària és una formació més, això li dóna la oportunitat d’aprendre i formar-se en un altre àmbit que el pot obrir portes en el món professional o personal. Per l’entitat és igualment beneficiós ja que d’aquesta manera podem comptar amb personal qualificat per tal de desenvolupar tasques necessàries dintre de l’Associació, també és una manera d’agrair al voluntariat la seva tasca. Ells tenen l’oportunitat d’aprendre i nosaltres ens sentim satisfets al poder oferir alguna cosa a canvi de la seva feina.

M.B.: La formació que reben els voluntaris els fa conscients d’una sèrie d’aspectes. Els voluntaris que arriben a la nostra entitat aposten per un model de societat diferent. El compromís que ells assumeixen envers altres persones de la societat amb les que espontàniament no es trobarien, els converteix en agents de transformació social. La seva experiència particular els fa promotors d’un model de societat diferent.L’acció que desenvolupen els voluntaris genera benestar i satisfacció personal. És un aprenentatge vàlid per la funció de referents que els proposem però també és extrapolable en altres àmbits de cadascú: relacions laborals, d’amistats, veïnals, etc. Els voluntaris es vinculen a una entitat de caràcter social, que lluita per la cohesió i la igualtat d’oportunitats, i la seva acció contribueix a aquests objectius. El fet de sentir-se part d’un grup amb qui comparteix objectius, reverteix també en la satisfacció personal. Pel que fa a l’entitat, la formació que impartim als voluntaris reverteix en l’entitat en els següents aspectes. Ens permet realitzar els programes de mentoratge, pels quals apostem com a entitat fermament, i fer-ho de forma eficient.Els voluntaris esdevenen ambaixadors dels joves extutelats, amb un bon nivell de coneixement, gràcies a l’experiència amb el jove i la formació. La sensibilització és un dels fins de l’entitat, descrits als estatuts, i, en aquest sentit. la formació fa prendre consciència als voluntaris i actuen com a agents de sensibilització.La formació ens permet assolir un nivell d’èxit en els nostres programes més alt.

B.N.: Vinculem la formació a l’aprenentatge, i aquest al procés de creixement i desenvolupament personal i com a entitat. Aquest aprenentatge forma part de la nostra forma de fer. Més enllà de les activitats formatives adreçades a la tasca voluntària, cerquem formes de treballar, de coordinar-nos, d’afrontar les situacions del dia a dia, que afavoreixin un aprenentatge continu. Aprenem tots de tots, creixem cadascú de nosaltres, personal tècnic i voluntaris, i creixem i millorem junts com a entitat. Els espais formatius ens ofereixen també l’oportunitat de reforçar la identitat i el compromís del voluntari, com a persona i com a grup, i de la pròpia Fundació.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert