Glossari de violències digitals masclistes

El ciberassetjament o ciberbullying consisteix en agredir de forma reiterada una persona a través de suports digitals amb missatges de text o veu, imatges o gravacions de vídeo amb la finalitat d'atacar la seva autoestima i dignitat personal, i malmetre el seu estatus social, causant així danys psicològics, estrès emocional i rebuig social.

El terme es fa servir especialment entre infants i joves. L’últim baròmetre de l’start-up BCN Resol elaborat el 2020 a partir d’una enquesta entre més de 3.200 alumnes d’ESO i batxillerat indica que un 1,7% de les persones entrevistades van admetre haver estat víctimes de ciberassetjament, mentre que un 3,6% es van declarar víctimes del bullying.

El grooming és l'assetjament o apropament a un o una menor per part d'una persona adulta amb finalitats sexuals. Concretament, es refereix a accions deliberades per establir una relació de control emocional sobre un nen o nena amb l'objectiu d'abusar-ne sexualment. Això inclou les relacions virtuals, l'obtenció de pornografia infantil i el contacte físic.

L'any passat, la Fiscalia avisava en la seva memòria anual del 2020 que l'assetjament sexual de menors a les xarxes és un delicte cada cop més freqüent: el nombre d'investigacions havia crescut un 55%.

La sextorsió és el xantatge a una persona mitjançant imatges de contingut sexual que ha compartit a través de les xarxes. La víctima és coaccionada per tenir relacions sexuals amb el o els agressors o per produir més contingut sexual o fer altres accions.

Aquesta agressió també s'anomena pornografia no consentida o pornovenjança, quan l'agressió l'exerceix la parella o exparella, però aquest últim és un terme que culpabilitza la víctima. Com va explica Olimpia Coral, líder del Front Nacional Per la Sororitat que ha aconseguit la regulació del delicte sexual digital a Mèxic sota l'anomenada 'Llei Olimpia', "venjança per què? No havíem fet res".

El sexpreading, en canvi, es produeix quan s'envien continguts sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Aquest terme va ser creat per l'Associació Candela i Educació per a l’Acció Critica (EdPAC) per posar el focus en l'agressor i no en la víctima.

El sexting no és violència sinó una pràctica consensuada i desitjada realitzada de forma lliure i autònoma en la qual es comparteixen fotos, vídeos i text amb contingut sexuals a través del mòbil amb l'únic objectiu de cercar el plaer.

Hi ha molta desinformació a internet que barreja aquests tres termes i que només culpabilitza la sexualitat i el plaer, especialment de les dones.
 

L'stalking és la situació que crea una persona quan s'investiga la informació privada d'una persona de forma obsessiva. Un pas més enllà trobem el doxing, que és la investigació i publicació d'informació privada sobre una persona amb l'objectiu d'intimidar, humiliar o amenaçar.

Per evitar-lo, s'ha de protegir la nostra privacitat i evitar proporcionar informació personal a internet i a les xarxes socials.

Hem potenciat a les xarxes l'ideal de bellesa estàndard que tenim com a societat mitjançant els likes, els selfis i els filtres. El body shaming consisteix en avergonyir o burlar-se d'una persona per la seva aparença, té màniga ampla en l'entorn digital en el qual ens exposem especialment, i afecta principalment les dones i les persones amb cossos no normatius.

El cibercontrol és una forma d'assetjament encara molt normalitzat i invisibilitzat i consisteix en la hivervigilància de les xarxes socials sovint exercida per la parella o per la família. El Codi Penal només el considera violència masclista di passa dins de l'àmbit de la parella.