Enrique Castro: “Sempre hem enfocat la cooperació al desenvolupament humà i sostenible”

El suport a la Trama Justa, al Brasil, i la defensa de l’Ortoll, a Vilanova i la Geltrú, són els eixos de l’acció de Garraf Coopera, una entitat que treballa “pel desenvolupament humà integral i sostenible” des que la van fundar un grup de persones de la comarca amb experiència en l’àmbit de la cooperació. Per conèixer millor la seva tasca, en parlem amb el seu president, l’Enrique Castro, que hi és des del principi. 

Garraf Coopera va néixer per una qüestió més aviat pràctica.

La vam fundar diverses persones de la comarca que formàvem part des de feia anys d’altres ONG com Cono Sud, Acsur-Las Segovias i la Fundació Pau i Solidaritat, entre altres. En aquell moment, tots treballàvem i el fet d’haver de desplaçar-nos a Barcelona per assistir a les reunions i tot plegat ens resultava complicat. I els que érem de la zona vam decidir posar en marxa Garraf Coopera. Vam començar amb projectes de cooperació internacional, com fèiem a les ONG d’on veníem, però ja el 2011 vam fer el pas de treballar en projectes de cooperació local.

Quins van ser els objectius fundacionals de l’entitat?

Vam néixer per fer cooperació internacional en la defensa dels drets humans, contribuir al compliment dels objectius del Mil·lenni, que ara són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i treballar per la justícia global. Fonamentalment, ens vam centrar a donar suport a la Justa Trama, al Brasil, una xarxa de cooperatives tèxtils que ha muntat una cadena de producció de roba ecològica de principi a fi.

"La Justa Trama és una xarxa de cooperatives tèxtils del Brasil que opera una cadena de producció de roba ecològica".

Així, parlem d’una tasca de cooperació allunyada de l’assistencialisme.

Exacte, Garraf Coopera fa cooperació internacional enfocada al desenvolupament humà i sostenible, molt en la línia del que ja fèiem a les ONG d’on proveníem. D’aquí ve el nostre suport a la Justa Trama, que ja venia de la relació que teníem amb la Unió de Cooperatives Solidàries del Brasil i la Central Única de Treballadors del Brasil, que és el sindicat que va muntar el Partit dels Treballadors de Lula da Silva. Amb tots ells estem en contacte des de principis de l’any 2000.

Parlem de la Justa Trama.

És una xarxa de cooperatives tèxtils que opera una cadena de producció de roba ecològica amb presència a set ciutats de cinc regions del Brasil. Al nord-est del país es cultiva el cotó ecològic, que es transforma en teixit a Sao Paulo i a Minas Gerais, i després s’acaba de fer la roba a Porto Alegre i a Santa Caterina. La granadura, botons i tenyit de la roba venen de la zona de l’Amazònia. Amb el nostre suport i el d’altres entitats com la italiana Nexus o la catalana Cono Sud, la cooperativa comença a aixecar el cap.

Quina mena de suport doneu a la Justa Trama?

Sobretot lluitem pels seus drets i els oferim suport logístic i econòmic, per a la compra de màquines de cosir, però també per contribuir al desenvolupament de les zones on té presència, per exemple, aportant recursos per construir una escola per a infants de zero a sis anys. També ajudem en temes de formació a les treballadores de la cooperativa i a la pagesia, entre altres. Pas a pas, la Justa Trama està en camí d’aconseguir una autonomia i independència, que, al cap i a la fi, és l’objectiu. I si nosaltres i altres cooperem amb ells, tot anirà molt més ràpid.

L’abast d’aquest projecte és molt ampli.

Nosaltres fem tot allò que podem, però no arribem a cobrir totes les demandes perquè els projectes són molt costosos i arribem fins on podem. Hem ajudat de moltes maneres, per exemple durant la pandèmia es va tancar tot i des d’aquí, amb l’ajuda del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, vam posar en marxa el repartiment de cistelles bàsiques d’alimentació. Cadascuna conté menjar per a quatre persones per vint-i-cinc dies; n’hem repartit més de vuit-centes i el cert és que hem arribat a molts indrets del país. Encara ara se n’estan repartint.

En quins altres àmbits treballa Garraf Coopera?

