Fa unes setmanes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va afanyar a viatjar a Lampedusa per fer costat a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, davant l’arribada de milers de migrants a l’illa. Allà, va anunciar un pla d'acció de deu punts per “fer frenar la crisi migratòria” i va explicar que “la immigració il·legal és un desafiament europeu i requereix una resposta europea”.

Dues setmanes després d’aquell inequívoc gest de suport d’Europa a la dirigent ultradretana, el Consell de la Unió Europea ha fet públic un acord amb relació al Reglament de Crisi i Força Major, un dels punts que quedava pendent del Pacte de Migració i Asil europeu, i que preveu endurir encara més l’entrada a la UE i restringir l’acceptació de sol·licituds d’asil.

Aquest nou marc normatiu que Europa pretén implementar aprofundeix en la línia dura en matèria de migració i evidencia el triomf de les postures més intransigents contra els drets de les persones migrades i refugiades. Un fet que, per altra banda, no pot sorprendre a ningú.Amb tot, entitats que treballen en defensa dels drets de les persones migrades i refugiades han alçat la veu per denunciar les implicacions de la normativa i el perill que suposa per a drets fonamentals com el d’asil.

Amnistia Internacional ha assegurat que el reglament permet als estats “prescindir de les seves obligacions en matèria d’asil” i “debilita la legislació comuna”, i alhora, adverteix que seguir per aquesta via portarà “més violència i desprotecció” per a les persones refugiades i “pot marcar el final d’un sistema comú”.

Igualment, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha expressat la seva “preocupació i rebuig” davant d’un acord que permet suspendre el dret d’asil i rebaixa les garanties de protecció. “L’aprovació d’aquesta normativa mostra de manera clara, una vegada més, la falta de voluntat política dels estats membre de la UE per garantir la protecció de les persones refugiades i la discriminació per origen a la qual s’enfronten les persones que es veuen obligades a fugir a l’hora d’arribar a Europa”, assenyala en un comunicat.

Rebaixa del dret d’asil i més desprotecció per a les persones refugiades

Així, aquest Reglament de Crisi i Força Major avala mesures temporals i extraordinàries en moments de crisi i permetrà als estats suspendre les seves obligacions de registrar les sol·licituds de protecció internacional que es demanen en el seu territori, lamenta la CCAR.

A més, incorpora al text el concepte d’instrumentalització de la migració, que, a efectes pràctics, segons les entitats defensores de drets, suposa liquidar el dret d’asil, rebaixar les garanties de protecció a les persones migrades i refugiades, i exposar-les a vulneracions sistemàtiques dels seus drets fonamentals.

Pel que fa a les sol·licituds de protecció internacional i la deportació forçosa, el nou reglament permet als estats retardin o posposin el registre de les demandes d’asil, apliquin procediments accelerats a la frontera o ampliïn la privació de llibertat de les persones refugiades. Igualment, obre la porta a procediments accelerats per executar deportacions forçoses a les persones a qui es denegui l’entrada.

El fet que la normativa doni carta blanca als estats per incomplir les seves obligacions legals en moments de crisi “buida de tot contingut la figura de l’asil i la protecció de les persones refugiades”, atès que és en períodes d’excepcionalitat quan s’han de fer valer els mecanismes de protecció, i no rebaixar els estands de protecció, com planteja el reglament.

El nou reglament: quan s’aplica i què preveu?

Davant d’aquest acord europeu, que reforça encara més qüestions com les deportacions forçoses, l’externalització de les fronteres i altres formes de control migratori, la CCAR ha publicat un text en què detalla, entre altres, què és el Reglament de Crisi i Força Major aprovat pel Consell de la UE, quines mesures preveu, què significa el concepte d'instrumentalització i quines conseqüències podria tenir per a les persones refugiades.

Així, es posa sobre la taula que el reglament vol donar resposta a tres casuístiques diferents: situacions de “crisi”, és a dir, en moments en què es considera que hi ha una excepcional afluència migratòria; força major, això és, en contextos com la pandèmia; instrumentalització de les migracions, concepte que fa referència a quan tercers països o actors no estatals que fomenten el desplaçament de migrants amb voluntat de desestabilitzar. Aquest últim, alerta la CCAR, es podria emprar per criminalitzar les ONG que rescaten persones al Mediterrani, per exemple.

Pel que fa a les mesures que planteja el reglament, la CCAR destaca l’ampliació de la duració del registre i tramitació de les sol·licituds d’asil, que pot allargar les detencions en frontera fins a les vint setmanes; l’aplicació del procediment fronterer accelerat, amb menys garanties d’un procediment d’asil adequat; la derogació de la Directiva de Protecció Temporal (DPT) i l’adaptació del mecanisme de solidaritat a la carta.

Davant de l’enduriment dels procediments d’asil, l’entitat advoca per establir l’obligatorietat de reubicacions que permetin assegurar “un tracte igualitari i digne als sol·licitants de protecció internacional” i recorda que cap suposada situació de crisi pot emparar que es deixi de banda la responsabilitat de garantir els drets humans i, especialment, els de les persones migrades i refugiades. “Qualsevol suspensió de les obligacions dels estats en matèria de protecció internacional és injustificable”, subratlla la CCAR.

A més, deixa clar que en matèria d’acollida, quan es vol, es pot. En aquest sentit, cita l’activació de la Directiva de Protecció Temporal per protegir i acollir als milers de persones que fugien d’Ucraïna, “un clar exemple que demostra que és perfectament possible posar en marxa mecanismes adequats quan hi ha voluntat política”, reblen.

En definitiva, les entitats defensores dels drets de les persones migrades i refugiades adverteixen que s’ha fet un pas més en la direcció d’acabar amb el dret d’asil i deixar en paper mullat les obligacions dels estats envers les persones refugiades i la legislació vigent, fet que implicarà un elevat risc de vulneracions sistemàtiques dels seus drets fonamentals.