Aquest 15 d’agost es compleixen dos anys del retorn dels talibans al poder a l’Afganistan. D’aleshores ençà, la situació de la població, que ja era crítica abans de l’ascens dels fonamentalistes, s’ha deteriorat notablement, sobretot per a grups de població com les dones i nenes. Contra elles, el règim ha imposat tot un ventall de restriccions draconianes, com la prohibició d’estudiar o treballar fora de la llar, amb l’objectiu de silenciar-les i sotmetre-les. Sota el jou dels talibans, la llibertat i els drets humans al país s’han enfonsat de nou en la foscor més absoluta.

“La població de l'Afganistan viu un malson humanitari i de drets humans sota el règim talibà”, ha assegurat Fereshta Abbasi, investigadora de Human Rights Watch (HRW), qui ha demanat als actuals dirigents del país “cessar urgentment les seves normes i polítiques abusives”, alhora que ha instat la comunitat internacional a “exigir que rendeixin comptes per les crisis actuals” que viu el país.

Aquestes crisis que impacten en la població afganesa són múltiples i superposades. Avui, més de vint-i-vuit milions de persones –tretze de les quals són dones i nenes– necessiten ajuda humanitària urgent i prop de sis milions es troben al llindar de la fam, segons ha fet palès la representant especial de la secretaria general de Nacions Unides per a l'Afganistan, Roza Otunbayeva.

Un escenari dantesc, que s’ha aguditzat per la inseguretat alimentària generalitzada i la gran inestabilitat econòmica que viu el país, agreujada per les sancions internacionals. L'escassetat dels mitjans de subsistència, les dificultats per a la tasca humanitària que imposa el règim i les freqüents crisis climàtiques que colpegen el país han abocat la població a una situació crítica.

De la mateixa manera, tirant per terra les promeses de moderació que van fer quan van retornar al poder, els talibans han imposat igualment una àmplia censura als mitjans de comunicació i a l’accés a la informació, i no han vacil·lat a l’hora de detenir periodistes i altres sectors contraris al règim per construir un mur d’opacitat sobre què està passant a l’Afganistan.

Així, entitats com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), qui, coincidint amb el segon aniversari del retorn al poder dels talibans, ha emès un comunicat en què avisa que “la situació econòmica, humanitària i de seguretat al país no ha fet més que empitjorar, especialment per a les dones i les nenes”.

“S’ha produït un retrocés pel que fa als drets humans al país, amb especial preocupació per les dones afganeses, qui han estat sistemàticament excloses de la vida pública i privades dels seus drets i llibertats fonamentals”, afegeix l’organització, qui posa el focus en el greu risc que suposa aquesta deriva “per a la seva vida i la seva dignitat”.

Una “presó invisible” per a dones i nenes

No hi ha dubte que els drets i les llibertats de les dones han estat objectius a abatre pel règim talibà des del primer dia que els extremistes van ocupar el poder. En poc temps, dones i nenes han estat radicalment excloses de l’educació, la participació pública i qualsevol espai polític i laboral, entre altres, alhora que s’ha restringit la seva llibertat de moviment i s’ha soscavat la seva autonomia i independència sense cap contemplació.

Una de les últimes mesures en aquest context opressor i asfixiant ha estat prohibir els salons de bellesa i les perruqueries, últims espais de llibertat i de reunió que quedaven per a les dones. Aquesta espiral sense aturador de restriccions i imposicions ha dut Amnistia Internacional (AI) a qualificar l’Afganistan de “presó invisible” per a dones i nenes.

En aquest sentit, l’organització ha detallat un decàleg d’imposicions del règim talibà a les dones, i que inclouen prohibicions com anar a l’escola i a la universitat, treballar, sortir de casa sense anar acompanyades d’un home, vestir com vulguin, practicar esport o escollir amb qui casar-se i quants fills tenir, entre altres. “Les esperances i els somnis de les dones han quedat atrapades sota les mesures imposades pels talibans”, assenyala AI.

