Una de les causes d’aquesta falta d’enfocament crític, segons apunta l’informe, són les fonts de les quals provenen les informacions. El 30% de les veus que es reflecteixen a les notícies sobre intel·ligència artificial són d’empreses del sector, per damunt de les fonts d’investigació acadèmica, que no arriben al 27% del total. Aquest pes de la indústria també queda palès en el 30% de les notícies que informen sobre disseny, producció o comercialització de productes, per davant del 25% que tracta sobre les polítiques públiques d’aquesta tecnologia i un 20% sobre avanços en la seva recerca.

Falta informació des de la perspectiva dels drets

Basant-se en el resultat de l'anàlisi, l'informe fa també una vintena de recomanacions per a professionals de la informació sobre com incorporar la perspectiva dels drets en les seves peces, comptant també amb l'opinió d'expertes en comunicació i tecnologia com ara la periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació Karma Peiró o Youssef Ouled i Paula Guerra, membres del col·lectiu de pensament decolonial AlgoRace, que investiga sobre racisme i intel·ligència artificial.

Algunes de les recomanacions consisteixen a tenir en compte els límits a més dels efectes beneficiosos que té aquesta tecnologia, fugint d'aquesta manera de l'enfocament 'tecnosolucionista', i subratllar els biaixos que la intel·ligència artificial pot tenir sobre els col·lectius en risc d'exclusió social. En aquest sentit, també s'evidencia la necessitat d'informar dels reptes derivats de la intel·ligència artificial, com ara qui programa la tecnologia, qui la implementa i qui té el control i propietat sobre les dades que es generen.