Senexcel·lència: prevenir l’abandonament escolar i promoure la inclusió de l’alumnat senegambià

“Hi ha una realitat que pesa a la nostra comunitat: malgrat cinquanta anys de diàspora, ens adonem que els nostres infants i joves no estan en el lloc que havíem projectat per a ells en el nostre imaginari col·lectiu”, afirma la Déguène Eufemia Seck Martín, membre de l’àrea d’educació de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC). Entre la comunitat, s’identifica que un dels motius centrals que hi ha darrere d’aquest desencaix és l’alta taxa d’abandonament escolar prematur que impacta entre infants i joves de la comunitat senegambiana a Catalunya. 

No és una problemàtica exclusiva d’aquesta comunitat, ben al contrari: l’alumnat d’origen migrant abandona els estudis tres vegades més que els seus companys. Tampoc és fruit de la casualitat, sinó que respon a tot un cúmul de factors, com la discriminació estructural que pateixen infants i joves racialitzats al mateix sistema educatiu, la segregació escolar, la invisibilització de referents positius, així com la manca de sensibilització entre les comunitats sobre la importància d’acabar els estudis, entre altres. 

Fet el diagnòstic, des de la CASC es van posar mans a l’obra per capgirar aquesta realitat. I d’aquest plantejament va sorgir, el 2016, Senexcel·lència, un programa amb presència a les quatre províncies catalanes que té com a objectius principals donar la batalla a l’abandonament escolar prematur (AEP), atendre les necessitats educatives del jovent de la comunitat senegambiana escolaritzat a Catalunya i acompanyar-lo en la seva trajectòria educativa.  

L’abandonament escolar prematur, un desafiament per a la comunitat 

No hi ha dubte que l’AEP és un dels problemes que més condiciona les oportunitats del jovent. El 2024 a Catalunya, segons les dades de l’IDESCAT, es va situar en el 13,7%, encara molt lluny del 9,5% del conjunt de la Unió Europea. En general, es defineix l’AEP com la proporció de joves de divuit a vint-i-quatre anys sense formació reglada activa ni títol més enllà de l’ESO. Amb tot, la Déguène explica que, en el cas del jovent d’origen senegambià, la dimensió de la problemàtica és més profunda perquè hi ha un alt percentatge de joves que surten del sistema educatiu abans d’obtenir el títol de l’ESO. 

“Per a nosaltres, la lluita contra l’abandonament escolar s’enfoca principalment en el fet que el jovent aconsegueixi, almenys, el títol de l’ESO, i si després podem assegurar la seva continuïtat educativa, millor que millor”, assenyala. Aquesta especificitat difereix de la d’altres comunitats, com per exemple el poble gitano, entre el qual, si bé l’absentisme escolar és un problema més estès, el percentatge d’obtenció del títol de l’ESO és més alt que entre el jovent senegambià. 

Les causes de l’alta prevalença de l’AEP entre els joves de la comunitat respon a diversos factors. Segons la Déguène, un dels principals és l’orientació que es fa des dels mateixos centres educatius, les baixes expectatives que sovint es pressuposen pel que fa al rendiment de l’alumnat, així com la poca predisposició a facilitar segones oportunitats educatives. 

Aquests factors també obeeixen al racisme estructural que perviu a la nostra societat i l’estigma que arrosseguen les persones racialitzades. “La realitat és que els nostres joves sovint tenen moltes dificultats per visualitzar-se més enllà de l’educació obligatòria; i no és per una manca de referents, perquè en tenim, però encara estan molt invisibilitzats en espais com els mitjans de comunicació o els mateixos centres educatius”, diu la Déguène, qui també destaca les limitacions i barreres amb què es topa l’alumnat que decideix continuar el seu itinerari formatiu.

No obstant això, la membre de la CASC no defuig la part de responsabilitat que també recau en la mateixa comunitat. “És cabdal que fem entendre i sensibilitzem les famílies sobre la importància d’obtenir, almenys, el títol de l’ESO si volem que els nostres joves no quedin relegats a treballs precaris”, reconeix. En molts casos, però, és la situació econòmica de les famílies la que obliga a prioritzar que el jove es posi a treballar per davant de continuar amb la seva formació. 

En molts casos, també cal tenir en compte el xoc que representa per a les famílies i jovent integrar-se en un sistema educatiu diferent del del seu país d’origen. A això cal sumar-hi esculls com l’idiomàtic, que és crucial, el cultural o el religiós, entre altres. “Tampoc podem menystenir la barrera que ve imposada dins dels mateixos centres educatius, que se suma a la por de les famílies i deriva en una reticència per part de les dues bandes que sempre acaba pagant, de manera injusta, l’alumne”, afegeix la Déguène.  

