Com i per què estudiar una Formació Professional Dual

Hi ha diferents tipus o graus de Formació Professional, i els requisits per accedir a cadascun d’ells són diferents. 

Per començar, hi ha els Cicles Formatius de Grau Mitjà. La titulació que atorguen aquests estudis és la de ‘tècnic o tècnica’, i, un cop superats, permeten accedir al batxillerat, a un cicle de grau superior (prèvia superació de la prova d’accés) i al món laboral. Les persones que vulguin accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà hauran de complir un dels següents requisits: tenir el títol de l’ESO, tenir el títol de tècnica auxiliar, haver superat el curs per a l’accés dels Cicles de grau Mitjà o el Batxillerat, haver superat els mòduls obligatoris d’un Programa de Qualificació Professional Inicial, haver superat la prova d’accés per a majors de 25 anys o haver superat la prova d’accés a grau mitjà. 

També hi ha els Cicles Formatius de Grau Superior, que, en finalitzar-los, expedeixen un títol de ‘tècnic o tècnica superior’ i permet accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau i al món laboral. Les persones interessades en accedir a aquestes formacions hauran de complir un d’aquests requisits: tenir el títol de batxillerat, tenir el títol de tècnica superior o especialista, haver superat el curs específic d’accés als Cicles Formatius de grau Superior, tenir qualsevol titulació universitària o equivalent, haver superat la prova d’accés per a majors de 25 anys o haver superat la prova d’accés a grau superior. 

A banda d’aquestes dues tipologies, cal recordar que hi ha diversos ensenyaments de règim especial, amb recorreguts amb titulacions de diferents nivells: Cicle Formatiu Mitjà o Superior, Conservatori, equivalència a títol universitari... Sota aquest paraigua hi ha formacions de moltes tipologies: Arts plàstiques, música, dansa, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals i disseny. 

Hi ha moltes àrees professionals a les quals dona accés la Formació Professional. Es poden classificar en tres famílies professionals: ensenyaments específics (hostaleria, electricitat, sanitat, imatge personal, comerç, màrqueting...), ensenyaments artístics (arts plàstiques i disseny, joieria, arts aplicades, disseny d’interior...) i ensenyaments esportius (esports d’hivern, salvament i socorrisme, muntanya i escalada...). 

La formació professional aposta per impulsar la inserció del seu alumnat al món laboral, d’aquí que s’hagi consolidat una modalitat de formació en alternança, en la qual l’alumnat rep la formació des de dos espais: el centre formatiu i una empresa. 

Hi ha, però, dues modalitats d’alternança: l’alternança simple, en què es combina la formació al centre educatiu amb activitats al centre de treball que no comporten en cap cas reconeixement acadèmic; i l’alternança amb formació dual, en què el treball a l’empresa sí que comporta un reconeixement i una qualificació. La condició d’aquest alumnat pot ser treballador assalariat, becari o voluntari.

L’FP Dual és una modalitat molt consolidada al centre d’Europa, i es basa en el diàleg social entre administració, empreses i sindicats. El punt de partida dels acords que fonamenten aquesta mena de formacions és que aquests tenen un retorn econòmic i social. Amb tot, un dels pilars és la inserció laboral de les persones, i pot ser que les empreses que vulguin oferir aquestes formacions tinguin la intenció de contractar el seu alumnat, ja que és probable que, en cas de necessitar personal, acudeixin a les persones que s’han format en aquestes empreses. 

L’FP Dual ja ha arribat a Catalunya, però encara no és la norma general, i no tots els graus mitjans i superiors l’ofereixen. Els centres educatius que ho fan ja han signat convenis amb empreses. 

L’activitat laboral de les persones que curen FP Dual està parcialment regulada a les empreses on treballen. Hi ha dues fórmules de regulació. 

Una d’elles és el contracte laboral. Aquest pot ser de qualsevol tipus, però el més usual és el contracte de formació i aprenentatge o el temporal. Implica l’alta de l’alumne a la Seguretat Social i l’acord de la retribució segons la normativa, i garanteix un drets i uns deures laborals. 

L’altra modalitat de regulació és la beca, en què sí hi ha alta a la Seguretat Social però no pas contracte, pel que no hi ha una relació laboral ni uns drets laborals garantits. La compensació econòmica pren com a referència l’Indicador Públic de Renta a Efectes Múltiples (IPREM), i sol correspondre a l’ajut a l’estudi per despeses de transport. En aquesta regulació, és important tenir en compte que la feina realitzada no pot ser corresponent a la que es fa en un lloc de feina assalariat, ja que aquí l’alumnat no abandona la seva condició d’estudiant.

La tutorització de l’alumnat en règim d’FP Dual és doble, de part del centre acadèmic, que avaluarà l’aprenentatge teòric; i de part del centre de treball, que avaluarà el treball pràctic. Els criteris s’hauran acordat prèviament des de l’equip docent i des del personal tècnic de l’empresa. Aquest seguiment haurà de ser en col·laboració entre les dues parts.