Jose Peñín: “L'auge dels discursos populistes i xenòfobs està donant ales a actituds discriminatòries”

  • José Peñín atenent als mitjans de comunicació. Font: Xavier Rius Blogspot

    Jose Peñín atenent als mitjans de comunicació. Font: Xavier Rius Blogspot

  • Logo de SOS Racisme. Font: SOS Racisme

    Logo de SOS Racisme. Font: SOS Racisme

  • Fragment del vídeo de la campanya #AixòEsRacisme. Font: SOS Racisme

    Fragment del vídeo de la campanya #AixòEsRacisme. Font: SOS Racisme

  • Jose Peñín explica què són els CIE. Font: Youtube

    Jose Peñín explica què són els CIE. Font: Youtube

  • Campanya de SOS Racisme. Font: SOS Racisme

    Campanya de SOS Racisme. Font: SOS Racisme

  • Testimoni de la campanya #AixòÉsRacisme. Font: SOS Racisme

    Testimoni de la campanya #AixòÉsRacisme. Font: SOS Racisme

SOS Racisme Catalunya atén a persones que pateixen situacions de racisme i les denúncia amb campanyes per canviar consciències de la societat.

Jose Peñín és la responsable de comunicació de SOS Racisme Catalunya, una entitat que denuncia el racisme en totes les seves manifestacions i espais, amb l'objectiu d'eradicar-lo i fer-lo visible. L'organització catalana va néixer el 1989 de la implicació de la ciutadania en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones que formen la societat. Avui dia, a més d'atendre a persones que han patit el racisme, fan sensibilització ciutadana a través de campanyes i també treballen en la incidència política per corregir situacions discriminatòries des de les administracions i Governs.

En aquesta entrevista, Peñín ens explica el dia a dia de l'entitat i ens apropa l'actualitat més immediata pel que fa al racisme i la xenofòbia.

Quines són les activitats que promoveu des de l’organització per lluitar contra el racisme a Catalunya?

Treballem des de dues línies d'acció: l'atenció a les persones que pateixen situacions de racisme i la denúncia d'aquestes discriminacions, i la sensibilització sobre la problemàtica per canviar consciències de la societat. A través del Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de racisme i xenofòbia hem atès més de 8 mil persones en 25 anys. També és molt important la formació, a centres educatius i altres entitats i col·lectius, a més de campanyes d'acció concretes, com ara la lluita pel tancament dels CIE, l'acció contra el discurs de l'odi a les xarxes socials, etc.

Recentment vau llençar la campanya #AixòésRacisme. Quina acollida ha tingut?

És una campanya fruit del treball d'un grup d'activistes que veiem la necessitat de visibilitzar les discriminacions racistes més normalitzades, les que passen desapercebudes, i intentar arribar a un públic més ampli, fora del nostre radi d'incidència habitual.

La veritat és que estem molt satisfetes del resultat perquè ha tingut molt impacte i realment hem arribat a molta gent. Però hem de continuar treballant ideant estratègies per fer reflexionar al màxim públic possible i assolir el proper objectiu, que és animar a la gent a denunciar les discriminacions racistes de manera activa.

A l’Informe sobre l’Estat del Racisme a Catalunya 2017 parleu sobre el concepte “normalització del racisme”. A què fa referència?

Les discriminacions racistes es donen cada cop més en àmbits de la vida quotidiana: insults o conflictes a l'escala de veïns o al barri, denegació d'accés a un bar o discoteca, condicions abusives per llogar un pis, cobrament per accés a la sanitat pública, problemes de les noies per escolaritzar-se amb vel.... El 2016, aquestes situacions van suposar el 59% de totes les denúncies que vam recollir.

Són discriminacions que no tenen reconeixement social. La ciutadania en general no els dóna importància, però que en realitat tenen un gran impacte en la vida diària de les persones. Aquesta manca de reconeixement, sumat a la manca de suport a les víctimes des de les administracions, fa que algunes persones assumeixin aquestes situacions discriminatòries com a "normals" i no les denunciïn o pensin que denunciar-ho no servirà per a res.

Quines polítiques les institucions han de promoure per lluitar contra les diferents tipologies de racisme?

Trobem a faltar una activitat més proactiva per eradicar les actituds racistes, que ha de passar per una formació en valors i pel suport explícit de les institucions a les persones que pateixen racisme i una condemna ferma a les actituds i discursos racistes, especialment en el cas de polítics i partits polítics. Per altra banda, cal habilitar més espais i dotar a les persones d'eines efectives per denunciar els abusos. S'ha d'acabar amb aquesta idea justificada que "denunciar no val per a res". I en darrer lloc, les institucions haurien d'eliminar les lleis o polítiques discriminatòries. Siguin del nivell que sigui, totes tenen competències per actuar-hi: des de la Llei d'Estrangeria estatal a les normatives de convivència locals.

Fa uns dies es van detectar 127 positius per tuberculosi al CIE de Barcelona. Quines condicions des de SOS Racisme heu vist que presenten aquest tipus de centres?

No hi ha una assistència sanitària adequada... Una mostra flagrant va ser la mort de dues persones el 2012 per una deficient atenció sanitària: Samba Martine al CIE de Madrid, i Idrissa Diallo al CIE de Barcelona. Des d'aleshores, no ens consta que les condicions hagin canviat, tot i les protestes de les entitats i moviments socials i les recomanacions de la Defensora del Poble.

També feu campanya per tancar-los.

Els CIE per a persones estrangeres representen una violació dels drets de les persones perquè la seva raó de ser és privar de llibertat a persones per una falta administrativa, no per delinquir. Aquest fet, d'empresonar persones que no han delinquit, és una excepció en el nostre Estat de Dret que només es dóna amb les persones migrades. I aquest fet no és casual.

Els fets ocorreguts tots aquests anys ens demostren que a més a més són centres on es donen vulneracions de drets, agressions..., i l'opacitat que els envolta fa gairebé impossible actuar en defensa de les víctimes. Fins fa pocs anys, eren totalment desconeguts per la ciutadania, però el centre d'internament existeix a Barcelona des de fa més de 20 anys. És un clar exemple de com s'ha mantingut aquesta realitat amagada de l'opinió pública de manera intencionada.

Les actituds racistes estan socialment més presents del que som conscients?

Pensem que sí. La gent en general diu que no som una societat racista, però el testimoni de les persones afectades ens demostra totalment el contrari. I l'auge dels discursos populistes i xenòfobs no només aquí sinó a tota Europa, està donant més ales a les actituds discriminatòries. Potser un dels col·lectius més afectats són les persones musulmanes o d'aparença àrab (de vegades, tot i no ser-ho pateixen insults o actituds discriminatòries) amb la creixent islamofòbia instigada per la cultura de la por a tota Europa.

Quin és el desig de SOS Racisme de cara al futur més pròxim pel que fa a la seva missió, visió i valors?

El nostre desig seria desaparèixer, que no calgués un Servei d'atenció a les persones perquè no hi hagués vulneracions de drets per motivació racista, que no haguéssim de lluitar per eradicar polítiques discriminatòries, ni denunciar discursos racistes als mitjans de comunicació o les tribunes polítiques. Però mirant a un futur més proper, desitjaríem que la societat fos més conscient dels drets iguals de totes les persones i que el racisme és un problema que ens afecta a totes, no només a les persones directament afectades. I que d'aquesta manera, davant una discriminació o actitud racista totes reflexionéssim, actuéssim en suport a la persona agredida i contra la persona agressora i denunciéssim la discriminació. 

Afegeix un comentari nou