Com poden innovar les entitats a partir de la tecnologia?

Colectic - Informàtic
Pla general de la sala de la conferència
L'acte va comptar amb una gran assistència i participació de públic

Com poden innovar les entitats a partir de la tecnologia?

Colectic - Informàtic

Resum: 

Aquesta pregunta va ser l'eix sobre el què va girar la conferència 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores', celebrada el 22 de novembre al VI Congrés del Tercer Sector. Tot seguit, un resum de la mateixa.

L'acte es va fer a l'Espai m4social, una iniciativa que va estar present de nou al VI Congrés del Tercer Sector Social organitzat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, però aquesta vegada amb una proposta pròpia de conferències i amb un 'showroom' que va mostrar algunes tecnologies relacionades amb la innovació social.

El projecte m4social de la Taula és una iniciativa que vol connectar l’acció social i el món tecnològic per tal que la seva confluència contribueixi a transformar digitalment l’atenció a les persones i a l’apoderament de la ciutadania i de les entitats socials.

En aquesta línia de treball, la conferència 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores', moderada pel vicepresident de la Taula d'entitats del Tercer Sector, Josep Giralt, i amb la participació de tres ponents, ha volgut donar peu a la reflexió sobre les necessitats que es plategen a nivell social i sobre com la tecnologia pot aportar solucions.

La innovació ha de ser oberta, col·laborativa i respondre a models de sostenibilitat

La primera intervenció la va fer fet Jordi Arrufí, director de Digital Transformation Projects i de d-LAB al Mobile World Capital Barcelona, que va començar explicant que lideren projectes pilot de transformació digital que reuneixen diverses organitzacions, recursos i coneixements. Com a exemples d'aplicació va posar el desenvolupament de sistemes per facilitar la mobilitat al carrer a persones invidents, o bé a aquelles que la tenen reduïda, o la sensorització de cases per millorar l'atenció a persones grans.

Arrufí va parlar sobre 5G Barcelona, una iniciativa que duen a terme amb la intenció de crear un 'hub' digital de manera oberta i global, i alhora un laboratori per validar i adoptar tecnologies 5G en un entorn real. També s'ha referit al programa d-LAB, que pretén donar respostes als reptes socials a partir de convocatòries que puguin aportar solucions. Dins d'aquests programes es troben els projectes Wayfindr, per facilitar els moviments al carrer de persones amb poca autonomia; Irisbond, un sistema de seguiment ocular per a persones amb diversitat funcional o paràlisi; i MJN, per poder predir i anticipar-se a les crisis d'epilèsia.

El ponent va apuntar també que darrere de les innovacions hi ha d'haver un model de sostenibilitat perquè aquestes puguin ser possibles. També que estem parlant de tecnologies que donen resposta a necessitats universals i que a més ofereixen oportunitats de negoci.

Finalment, es va referir a la importància d’entendre que la innovació ha de ser oberta i col·laborativa per poder crear ecosistemes i estàndards, i també ha de ser escalable. Però, per sobre de tot, per poder donar resposta a les persones usuàries aquestes s'han de posar al centre.

Els governs han de fer de facilitadors

Anna Majó, directora d'Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa va començar la seva intervenció comentant que preferia canviar l'enfocament expressat amb el títol de la conferència i parlar d'"oportunitats" més que no pas de reptes. En la seva opinió, no es tracta d'oportunitats plantejades a nivell digital, sinó social. Es tracta d'oportunitats per innovar, de noves mirades, per poder trobar-hi solucions.

Va posar sobre la taula algunes preguntes, com ara "quina tecnologia utilitzem, perquè la fem servir i quins límits té". També va proposar que estaria bé saber què és el que volem que la tecnologia resolgui i què no.

Va parlar de les iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona en relació a l'àmbit digital i a les ciutats intel·ligents, així com de la necessitat d'implicar la ciutadania i les empreses per treballar a partir de la col·laboració. Per la seva banda, els governs han de ser facilitadors a partir de la creació i el desenvolupament de polítiques.

L’Ajuntament, a partir de Barcelona Ciutat Digital, està mirant com afecta la tecnologia, com la utilitzem i com podem crear riquesa amb ella. També va comentar que per aconseguir l'apoderament de les persones i la democratització de la tecnologia és necessari dur a terme de manera conjunta projectes amb les escoles, els ateneus de fabricació, etc.

Altres necessitats sobre les quals va parlar Majó són les de treballar per combatre l’escletxa tecnològica de gènere, per promoure la democràcia participativa, i la de fer-ho conjuntament amb els agents socials per trobar solucions i poder escalar-les.

La tecnologia com a palanca multiplicadora

El tercer participant a la conferència va ser Xavier Trabado, membre de la Junta Executiva de la Federació Salut Mental Catalunya, que va començar la seva intervenció dient que interpretava el títol de la ponència com una pregunta: "què hem de fer davant de les circumstàncies que tenim?".

Per poder donar-li resposta va plantejar tres nivells: el nivell nacional, el que va anomenar "meso" o intermig en el qual es donen les interconnexions entre agents, i el nivell "micro" de problemàtiques més concretes en el què poden actuar les entitats.

També va apuntar altres necessitats, com l'actuació de tots els sectors a partir de l'ètica, de que cada entitat no munti el seu "xiringuito tecnològic", i la d'informatitzar l’activitat de la nostra entitat per poder disposar de dades.

Més tard va afegir al seu dircurs la pregunta "on estem?" per continuar dien que només el 8% de les ONG tenen una estratègia digital. Segons ell, les entitats del tercer sector acostumen a tenir sistemes d’informació aïllats, però haurien de crear sistemes d’informació que "es parlin".

Va finalitzar expressant que la globalització està orientada a la generació de beneficis, però que la tecnologia és una palanca multiplicadora i tenim la possibilitat d’utilitzar-la per a la gestió del bé públic.