Garantir la inclusió a l’aula passa per no fer diferències en els formats d’ensenyament. L’estratègia és oferir els mateixos coneixements i en la mateixa forma però de la manera més flexible possible.
L’educació inclusiva es defineix com aquell sistema d’ensenyament accessible a tot l’alumnat, independentment de les seves diversitats. Suposa una instrucció de qualitat, general i adaptada segons les edats, i duta a terme a escoles de proximitat, on han de poder aprendre sense obstacles totes les persones, ja tinguin diferents capacitats o provinguin de minories.
Es tracta d’assegurar una educació de qualitat per a tothom, també per a aquells grups que han estat exclosos tradicionalment, de forma que a l’aula es produeixi un creixement transversal. És un ensenyament que contempla que totes les alumnes tenen habilitats i necessitats diferents, però totes han de tenir garantit el dret a l’educació per igual, contemplant-se com el primer pas per lluitar contra la marginació.
Així, l’educació inclusiva s’ocupa de dissenyar estratègies per integrar a tots els tipus d’estudiants al corrent educatiu principal, assegurant l’assoliment d’uns objectius comuns amb una educació de qualitat per a totes les persones. A continuació es detallen algunes d’aquestes estratègies que escoles, entitats i altres institucions poden aprofitar per obrir camí cap a un ensenyament inclusiu i just.
La informació d’aquest recurs ha estat extreta de la infografia ‘Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú’, de gencat.cat; l’article ‘Inclusive education’, d’Unicef; la pàgina web de l’organització ‘Inclusión Educativa’; i l’article ‘Inclusive education: what it means, proven strategies, and a case studi’, de Resilient Educator.
Tasques competencials
Per a un ensenyament inclusiu és necessari fer canvis metodològics transversals, que transformen la manera de fer dels equips docents i l’aprenentatge de l’alumnat. S’aconsella així la introducció de l’aprenentatge per competències. Es tracta d’establir metes comunes, assolibles per tot el grup en conjunt o de forma individual.
Cada competència s’assoleix en una seqüència didàctica en concret, però l’objectiu és que es produeixi una integració total dels diversos continguts, de forma que en acabar les sessions tothom pugui aplicar-los en diverses situacions eficaçment. Això últim significa que l’alumnat esdevé ‘competent’, i és l’objectiu de l’ensenyament per competències.
Programació multinivell
En la línia de l’apartat anterior, una forma de facilitar les tasques és organitzar les competències en diversos nivells. Això permetrà individualitzar els continguts, evitant així la creació de programes diferents que evoquen part de l’alumnat a l’exclusió. La programació multinivell motiva la participació a l’aula de tot el grup, especialment mitjançant l’ajuda mútua, una de les principals eines de l’atenció a la diversitat.
Es tracta d’una estratègia que permet l’assoliment d’objectius personals que no deixen d’estar fonamentats en la línia general de competències, el que garanteix que al finalitzar les sessions tot l’alumnat haurà assolit els mateixos coneixements.
Sense diferències
La personalització de la recepció dels coneixements no ha d’implicar una diferenciació de l’alumnat. D’aquí que, com ja s’ha dit, sigui important establir els mateixos objectius per a tot el grup. Això també significa permetre a tothom conèixer aquestes fites, assegurar-se que totes les persones escolten les instruccions, participen en les activitats grupals i entren i surten de classe en el mateix moment. En resum, l’objectiu és no necessitar fer diferències entre l’alumnat, que tothom pugui accedir d’igual forma a tots els continguts.
Diversos canals d’entrada
La forma de percebre, rebre i entendre la informació varia en cada alumne. A més, aquelles persones amb alguna discapacitat sensorial com la sordesa o la ceguesa, amb alguna dificultat d’aprenentatge, o amb diferències culturals o lingüístiques, necessiten que se’ls exposi el coneixement de formes diferents de les normatives.
Justament per aquesta diversitat és important tenir disponibles diversos mitjans impresos, audiovisuals i auditius per tal d’assegurar que tothom capta la informació de la forma més eficient possible. A més, com més representacions del coneixement, més fàcil serà la seva captació.
Així, es recomana fer servir múltiples canals d’entrada, amb imatges, text, àudio i vídeo subtitulat, ja que no hi ha un mitjà òptim per a tothom i donar diverses opcions permetrà a cada persona decidir quin canal li va millor. Això també es coneix com a disseny universal per l’aprenentatge, i inclou gràfics manipulables i altres recursos tecnològics.
Diferents formats d’instrucció
Igual que és important oferir diversos formats de missatge, també s’hauria de variar la forma en què es dona la classe: les liçons magistrals clàssiques, petits grups, treball en estacions, agrupaments flexibles, parelles... Variar el format d’instrucció en les diferents sessions o inclús en una mateixa sessió permet garantir la implicació i la integració de tot l’alumnat a les classes.
De la mateixa manera, també és recomanable involucrar a les i els alumnes en les explicacions, permetent de vegades que siguin elles les que les liderin. Aquí també es podrien incloure activitats que engresquin a l’alumnat a produir, no tant amb treballs a fer casa, sinó amb tasques creatives i participatives a l’aula.
Aprenentatge implicat
Lluny dels formats tradicionals d’educació, caracteritzats per un blindatge de les competències i els continguts, l’educació inclusiva demana la participació de l’alumnat en l’organització de les sessions. Així, s’hauran de compartir amb els alumnes els objectius de cada tasca i els instruments de planificació i regulació de les sessions (rúbriques, bases d’orientació...).
També és important assegurar la retroalimentació a l’aula, de manera que tant la persona docent com l’alumnat valori allò que s’ha fet bé i proposi solucions per superar els obstacles. L’objectiu és que el grup estudiantil entengui què estan aprenent, com ho fan i per què.
Acompanyament de la família
L’educació inclusiva és una eina integral que hauria d’anar més enllà de l’aula. A casa, l’alumnat ha de veure una continuïtat d’aquestes dinàmiques, de forma que s’integri a les nenes i nens també en l’ensenyament més quotidià. Per això cal que des de les escoles es facilitin recursos perquè les famílies s’impliquin també en el procés educatiu de les seves filles i fills.
