El Parlament Europeu aprova una polèmica Directiva sobre els Drets d’Autoria
Comparteix
Milers de ciutadans i ciutadanes de tota Europa s’han manifestat els últims dies perquè no s’aprovés aquest text legal. La Directiva pot impedir que les persones usuàries s’informin a través d’agregadors socials.
El Parlament Europeu ha aprovat per 348 vots a favor, 274 vots en contra i 37 abstencions, la implementació de la Directiva sobre els Drets d’Autor al Mercat Únic Digital a l’Espai Europeu. Aquesta directiva ha generat molts debats durant les últimes setmanes, sobretot per les entitats que s’han manifestat en contra de l’aprovació.
El procés legislatiu va començar a formular-se durant el 2016 a iniciativa de la Comissió Europea, amb la voluntat d’adaptar els drets d’autoria a Internet i a la Societat del Coneixement. Des de bon principi, moltes entitats van alertar que hi havia interessos de lobbies i grans companyies que podien influir la redacció d’aquesta directiva.
L’objectiu principal de la Directiva Europea és transformar la forma en què el contingut creatiu es produeix, es distribueix i es publica als mitjans digitals. També actualitza la forma que les persones usuàries accedeixen al contingut en línia. Per a fer-ho han dissenyat un conjunt de recomanacions que els estats membres hauran d’adoptar. Algunes d’aquestes recomanacions i indicacions són les següents:
- Millorar la possibilitat que els titulars dels drets, en especial músics, artistes, intèrprets, periodistes o persones editores de notícies, puguin negociar millors acords per la remuneració de l’ús dels seus treballs en plataformes d’Internet.
- Les restriccions de dret d’autoria no s’aplicarà per als continguts utilitzats en l'entorn educatiu.
- Els agregadors de notícies en línia podran continuar afegint notícies d’altres pàgines, sempre que el fragment sigui molt breu.
- Totes les crítiques o paròdies produïdes en format mems i imatges animades en format GIF, podran ser creats, disponibles i compartits en les diverses pàgines i aplicacions.
- Les enciclopèdies en línia sense lucre, com Viquipedia, o les plataformes de programari lliure, com GitHub, queden excloses de l’abast d’aquesta directiva.
- La directiva també estableix que el material amb dret d’autor s’utilitzi de forma gratuïta per a preservar el patrimoni cultural.
Les reaccions de les entitats
El dissabte passat sota el paraigua de l'etiqueta #salvemInternet, moltes entitats es van manifestar a Barcelona, per intentar convèncer als diputats i diputades del Parlament Europeu que votin en contra d’aquesta directiva. En altres ciutats europees les mobilitzacions van ser massives, com per exemple Berlín, que va reunir desenes de milers de persones. Altres entitats amb projectes digitals com la Viquipèdia van decidir tancar tots els seus projectes durant uns dies, per fer més visible la protesta.
El projectes Wikimedia en català han tancat durant 3 dies per protestar contra la proposta de nova directiva sobre drets d’autor.
— Amical Wikimedia (@AmicalWikimedia) 25 de març de 2019
✖️ @Viquipedia
✖️ @Viquidites
✖️ @Viquitexts
✖️ @Viccionari
✖️ @Viquillibres
✖️ @Viquinoticies #SalvemInternethttps://t.co/aFzsgvJfg6 pic.twitter.com/fBTqZQzeB2
Amical Wikimedia ha estat una de les entitats més actives per la no aprovació d’aquesta directiva. L’entitat que gestiona els projectes Wikimedia en català ha expressat, mitjançant un article al seu blog, que els articles 15 i 17, afectaran negativament els seus projectes. Tot i que la Directiva exclou les enciclopèdies lliures sense ànim de lucre, com la Viquipèdia, l’article 15 dificultarà als voluntaris i voluntàries que busquin notícies per complementar els seus articles.
X.net també ha sigut una de les entitats que més s’ha pronunciat en contra d’aquesta directiva. Segons el comunicat de X.net emès ahir, la proposta de Directiva ja fa més de dos anys que s’estava plantejant, i lluny de ser una reforma, es podia apreciar que era una proposta de text legal que causaria vigilància i processament automàtic de dades.
#SaveYourInternet
— Xnet (@X_net_) 26 de març de 2019
La directiva que consagra la censura masiva, automatizada y previa de todo Internet en nombre del sagrado copyright ha sido aprobada por sus señorías por 348 a favor y 274 en contra
La verdadera lucha empieza ahora #Seguimoshttps://t.co/5y4kL9cUw6 pic.twitter.com/nEvhIdFnEp
X.net també carrega contra l’article 15 i l’article 17 de la directiva. En concret avisa que podrà haver un algoritme que filtri tots els continguts que publiquem a les diferents plataformes d’Internet. Posa per exemple que fa poc, Youtube va impedir al pianista James Rhodes, publicar un vídeo seu interpretant a Bach.
Hey @SonyMusicEnt - apparently you ‘own’ 47 seconds of my performance of Bach. He died 300 years ago. And I made this recording in my living room. Stop being assholes. You own NOTHING! pic.twitter.com/t9IYWf3l70
— James Rhodes (@JRhodesPianist) 4 de setembre de 2018
A la pianista Valentina Lisitsa ja li va passar quelcom similar. Un vídeo d'ella interpretant una peça de Bach, publicat a Youtube, no té so durant 47 segons, degut als drets d'autor. L’entitat avisa que aquests tipus d’errors seran el pa de cada dia.
X.net també indica que aquests dos articles prohibeixen a les plataformes enllaçar les notícies sense passar per una taxa. Segons l’entitat, mitjançant aquest article, certs agregadors socials com Meneame o Reddit, poden veure’s en perill. I de retruc, als usuaris i usuàries que cada dia visiten aquestes pàgines i s’informen de les notícies.
Per altra banda, la Free Software Foundation Europe, l’entitat que empodera a les persones a tenir el control de la tecnologia, ha publicat un comunicat al seu blog, anunciant que la Directiva Europea del Copyright exclou les plataformes de compartició del codi lliure, com GitHub. La mateixa Fundació comenta que el setembre del 2018, el Parlament Europeu va acceptar tractar el tema del programari lliure a última hora.
Què passarà a partir d’ara?
Com totes les Directives Europees, els països membres hauran d’adoptar aquestes mesures i formular una nova legislació que segueixi aquestes indicacions. Quant al calendari, els països membres tenen 24 mesos per legislar aquestes recomanacions. Tot i això, a l’Estat Espanyol ja hi ha una Llei de Propietat Intel·lectual que impedeix, per exemple, que Google News es pugui fer servir a Espanya.
Afegeix un nou comentari