Com conscienciar sobre el capitalisme digital i de vigilància?

El món està patint cada cop més una transformació digital i tecnològica que afecta pràcticament a tots els àmbits de la nostra societat.

Aquests canvis són cada vegada més ràpids i inesperats i estan controlats, en gran part, per cinc grans multinacionals tecnològiques conegudes com GAFAM (Google, Facebook, Amazon i Microsoft) que estan transformant cada vegada més el món i les relacions socials.

La capacitat d’influència dels GAFAM travessa fronteres i s’ha convertit en global. En aquest article, analitzem el perquè de la seva importància i coneixem alternatives al capitalisme de dades i de vigilància per poder fer-li front.

Les dades: l’or del segle XXI

Ja en 1932, l'escriptor britànic Aldous Huxley en la seva novel·la «Un món feliç», deia que les persones vivim drogades i felices, manipulades per un ens superior en el qual la ciència més capdavantera serveix com a estructura de dominació.

Tot i que no prenem 'soma', la droga que consumeixen els personatges del llibre d’Huxley, tenim un ventall infinit d'aplicacions i serveis 'gratuïts' dissenyats específicament per a convertir-nos en feliços/es addictes:

Benvinguts/es al capitalisme digital i de vigilància, el lloc en el qual mai ens hem sentit tan lliures malgrat ser observats sense descans.

Però...on està el seu negoci? La resposta: en les dades

Les dades s'han convertit en l’or del segle XXI, com ho va ser el petroli en el segle passat. El mitjà sobre el qual reposa tot el sistema del capitalisme de vigilància és la infraestructura digital.

En el capitalisme digital, les xarxes d'internet, les tecnologies informàtiques i nostres vides són els mitjans de producció que ajuden a proveir al sistema de la seva matèria prima principal: les nostres dades personals.

La teòrica Tiziana Terranova ha sigut una de les primeres a posar-hi nom: el treball lliure-gratuït. Aquest treball lliure s’ha convertit en un element clau per garantir la reproducció social del capitalisme amb l’aparició de les tecnologies com a eina principal del seu desenvolupament.

La mà d’obra som nosaltres que com a persones usuàries d’aplicacions i serveis "gratuïts", cedim les nostres dades i el nostre treball a aquestes empreses

Fer front al capitalisme digital i resistir als poders dels GAFAM

"A Internet quan no pagues, el producte ets tu", com diu el lema d’una campanya de la cooperativa de serveis d’Internet Pangea.

Quan enviem un correu electrònic, fem inscripcions a tallers a través de formularis de Google o treballem documents col·laboratius amb Google, estem donant a aquestes empreses no només els nostres continguts, sinó molta informació sobre les dades que marquen el nostre treball amb aquestes eines: hores de connexió, pautes, comportaments en línia, etc

Aquestes empreses es lucren recollint les nostres dades elaborant perfils a Internet que permeten segmentar la informació que ens arriba i mostrar-nos una única visió del món: la seva.

Per a posar el focus en aquesta problemàtica, des de la comissió Procomuns de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) han creat la campanya #NoSiguisGAFAM amb la que pretenen conscienciar sobre el poder d’aquestes empreses dins l’economia social i solidària i les entitats socials.

La tecnologia no és neutral i el programari lliure ens ofereix solucions i alternatives per buscar proveïdors dins el mercat social i reforçar les eines lliures com una forma de resistir a l’imperi dels GAFAM.

Des de Procomuns afirmen que aquesta campanya sorgeix a partir de la detecció d’algunes de les pràctiques més habituals dins les entitats de l’economia solidària sobre les que fa falta posar consciència.

Amb ella, demanen que canviem poc a poc els hàbits de consum dins les nostres entitats pel que fa a l’ús d’eines digitals i han creat un repositori de recursos i diferents materials de difusió per visibilitzar aquestes males praxis de manera divertida i fer el salt a les eines lliures.

La solució: Migrar a eines lliures

Dins del mercat social hi ha moltes iniciatives que tracten de conscienciar sobre el capitalisme digital oferint alternatives i acompanyant en el canvi per cobrir les nostres necessitats tecnològiques.

Una d’elles és la cooperativa Colectic, que a iniciat recentment la campanya ‘Passa’t al FLOSS’ (acrònim de Free / Libre and Open Source Software) amb la que ofereix migracions a programari lliure d’entorns d’oficina, aules d’informàtica o qualsevol espai de treball on hem de fer servir un ordinador.

"Al llarg del temps, i a partir les nostres relacions amb el teixit comunitari, a Colectic hem pogut constatar que moltes entitats i projectes de transformació social poden sentir-se còmodes i compartir els principis de programari lliure, però la gran majoria d'elles no s'atreveix a incorporar-lo en el seu dia a dia", explica Núria Alonso, sòcia de treball de la cooperativa.

Per ajudar-nos a fer aquest pas, el projecte ‘Passa't al FLOSS’ vol oferir un acompanyament personalitzat i 100% gratuït a aquestes entitats per implementar la migració cap a eines lliures sobre les solucions tecnològiques escollides.

Desde Colectic, treballen per a construir solucions basades en els principis del software lliure com a garant del consum responsable de la tecnologia amb la qual vivim diàriament. 

Per mantenir el nostre dret a la privacitat és molt important ser concients dels perills que suposa al nostre dia a dia l'ús de les eines que utilitzem per decidir amb la major independència i llibertat possible. Llibertat per a poder triar la tecnologia que millor s'adapta a les nostres necessitats, per prendre decisions tecnològicament responsables i no ser tutelats tecnològicament.