Ho estan patint milions de dones, com la Hadia Ahmadi, de quaranta-tres anys, qui exercia com a professora a diverses escoles amb l’antic govern del país i va perdre la seva feina per les restriccions aplicades pel règim fonamentalista. Avui, sobreviu com pot encerant sabates als carrers de Kabul per sostenir la seva família.

Milions de persones abocades a fugir del país en condicions molt difícils

Aquest escenari, de retruc, ha provocat la fugida massiva de persones del país. Segons l’ACNUR, a finals del 2022 hi havia més de 5,7 milions de persones afganeses desplaçades de manera forçada, repartides a més de cent països. Actualment, l’Afganistan és el tercer país d’origen de persones refugiades al món.

No obstant això, tal com apunta la CEAR, “s’estima que la dada real és molt més gran perquè moltes persones no estan registrades com a refugiades o sol·licitants de protecció internacional i no tenen estatus legal en aquests països”. A més, es creu que la xifra de persones desplaçades a l’interior del país arran de la violència i els conflictes ronda els tres milions i mig.

La comissió, en el seu comunicat, explica que els països que limiten amb l’Afganistan mantenen tancades les seves fronteres i les persones refugiades sovint es troben indocumentades, són víctimes de violència, pateixen detencions arbitràries i amenaces de deportació, i moltes d’elles són retornades automàticament fronteres endins.

Moltes d’aquestes persones cerquen un futur millor a la Unió Europea (UE), un espai cada cop més hostil per a les persones migrants i refugiades, on sovint també han estat objecte de violència i amenaces d’expulsió. El 2022, les persones de nacionalitat afganesa van ser el cinquè grup de població amb més demandants d’asil a la UE, amb més de 124.000 sol·licituds. Malgrat tot, la taxa de reconeixement per a elles va baixar un 51% i només el 0,1% es va reassentar, de les 270.000 persones que ho necessiten.

En el cas de l’Estat espanyol, que entre l’agost del 2021 i el mateix mes del 2022 va traslladar prop de 2.800 persones afganeses en vols des del Pakistan, la taxa de reconeixement pel que fa a les més de 1.500 sol·licituds de protecció internacional es va situar per sobre del 98%. Amb tot, la CEAR, qui ha denunciat retards en la tramitació d’aquesta via, destaca que les persones afganeses puguin accedir al procediment de protecció “de manera àgil i les seves sol·licituds s’estudien i es resolen amb relativa celeritat”.

Propostes de la CEAR per millorar la situació de les persones refugiades

Els reptes pel que fa al procés d’acollida i d’inclusió de les persones refugiades afganeses a Espanya, però, són encara molt importants. La CEAR subratlla, entre altres, les dificultats a l’hora d’aconseguir la reagrupació familiar o els obstacles amb què es topen aquestes persones pel que fa a la cerca d’habitatge i l’accés al mercat laboral.

Per això, l’entitat ha elaborat un llistat amb nou propostes que han de servir per millorar la situació de les persones que han fugit de l’Afganistan. Així, per exemple, s’insta la UE a col·laborar en la creació de corredors humanitaris des del país per facilitar la sortida organitzada i segura mitjançant l’emissió àgil de visats. Igualment, advoca per reforçar el compromís amb el reassentament a escala europea i agilitzar l’aplicació de l’article 38 de la Llei d’Asil, que permet el trasllat de persones amb necessitats de protecció des de països tercers.

A més, la CEAR reclama accelerar els procediments de reunificació familiar, garantint registres i tràmits ràpids i augmentant les places i flexibilitzant els requisits. Pel que fa a les dones, es demana facilitar la protecció internacional per raó de gènere, aplicar una perspectiva de gènere a la resposta humanitària i assegurar vies legals i segures per fugir del país a dones i nenes. També es posa el focus en la necessitat de promoure programes universitaris per a estudiants de l’Afganistan amb beques i visats.

La comissió també crida els països limítrofs amb l’Afganistan a no tancar les fronteres ni obstaculitzar la sortida de persones vulnerables. A nivell europeu, requereix deixar en suspens l’aplicació de la declaració UE-Afganistan sobre retor i readmissió i harmonitzar la protecció atorgada a la població afganesa als diferents estats europeus, que avui continua sent molt variable en cada cas.