Ens hem bolcat en projectes locals de la comarca, principalment a la zona del municipi de Vilanova i la Geltrú que es coneix com l’Ortoll. És una àrea edificable des de fa 45 anys, però nosaltres volem que sigui el pulmó verd de Vilanova i evitar que s’urbanitzi.

Tinc entès que hi heu treballat de valent.

Moltíssim, per exemple, netejant la zona. En els últims deu anys haurem tret uns trenta camions de porqueria, hem endreçat els camins, hem fet murs de pedra seca; hem dissenyat itineraris, marcats i aprovats per la Diputació, i defensat els camins ramaders. Cal tenir en compte que Vilanova tenia camins ramaders molt importants i era una potència en aquest sentit: va arribar a tenir uns 250 corrals i més de 20.000 caps de bestiar l’any.

Ja hem arreglat força quilòmetres de camins i els hem mapat perquè l’Ajuntament en faci un inventari i aquests camins quedin defensats jurídicament, que, al cap i a la fi, és el nostre propòsit. No volem que s’hi construeixi.

Com us vau iniciar en aquesta tasca?

El cert és que a l’inici no teníem massa idea pel que fa als camins ramaders i quan vam començar ens vam dirigir a la Talaia, una agrupació excursionista de Vilanova amb molta història, i ens vam posar en contacte amb en Vicenç Carbonell, tot un referent en aquesta qüestió. Ell ens va donar un munt d’informació sobre els camins, per on anava cadascun, la seva funció, antiguitat…

La relació ha estat molt profitosa.

Ell ens va dir que tenia unes 10.000 fitxes escrites a màquina i a mà sobre tot plegat i li vam plantejar digitalitzar-les per conservar tot aquest saber i compartir-lo. És a dir, rescatar aquest arxiu històric. El cert és que el Vicenç ens va enredar, perquè ja portem més de 13.000 fitxes digitalitzades fins al moment. La idea era posar-les a disposició de qualsevol persona que vulgui consultar-les. D’alguna manera, és la nostra manera de retre homenatge i mostrar agraïment al Vicenç Carbonell, que avui ja té vuitanta-vuit anys, i continua fent fitxes.

La sensibilització sobre qüestions com la cura del medi ambient també és un dels pilars de la vostra tasca.

Molts de nosaltres fa molt de temps que treballem aquests temes, i el que fem és posar el nostre saber i experiència al servei de la comunitat. I això implica sovint presentar mocions i alçar la veu. I no només protestem, ens mobilitzem i fem incidència, fem educació pel desenvolupament a instituts i escoles, que és molt important, sinó que a més a més, també penquem a pic i pala. Hi haurem bolcat no menys de dues mil hores de feina, que es diu aviat. 

Quines dificultats us heu trobat com a entitat en aquests anys?

Doncs et diria que la principal és la manca d’implicació de molta gent que és molt capaç i, davant de les crisis i situacions que vivim, pensen que els ciutadans no poden fer res per canviar-ho. Ens diuen, per exemple, quin sentit té fer tot el que feu a l’Ortoll? Doncs bé, cuidem el nostre patrimoni i el valorem, que no és poc.

 "Esperem incorporar i comptar amb persones joves que continuïn amb la nostra feina".

Parlem dels reptes de futur de Garraf Coopera.

Seguirem donant suport a la Justa Trama, en els seus plans de fer fires i trobades de l’Economia Social i Solidària (ESS) als punts on té presència, així com a la Justa Troca, un banc comunitari que ha muntat la cooperativa per oferir préstecs per a l’emprenedoria. També estem plantejant donar suport a una cooperativa a Ucraïna, en una zona no bombardejada.

I un altre dels projectes és, juntament amb altres entitats de la comarca, organitzar una coordinadora d’ONG del Garraf amb l’objectiu de fer incidència davant de municipis i ajuntaments perquè es compleixin els ODS i la justícia global. Sabem que és una feina que no es fa en dos dies.

Hi ha relleu generacional per continuar amb la vostra tasca?

Aquest és un dels grans temes que tenim de cara als pròxims anys. Esperem incorporar i comptar amb persones joves que continuïn amb la nostra feina. Necessitem aquest relleu generacional perquè, a més, el jovent està molt més qualificat del que estem nosaltres, però, en canvi, no compten amb la nostra experiència. Creiem que si unim aquestes dues coses, serà meravellós. Treballant junts, això anirà endavant.