Un Mobile per conscienciar sobre l'electrònica responsable

Des de fa anys Barcelona viu, a les acaballes de l'hivern, l'anomenada setmana del Mobile. Aquesta setmana s'autoanomena així per la celebració del Mobile World Congress a la Fira de Barcelona. És un esdeveniment de grans dimensions i molt important en el sector de les telecomunicacions. Milers de congressistes hi participen, tant per presentar les novetats de les grans marques com per fer negocis amb altres empreses.

Però des de fa uns anys, Barcelona també té un altre Mobile, que va néixer amb l'objectiu de conscienciar sobre l'origen d'alguns components electrònics que formen part dels nostres productes electrònics i sobre les condicions de com han estat fabricats els nostres dispositius mòbils. Molts d'aquests components estan fets amb els anomenats minerals de sang. I molts dels productes electrònics que utilitzem cada dia, han estat fabricats sota condicions laborals abusives. El Mobile Social Congress n'és l'encarregat de recordar-nos-ho, any rere any.

Aquest any, el Mobile Social Congress s'ha celebrat al Pati Manning de l'antiga Casa de Caritat de Barcelona. Les paraules inicials de Carla Rosich ja denotaven algun canvi «Vinc del Mobile World Congress i ja es comencen a veure algunes empreses dedicades al reciclatge de telèfons mòbils. Bona senyal, però encara queda molt de camí». I aquest camí serà difícil, perquè es necessita una implicació en l’àmbit mundial sobre aquest canvi de paradigma.

Durant aquests dos dies s'han pogut escoltar diferents veus que denuncien les males condicions de vida de les zones on s'extreuen els minerals de sang. El documental Projecte Mòbil que es va projectar al primer dia del Mobile Social Congress, ja denúncia tota la situació de les zones mineres i les condicions laborals de les fàbriques on es fabriquen els dispositius electrònics. Per exemple, Carme Altayó explica al documental que "les mines d'on s'extreu el Coltan són mines totalment artesanals. Mines de 100 metres de profunditat que s'aguanten en estructures de troncs d'arbres".

Les fabriques on es manufacturen els dispositius mòbils també són objecte de denúncia en el documental. Alba Trepat de SETEM Catalunya narra: "a les fàbriques xineses on es construeixen alguns mòbils es poden arribar a treballar 6 dies seguits, 15 hores diàries. A vegades hi ha estudiants en pràctiques treballant-hi, i la feina que fan no té res a veure amb el que estudien".

Per últim, el documental també denúncia els grans abocadors de residus electrònics que hi ha a Ghana. Eva Vidal, de la Universitat Politècnica de Catalunya comenta: «Als abocadors intenten treure el coure i necessiten foc per fer-ho. El fum és totalment contaminant. És una espècie de mineria urbana, però reciclant en unes condicions deplorables.»

El Mobile Social Congress d'aquest any s'ha encarregat de difondre que el problema dels minerals conflictius, no només és a l'Àfrica, sinó altres llocs. Durant el panell del primer dia del congrés, Sebastian Smart, de War on Want, va explicar la problemàtica que pateix la zona de Los Caimanes a Xile, una zona on s'extreuen minerals per la fabricació de productes electrònics. En aquesta zona hi han greus problemes mediambientals, amb rius molt contaminats de metalls pesants. També tenen problemes amb l'agricultura local.

En el mateix panell Anna Shahnazaryan, activista de l'Armenian Enviromental Front, va explicar la problemàtica que pateix Armènia amb les mines per extreure Coltan. Amulsar era una zona plena de boscos i prats d'Armènia. Ara és una zona minera amb greus problemes mediambientals com per exemple vessaments d'àcid per culpa de les erosions mineres.

Save Amulsar és una plataforma ciutadana que lluita contra els problemes que generen les zones mineres on s'extreuen minerals per a la fabricació de materials electrònics. La mateixa iniciativa ciutadana també denúncia a les grans empreses internacionals que es beneficien d'aquesta activitat minera i les grans famílies armènies que callen al voltant d'aquesta destrucció mediambiental. Tal com descriu la mateixa plataforma "l'únic camí és l'acció directa".

Per últim, en el mateix panell,Linda Scott Jakobsson, de l'entitat Swedwatch, va denúnciar la situació de Zàmbia. Zàmbia és un dels països africans on s'extreu coure per a la fabricació de components electrònics. En tota la zona nord, la que està més propera a la República Democràtica del Congo, hi ha hagut un desenvolupament miner molt important. L'impacte de tota l'extracció minera ha sigut molt negatiu i per això hi ha greus problemes a les comunitats locals. També hi ha problemes mediambientals com vessaments d'àcids a les aigües que s'utilitzen pel regadiu de conreus.

Tal com es va dir al principi del congrés, sembla haver-hi escletxes. Per exemple ja hi ha diverses companyies que volen traçar i certificar l'origen dels seus components, i demostrar que provenen de mines legals. També hi ha projectes com Electronics Watch, que vigilen les condicions de treball a les fàbriques de components electrònics i fabricació de productes electrònics i el projecte europeu Make ICT Fair, que té per objectiu la protecció dels drets humans a la indústria global de l'electrònica.