Un dels passos bàsics de tot voluntariat és la pregunta: per què fer voluntariat? Això ve a ser el mateix que qüestionar-se pels motius que empenyen a una persona a realitzar un voluntariat atenent persones. Però no es tracta només de valorar individualment això, sinó d’aprendre de quina manera dur a terme una anàlisi personal i de l’entitat per a garantir que la seva pròpia realitat no afectarà negativament a la seva tasca i que, més aviat, pot ser un benefici.

Aquí es tractarà, per tant, de formar-se sobre els seus propis sentiments i treballar la capacitat de gestió de les emocions, avançant sempre amb l’objectiu de separar la seva vida diària de la de voluntariat. Així, caldrà que les entitats ofereixin eines formatives als seus equips per a garantir la seva estabilitat emocional.

Des d’un inici, les entitats han de tenir clar el perfil d’entrada de les persones voluntàries, que al seu torn han de tenir clara la seva tasca. Així i tot, serà només a partir d’un seguiment constant a partir de trobades i entrevistes per a conèixer les dificultats de l’equip que es podrà establir un itinerari formatiu que ajudi a la persona a potenciar els seus aspectes positius i a adquirir noves habilitats.

A més de la formació més general sobre el treball personal, totes les entitats que treballen amb persones hauran d’oferir al seu voluntariat una formació més específica sobre el col·lectiu que atenen i l’activitat que desenvolupen. Aquest serà, realment, el gruix de l’itinerari formatiu del voluntariat. Es tractarà d’oferir-los eines transversals i multidisciplinars, i sempre serà necessari comptar amb la col·laboració de persones professionals en l’àmbit d’acció (de l’àrea de la psicologia, del treball social, de la inclusió, de la sociologia, de la pedagogia, de l’educació...).

Per preparar aquesta àrea de la formació caldrà tenir en compte no només el sector de la població atesa (gent gran, infància, adolescència, persones adultes...), sinó també el context en el qual es troba, les especificitats dins el mateix col·lectiu. No és el mateix treballar amb infants en una entitat d’educació en el lleure que amb infància hospitalitzada.

Alhora, també és necessari oferir formació al voluntariat sobre les activitats que durà a terme. Per exemple, les persones que treballen amb persones grans que es troben soles hauran de conèixer com ajudar-les en cas que tinguin dificultats per a moure’s; i si, en canvi, el voluntariat es dedica a fer classes de llengua per a persones nouvingudes, no només haurà de tenir eines pedagògiques, sinó també recursos per a atendre emocionalment a persones en situació d’immigració.

Així, aquest eix de la formació és molt ampli, i caldrà que les persones encarregades de la coordinació del voluntariat de l’entitat elaborin un pla de formació que incorpori aquestes especificitats. Es recomana seguir el recurs ‘Guia per elaborar un pla de formació del voluntariat' de Xarxanet.