Els eixos d’actuació de Senexcel·lència

Trencar totes aquestes barreres és el propòsit de Senexcel·lència –que uneix les paraules Senegal i Excel·lència, un programa que es desplega en diferents àmbits a fi de promoure l’èxit educatiu i la inclusió social del jovent de la comunitat senegambiana. I ho vol fer des d’un enfocament positiu. “Sempre es destaca, també des del punt de vista institucional, la part negativa en tota aquesta problemàtica, per això el programa es vol focalitzar en l’excel·lència, que també existeix, però massa sovint queda invisibilitzada”, remarquen. 

El programa té presència a tota Catalunya, però té especial incidència en aquelles poblacions en què hi ha més població de la comunitat senegambiana, com Salt, Mataró, Cervera, Manresa, Granollers, Mollerussa, Terrassa, Vic i Barcelona, entre altres.  

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Maria Dantas (@_maria_dantas_)

El nucli del projecte, evidentment, és l’alumne, però també es fa molta incidència en la família, entenent que dins la comunitat els progenitors tenen molta influència i impacte en la trajectòria educativa dels seus infants i joves. “Si volem aconseguir un impacte real, no ens podem focalitzar únicament en l’alumne, cal que anem més enllà”, raona la Déguène. 

En aquest sentit, s’ofereixen formacions, xerrades i recursos a les famílies per millorar la seva implicació en l’educació dels seus infants i reforçar el seu rol com a agents educatius actius. Alhora, també es posa al seu abast assessorament i administratiu perquè les famílies tinguin les millors condicions possibles i això reverteixi en un impacte positiu respecte als seus infants. 

Per assolir aquests objectius, el programa compta amb una peça clau en la figura del promotor educatiu. Amb el benentès que la CASC és una federació d’associacions i pot aprofitar l’estructura d’entitats que ja tenen presència als municipis on es desenvolupa el projecte, en cadascun d’ells s’identifiquen persones influents o referents per a la comunitat que puguin assumir el paper de promotor educatiu. 

Formada per la CASC, aquesta persona actua com a pont entre l’escola, les famílies i el jovent, oferint suport directe, facilitant la comunicació, tot assegurant un acompanyament educatiu coherent i adaptat a les necessitats de l’alumne. D’aquesta manera, Senexcel·lència vetlla pel desenvolupament i la millora acadèmica de l’alumnat, proporcionant accés a recursos educatius, classes de reforç i orientació acadèmica. 

El paper dels centres educatius en el programa també és bàsic a l’hora d’oferir espais per a les activitats de reforç i treballant conjuntament amb els promotors per garantir un suport efectiu als joves. Tot i que, com explica la Déguène, a l’inici la col·laboració entre el programa i els centres no va estar exempta de dificultats, en els darrers anys ha millorat molt i són les mateixes escoles qui deriven l’alumnat cap al programa. “Nosaltres, en contrapartida, fem mediació, interpretació, traducció i formacions als centres; la idea és que la tasca de sensibilització sigui bidireccional i parteixi no només de la comunitat, sinó també de les escoles, institucions i societat civil”. 

Tot i que des de la CASC admeten que sovint encara costa que es valori positivament la diversitat a les aules, també volen destacar que molts centres treballen molt bé en aquest sentit i hi posem molt d’esforç: “Els infants i joves han de sentir que l’escola és casa seva, i aquestes han de vetllar perquè sigui un espai on tothom se senti inclòs”, sostenen.

Per anar més enllà, un altre vessant del projecte és la visita a espais culturals, biblioteques i tallers per tal d’ampliar l’horitzó social dels joves i promoure la seva inclusió activa en la societat. L’objectiu és teixir tota una xarxa de relacions per afavorir que l’alumne pugui desenvolupar el seu currículum acadèmic com qualsevol altre.

Entre els impactes positius que ha aconseguit Senexcel·lència, els responsables valoren que ha demostrat ser un espai d’apoderament que enforteix l’autonomia i les habilitats socials del jovent, traduint-se en millors resultats acadèmics i trajectòries més sòlides malgrat les situacions de vulnerabilitat. A més, el treball de cara a les famílies ha incrementat la seva comprensió del sistema educatiu i la seva capacitat d’acompanyar els seus infants i joves, mentre el seguiment i la implicació comunitària han impulsat una assistència regular i una major motivació per continuar estudiant. 

“La clau de la tasca que fem és que l’alumne s’apropiï de la seva trajectòria educativa, que aquesta no vingui imposada ni pels seus progenitors ni pels centres educatius, aquest és l'impacte més gran i més durador que podem aconseguir”, resumeix la Déguène, alhora que remarca que el programa ha generat “un impacte bidireccional que també ha arribat a institucions i societat civil, i això és molt significatiu perquè també serà positiu per a altres comunitats i per normalitzar la diversitat a les escoles”.