La Unió Europea reconeix l'aprenentatge informal i no formal

A la feina, participant a organitzacions de la societat civil o a través de recursos d'Internet pots aprendre i adquirir noves habilitats i competències. Ara com ara, però, no hi ha manera de demostrar aquests aprenentatges de manera oficial. En un món interconnectat, en què les tecnologies ens ofereixen noves maneres d'aprendre, la Unió Europea ha vist la necessitat de reconèixer de manera oficial l'aprenentatge no formal i informal. Considera que els sistemes d'educació i de qualificació han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allò que han après fora de l'escola i utilitzar-lo per la seva carrera o per poder seguir formant-se.

En l'actualitat, Finlàndia, França, Luxemburg i Holanda són els únics països de la Unió Europea que compten amb un sistema de reconeixement de la formació no formal i informal. Per a l'any 2018, però, la resta d'estats membres hauran de regular la validació de les capacitats i les competències adquirides fora de l'escola o la universitat. Així ho van acordar els vint-i-set ministres d'educació, el passat 26 de novembre, al consell d'Educació i Cultura celebrat a Brussel·les. La UE no marcarà un camí únic per fer-ho i permetrà que cada estat s'adapti a les seves singularitats.

Amb aquesta mesura, la UE pretén augmentar les oportunitats d'ocupació de la ciutadania, especialment les dels joves en situació d'atur i les dels treballadors/ores majors i amb poca qualificació.

Educació formal, no formal i informal

L'educació formal o reglada és l'ensenyament oficialment reconegut. Per contraposició, l'aprenentatge no formal són els coneixements adquirits fora de l'escola, la universitat, els centres de formació professional o altres institucions acadèmiques. Així, es considera educació no formal tota aquella activitat educativa organitzada que no formi part del sistema escolar establert, com ara, cursos, conferències, seminaris, formació en l'entorn laboral o amb recursos en línia, que no hagin donat lloc a l'obtenció d'una qualificació o d'un títol oficial.

L'aprenentatge informal, per la seva banda, és l'adquirit en llocs com la llar, el treball, associacions amb fins socials o esportius o "a través de la interacció quotidiana entre les persones". A més, inclou l'aprenentatge d'idiomes, de patrons i d'usos culturals.

Diferents institucions aboguen des de fa anys per la validació de l'educació no formal i informal, com ara, l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop), que treballa per millorar la cooperació europea en educació i formació professional a través de proves i experiència.

L'educació a casa també serà reconeguda

A nivell estatal, unes 2.000 famílies (no hi ha estadístiques oficials) opten per no portar els seus fills i filles a l'escola i fer tota l'educació a casa. És el que s'anomena ensenyament familiar i es considera aprenentatge informal.

En alguns estats europeus fan controls a través d'exàmens que permeten a l'Administració fer un seguiment de l'evolució dels menors; Espanya, però, és un dels pocs països de la UE en què no existeix cap regulació sobre l'educació a casa. Arran de l'acord dels ministres comunitaris, la validació d'aquest aprenentatge també s'haurà de regular.